Bona tarda i bon dimecres internautes. 'No pretenguis apagar amb foc un incendi, ni remeiar amb aigua una inundació'. Aquestes sàvies paraules del filòsof xinès Confuci ens fan reflexionar sobre l'actitud de part de la nostra classe política que es veu superada per la veu del carrer. I és que a dia d'avui encara hi ha grups al Parlament que miren de marejar la perdiu i passar de puntetes sobre una consulta que no deixa de ser una pedra a la sabata per les respectives executives. En aquest sentit el PSC ja ha fet el primer pas desmarcant-se de la consulta i alineant-se amb PP i C's, incomplint el propi programa electoral pel simple fet de no molestar el sempre intervencionista PSOE.
Malauradament aquesta és la imatge de desunió dels catalans, ben lluny de la que tenen els escocesos. Ahir mateix quedava en evidència la distància, no només geogràfica que ens separa, sinó també la coherència en la unanimitat dels partits d'aquell antic regne que perdè la sobirania el 1707. Stewart Maxwell del Partit Nacional Escocès i Patricia Ferguson del Partit Laborista d'Escòcia, compareixien al Parlament de Catalunya davant la comissió d'estudi del dret a decidir. Malgrat que els signe del vot és ben diferent, ambdós diputats van mostrar-se satisfets per poder celebrar la consulta, tot i que també van reconèixer que si el govern britànic no l'hagués permesa, els escocesos l'haurien fet igualment perquè no es pot anar contra la voluntat del poble. És en aquestes ocasions on hom s'adona que encara ens falta recórrer un llarg recorregut per entendre la democràcia com ho fan els països normals exercint el dret a vot sense cap mena de problema.
D'altra banda, encara cuegen les advertències de l'expresident Aznar dient que si per ell fos enviaria Artur Mas directament a la presó en cas que convoqui un referèndum il·legal. De tota manera, les reaccions del govern han estat més aviat tèbies. Només el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, va puntualitzar el president d'honor del seu partit, explicant que no caldrà la preso ja que el govern disposa de suficients instruments per impedir i prohibir la consulta. No sé pas quina impressió deuen tenir a l'exterior d'un país que impedeix que els seus ciutadans expressin el que pensen a les urnes. Com ja hem dit en més d'una ocasió, si realment volem ser lliures cal tirar pel dret, ja que o marxem pel nostre compte o restarem per sempre encadenats. Cal deixar d'una vegada i per sempre la síndrome d'Estocolm que ens manté lligats al nostre captor des de fa tres segles i volar lliurement per construir un futur més digne.
Precisament el futur immediat de la Conferència Episcopal Espanyola s'està debatent aquests dies a Madrid per escollir la nova cúpula de l'església. Antonio María Rouco
Varela, l'encara president i arquebisbe de Madrid es tornava a mostrat molt preocupat aquesta setmana perquè la unitat d'Espanya està en perill, un fet amoral que seria terrible després de tants segles d'història comuna i fraternal. Imagino que quan diu fraternal es refereix a Caïm i Abel, igual que a la història comuna és la que hem hagut de compartir no precisament perquè els catalans saltessin d'alegria després del 1714. Però Rouco va anar una mica més enllà i va tornar a carregar contra les tradicionals dianes, el matrimoni homosexual i l'avortament. Després d'escoltar-lo un es pregunta si s'ha adonat del canvi de rumb impulsat pel seu cap directe o bé ha quedat enquilosat en aquell que defensava Espanya com el refugi espiritual d'occident i afortunadament ens va deixar fa 38 anys, encara que a vegades no ho sembli.
Parlem ara de perles, internautes. La primera és digna d'un capítol d'expedient X, ja que fa uns quants mesos que els visitants del museu de Manchester vivien amb el cor compungit després de ser testimonis del que sembla ser un cas paranormal. Protagonista de la fenomenologia n'és l'estàtua d'un egipci anomenat Neb Senu. Fa un any que el misteri recorria la sala on s'ubicava ja que aquesta reproducció de l'any 1.800 a.C. votava sola sense que s'hi trobes cap mena d'explicació. Finalment, no ha estat fruit de cap maledicció ni d'un parell de piles Duracell, sinó fruit de la vibració provocaca pels vianants i el trànsit del carrer, tal com ha descobert la cadena anglesa ITV.
En un altre àmbit de coses, la segona perla us deixarà garratibats al descobrir les barbaritats que arriba a fer la gent quan surt a la tele. El cas de Mark Parisi no deixa de ser digne d'estudi, perquè aquest nord-americà que participava en el reality Extreme Tightwads (
extremadament garrepes ). El pas pel programa li ha suposat una delicada operació i a l'hora una alegria monetària. El nostre home va ser operat després de vendre el seu testicle per la no menyspreable xifra de 35.000 dòlars. Parisi, que treballa en una cafeteria no ha deixat d'incrementar al llarg dels anys el seu compte corrent fent de voluntari en diversos assaigs clínics. Un emprenedor esbojarrat que li ha costat un cu..ó aparèixer a la tele, sort que hi ha sortit guanyant.
