El govern del PP s'encomana als Sants

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'No trenquis mai el silenci si no és per millorar-lo.' Aquest vell proverbi xinès hauria de fer reflexionar més d'un dirigent populars que aquests darrers dies pateixen de procacitat verbal quan parlen dels catalans que volem un futur millor per Catalunya. El mantra d'aquests dies ha passat a ser "nerviosisme", però ves per on cada dia ells mateixos generen més arguments que els assenyalen a ells com a víctimes d'aquest estat anímic. El cas és que de raons per estar-ne en tenen unes quantes, des de la baixa d'Alejo Vidal Quadras a la renúncia de Mayor Oreja per encapçalar les llistes a Europa. La cirereta del pastís la posava ahir José María Aznar, president de la FAES i president d'honor del PP,  anunciant que no assistirà a la convenció que el PP farà a finals d'aquesta setmana a Valladolid.

Un lleig que torna la pilota a Rajoy per no haver assistit a la presentació del segon volum de memòries de l'exlíder del partit. I es clar, amb tota aquesta tempesta destacats membres del govern com Jorge Fernández Díaz i Fátima Báñez no han vist altra sortida que encomenar-se al cel, i més concretament a Santa Teresa i la Verge del Pilar. Suposo que aquests que diàriament ens llegeixen la cartilla sobre la importància de la Constitució, obvien vilment l'article 16.3 que deixa ben clar que Espanya és un estat aconfessional. Aquest precisament ha estat el motiu perquè el diputat d'Amaiur Jon Iñarritu adrecés unes preguntes de control al govern, donat que és preocupant que enlloc d'impulsar i trobar solucions terrenals prefereixin que el vingui por la gracia de dios, com ja deia el caudillo.

Parlant de gracietes i graciosos, Cristóbal Montoro aprofitava els micròfons de RNE per explicar el motiu real de la no publicació de les balances fiscals. Lluny de caure-li la cara de vergonya, aquest grotesc personatge a l'estil de Charles Montgomery Burns, treia pit i deixava anar que s'havien desdit d'aquesta promesa en seu parlamentària, no perquè les anteriors no estiguessin ben calculades sinó per evitar que l'independentisme tingués més raons per defensar la sortida d'Espanya. O sigui, que ells mateixos són tan tanoques i babaus que acaben admetent l'expoli de 16.000 milions que patim anualment, suposo que per voluntat divina.

En clau catalana, el Nació Digital analitza l'entrevista de TV3 al cap de l'oposició Oriol Junqueras. Entre els punts més destacats el líder d'ERC va mostrar-se confiat en que Artur Mas no acabarà llançant la tovallola en tot aquest procés i la consulta s'acabarà realitzant. Tot i així, no va voler avançar què farien en cas que el govern espanyol aconseguís frenar-la, però indicà que en el moment final Europa pressionarà Espanya perquè permeti la votació.

Junqueras també fou preguntat sobre el famós dinar de la Fonteta organitzat per Luís Conde, i al qual assistiren diferents personalitats madrilenyes i catalanes per acostar posicions. El republicà confessà que si l'haguessin convidat no hi hauria assistit ja que el seu partit té una posició molts allunyada del pensament i tarannà de bona part dels comensals, i "no són aquests senyors, per molts diners que tinguin els que han de decidir el futur de Catalunya”. El president d'Esquerra finalitzà vaticinant que el suport internacional farà un gir de 180 graus el 9 de novembre.

Al marge de la pura realitat política existeixen les perles, aquelles informacions que tot i semblar inversemblants són purament reals. La primera d'aquest dimecres arriba des de la mil·lenària Xina, on un home emprenedor com pocs ha aconseguit passar tot un any menjant de gorra. El truc d'aquest modern "simpa" fou haver comprat un bitllet d'avió de primera classe i canviar més més de 300 cops la data de sortida del vol per poder anar cada dia al luxós restaurant de la zona VIP de l''aeroport internacional de Xi'an. L'enginy del personatge rematà la feina fent que la companyia li reemborsés el bitllet per no haver-lo utilitzat. La quadratura del cercle.

No foren tan afortunats els coloms que el passat diumenge el papa Francesc alliberà amb l'ajuda de dos nens des del balcó de la plaça de Sant Pere al Vaticà. Sorgint del no res aquests desitjos de pau personalitzats en aquestes aus blanques foren atacades traïdorament per una gavina i un corb que aconseguiren arrancar-los algunes plomes. Ja se sap que la pau no és un camí fàcil, i és que aquesta no ha estat l'única ocasió que els coloms han estat atacats a la santa seu, l'any anterior un episodi semblant li succeí també a Benet XVI i el seu colom. Com diu l'escriptor Eric Frattini, el veritable perill del Vaticà es troba en els corbs de la cúria.

Reaccions: