Bon dia i bon dijous internautes. 'Si tanqueu la porta a tots els errors, també la veritat es quedarà fora'. Aquestes prudents i assenyades paraules del filòsof i escriptor indi Rabindranath Tagore evidencien que els problemes no es poden deixar podrir i cal afrontar-los amb valentia, perquè més tard o més d'hora tornaran a fer-se presents malgrat el pas del temps. Però la tàctica de marejar la perdiu ha estat la filosofia del govern espanyol que, malgrat ésser uns ferms defensors de la seva "fiesta nacional", no afronten les dificultats agafant-les per les banyes perquè pensen que acabarem claudicant a base de sentències, com molt bé escriu Andrew Dowlin en un article a The Wall Street Journal, compara el procés amb les cinc fases de dol i Espanya ara està en la fase de la negació.
Però tot i que pesi a molts, això està passant i no és fruit d'un cop de calor, quelcom que deixà claríssim el president de la Generalitat ahir en la sessió de control del Parlament. En la jornada d'ahir no en sortiren massa ben parats ni Navarro ni Sánchez-Camacho que van veure's superats per les respostes que Artur Mas va oferir-los. Si l'encara líder del PSC va haver de tornar a escoltar l'especial sintonia que manté amb PP i C's, la presidenta dels PoPulars sortí tocada al reclamar més diàleg i Mas la rebaté dient que sigui Rajoy qui posi dia i hora per reunir-se perquè ell sempre està disposat, cosa que des de La Moncloa no comparteixen al no voler incloure a l'ordre del dia la consulta, que de fet és la mare dels ous per uns i la pedra a la sabata pels altres.
L'única argúcia proposada als partits sobiranistes passa per reformar la Constitució, sempre i quan siguin ells qui presentin la iniciativa parlamentària i no els partits majoritaris a Espanya, ja que pel que es desprèn de les paraules de Dolores de Cospedal això no va amb ells, entre altres coses perquè volen que la derrota d'aquesta iniciativa s'escenifiqui per rematar l'adversari. Però es clar, aquesta actitud de menyspreu no ajuda precisament a resoldre la situació tal com advertí el diputat Joan Coscubiela (ICV) quan en el passat debat al Congrés aturà el seu discurs perquè en aquell mateix moment tant el president com la vicepresidenta estaven més pendents de parlar amb el mòbil que no pas d'escoltar un representant de la ciutadania.
I la que sí que ha escoltat i finalment ha pres posició és la jutgessa que havia suspès cautelarment la decisió de l'Ajuntament de Cabrils que acordà cedir el padró municipal a la Generalitat pel cens de la consulta. Tal com llegim a Vilaweb la magistrada ha considerat que un sol ciutadà no pot condicionar la resta i per tant recolzada en la darrera sentència del TC afirma que la consulta és una aspiració política legítima. Una interpretació aquesta que xoca amb la que fan des del ministeri d'Educació del Sr. Wert que continuen defensant l'ús del castellà com a llengua vehicular quan una família ho sol·liciti afectant la majoria. Estarem atents al tractament que en fa la premsa de les Espanyes, no fos cas que La Razón també titlli la jutgessa d'independentista i acabi publicant el DNI a la portada, vista l'experiència.
La perla del dia té aires madrilenys
o si més no veiem que l'esperança ha deixat empremta arreu. Això és el
que explica el diari anglès Mirror després del que un professional del taxi es veiés temptat pel seu estòmac. Aquest desig biològic en forma de gana, causà un dels majors embussos a Edimburg, recordant-nos que els mals comportaments vials no són exclusius d'Esperanza Aguirre als seus Madriles. Si la presidenta del PP madrileny justificà la seva fuga perquè segons ella només s'havia aturat a treure diners d'un caixer, el nostre taxista escocès ho feu perquè volia esmorzar al McDonalds i no trobà lloc millor que les vies del tramvia. Segons la dita l'esperança és el darrer que és perd, però em temo que l'estupidesa la guanya, ja que a l'adonar-se de les protestes de diversos conductors l'home accedí a moure el cotxe, però amb la brillant idea d'aparcar-lo sobre les vies que anaven en l'altre sentit.
