Benvingut Grífols!

Bon dia i bon divendres internautes. 'És molt probable que les millors decisions no siguin fruit d'una reflexió del cervell sinó del resultat d'una emoció'. Aquesta teoria del divulgador científic Eduard Punset s'ajusta força a la realitat, però no és el cas de la multinacional farmacèutica Grífols. El seu president que ahir inaugurava una planta de fraccionament del plasma va dirigir-se al president de la Generalitat i l'animà a no defallir en el procés sobiranista. Això que no és una simple anècdota hauria de fer reflexionar a aquells empresaris que encara eludeixen pronunciar-se sobre celebració de la consulta per por a possibles represàlies o pèrdua de mercat. Grífol no és una "empreseta" qualsevol, ja que està considerada pels EUA com una de les companyies més importants del món, essent pionera en el seu camp tal com recorda en la seva crònica Vilaweb.

Aquest desig de Víctor Grífols instant a Artur Mas a no arronsar-se malgrat les dificultats, topa clarament amb el terror que determinades organitzacions empresarials espanyoles però també catalanes difonen per tal que els seus associats no apostin per aquest nou projecte il·lusionant i engrescador que l'únic que fa és trencar amb una estructura caduca, injusta i immobilista, defensada entre altres per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), vinculada a la CEOE de Juan Rosell. Evidentment, l'IEE va triar l'entorn amic del Círculo Ecuestre de Barcelona´per presentar un altre informe catastrofista sobre la independència de Catalunya, en el qual també arriba a justificar la intervenció militar perquè consideren que una secessió és una aventura social, econòmica i políticament molt perillosa, tal com recull l'edició de El Singular Digital.

L'altra notícia destacada per la premsa és l'incident protagonitzat per la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre. Llegim a La Vanguardia que fent gala de la "chulería" pròpia de la seva condició de "condesa consorte de Bornos y grande de España", Aguirre no va poder reprimir el seu orgull ferit quan dos policies van decidir multar-la a l'haver aparcat en carril Bus, provablement pensant que si "Ancha es Castilla" també ho és la Gran Vía. L'incident no hauria passat d'anècdota si no fos perquè la "lideresa" no va voler esperar-se a que comprovessin les seves dades i va tirar pel dret arrencant el vehicle i fugint envestint la moto d'un dels agents. Davant la gravetat dels fets, la policia municipal estudia denunciar l'exalcaldesa i expresidenta de la Comunidad de Madrid, però Aguirre ha volgut sortir del pas indignada amb l'actitud dels funcionaris argumentant que només buscaven fer-se la foto multant-la. D'altra banda i segons comentava a la Cadena SER, negà que s'hagués endut per davant la moto policial i estudia emprendre accions legals per presumpta detenció il·legal.

En un altre context, el president del Govern, Mariano Rajoy ha tornat a internacionalitzar el procés sobiranista a Brussel·les fent una crida al bé que hem conviscut els darrers 50 anys el poble català i la resta dels espanyols, perquè s'han barrejat i tenen la mateixa sang. Pel president espanyol potser el darrer mig segle haurà estat gloriós, però em temo que milions de persones que van viure la dictadura franquista no deuen estar especialment d'acord. Rajoy també ha volgut expressar que el poble espanyol és l'únic que està legitimat per exercir el dret a decidir del seu territori. Curiosament i per si un cas, no he vist que ni un gest del PP ni PSOE per mirar de consultar-lo sobre la qüestió perquè fins i tot podrien endur-se'n alguna sorpresa com  la protagonitzada per José Antonio Nieto (PP). L'alcalde de Còrdova va afirmar ahir a Barcelona que si la independència és inevitable caldria buscar la manera que causi el menor dany possible per la resta d'Espanya, reconeixent que els independentistes volen el millor per a Catalunya, segons llegim a Nació Digital.

Uns altres protagonistes d'aquesta setmana han estat sens dubte els intèrprets de l'Audiència Nacional, els quals havien de prestar els seus serveis als diputats que declaraven pel setge d'indignats que va rebre el Parlament el 2011 quan es debatien els pressupostos. Les millores tècniques que han permès a alguns testimonis declarar per vídeo conferència no han tingut la seva correspondència en el factor humà, ja que els traductors contractats sabien tan català com jo swahili, i això ha provocat que bona part dels diputats i el president de la Generalitat acabessin passant-se al castellà per evitar tergiversacions i males interpretacions. Quelcom que haurien tingut en compte els responsables del PSC a l'hora de contractar els serveis de sis traductors d'àrab i urdú, que cobriran la segona volta de les primàries socialistes a Barcelona. Sobta veure tanta logística, però si ens posem a analitzar és fàcil comprendre que els més interessats en el projecte socialista barceloní siguin precisament els que no l'entenen.

La darrera perla de la setmana ens descobreix que sobre gustos encara queda molt per escriure. El diari Daily mail explica l'estranya dèria d'una noia de l'estat nord-americà d'Ohio que l'edat de 9 anys va descobrir quelcom que era millor que les típiques llaminadures. La noia que actualment té 22 anys no ha deixat aquest vici i continua la seva afició alimentària peculiar. Segons Brittioni, ha mirar de seguir diversos tractaments per deixar aquesta addició que ja li ha provocat problemes cardíacs, però diu que si la gent el tastés es tornaria boja. De fet, alguna credibilitat aquesta afirmació sobre l'estat mental tenint en compte que la seva obsessió consisteix a menjar maquillatge, no sé si per allò que l'important en les persones és la bellesa interior.

Reaccions: