La sensació de perdre el temps

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ

 
Ha passat més d’un any de la multitudinària manifestació de l’11 de Setembre de 2012, aviat farà un any de les eleccions anticipades del 25 de novembre de 2012. També han passat més de quatre mesos del Concert per la Llibertat i gairebé fa dos mesos que es va culminar la Via Catalana. Entremig de tots aquests actes, que clamaven el mateix, no ho oblidem, hi ha hagut també concentracions, manifestacions, diferents actes i reivindicacions organitzades per diferents partits, entitats, coordinadores i assemblees ciutadanes. Tot plegat, ha servit per consolidar l’independentisme a Catalunya, per convèncer als més indecisos i/o escèptics, per fer feina voluntària amb l’objectiu de construir un país millor del que tenim, on TOTS els que hi vivim en sortirem , en diferents aspectes, beneficiats. Aquests son els darrers esdeveniments, però alguna cosa va canviar aquell 10 de juliol de 2010 quan milers i milers de persones varen sortir al carrer per mostrar els seu desacord amb la resolució i sentència de l’Estatut i el que en va quedar, un bocinet per fer callar als de sempre.

Des de llavors ha plogut molt, hem anat de mal en pitjor en tots els aspectes i hem hagut de menjar-nos tota mena de negligències d’una classe política que, malgrat fer-ho veure, no ha estat mai a l’alçada dels seus ciutadans... No em cansaré de dir-ho!

Qui més qui menys ha posat tota la il·lusió i les ganes en el què ha fet, quan ha pogut i quan ha volgut, perquè tenim un objectiu clar i definit. Malgrat això, l’espectacle diari que ens ofereixen els dirigents, els d’aquí i els d’allà, deixa molt que desitjar i fa que ens preguntem si realment volen estar al costat de la majoria de ciutadans o volen que aquesta majoria resti entretinguda amb aquest “bullir d’olla” mentre ells seguiran fent el de sempre: esperar a que els cicles naturals de la història portin de nou una millora i es quedi difuminat el sentiment col·lectiu entre les seves intencions... De totes les promeses que encoratjaven a tirar el país endavant, no n’hi ha cap que a hores d’ara s’hagi materialitzat. Ni tant sols una cosa tant senzilla com el Referèndum , té pregunta i data, quan el compromís era fer-ho “SI O SI”.

Els darrers dies ens han fet creure que hi havia cert acostament al diàleg amb el Govern Central i, res més lluny de la realitat, l’immobilisme de sempre amb els protagonistes de sempre...Realment us ho vàreu creure? I si fos així, a quin preu ? Perquè hem de ser conscients que estem en un punt de no retorn, on la relació està trencada i la decisió de marxar és irrevocable.

El temps que reiteradament se’ls ha regalat, l’han utilitzat de manera desagraïda per reorganitzar-se, per reunificar-se, per disparar amb més força contra la nostra llengua, la nostra cultura ( incloent el País Valencià i les Illes Balears ), per deixar clar que escanyant-nos ens tenen cada vegada més supeditats al seu poder i, així, continuem lligats de peus i mans , en una situació molt més precària com a poble que la de fa tres anys...Ja ens ho deia el poeta Calderón de la Barca , “afortunat és l’home que té temps per esperar”. Si, segur que si, perquè el temps perdut pel Govern de la Generalitat, li ha donat ales a qui ha esperat estoicament no se sap ben bé què ni de quina manera.

Aquí som majoria els qui creiem en un PAÍS LLIURE i creiem que ho hem de fer ara i en aquest moment, per endreçar i crear , mirant d’ estar preparats quan vinguin temps de bonança. No podem ser sempre un projecte, ni estar en construcció quan tots els països surtin de l’estat de crisi, molt aviat, encara que no serà fàcil, hem d’estar constituïts. Per tant, la sensació és d’haver perdut el temps, però no amb els nostres actes, sinó confiant massa en els nostres polítics que no han valorat prou el suport de la majoria i saben de sobres que les castanyes del foc no les hi traurà ningú ( ni Espanya ni Europa ) mentre ells segueixin conformant-se amb “quatre retallades” i amb un victimisme reiterat...QUIN SERÀ EL SEGÜENT PAS? PERQUÈ NOSALTRES JA N’ESTEM CANSATS D’ANAR SEMPRE PER ENDAVANT I DE NO REBRE CAP TIPUS DE RESPOSTA EFECTIVA !

'Cap pèrdua ha de ser-nos més sensible que la del temps, ja que és irreparable' ( Zenó, filòsof grec )

Reaccions: