Caritat mal entesa

Bona tarda i bon divendres internautes. Deia el dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht que 'Quan la hipocresia comença a ser de molt mala qualitat, és hora de començar a dir la veritat'. Sens dubte aquesta és una cita que hauríem de tenir molt en compte els catalans després que els ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, tornés a refregar per la cara del govern de la Generalitat que els milers de proveïdors que esperen cobrar per part del govern autonòmic i locals podran començar a fer-ho a partir de la setmana que ve. Anunci que anava acompanyat, com no a l'estil del ministre, d'un consell adreçat a l'executiu d'Artur Mas demanant que expliqui clarament que és el govern espanyol qui salva els mobles i dóna la cara perquè la Generalitat té la caixa buida.

Aquest gest amb peatge de Montoro arriba en el moment en que els farmacèutics catalans van dir prou i ahir tancaven majoritàriament en protesta pels 416 milions d'euros que els deu l'administració. Aquesta estratègia que el govern espanyol juntament amb adlàters pràctica intentant desgastar la imatge de les institucions catalanes no els acaba de sortir massa bé, i ben segur que allà a la Moncloa encara es deuen estar preguntant 'per què la gent no salta al coll del govern català'. La resposta la donaren dijous els mateixos apotecaris que enlloc de manifestar-se a la Plaça de Sant Jaume es dirigiren directament al carrer Mallorca on té la seu la Delegació del Govern espanyol. Tot i haver-ho comentat en múltiples ocasions m'indigna especialment la caritat mal entesa, així com la demagògia de Montoro que, com si d'un potentat es tractés, va concedint partides en microdosis d'uns diners que no ens regala, sinó que simplement ens financia ja que els mercats fa temps que han tancat l'aixeta a la Generalitat, entre altres coses per la sagnia del dèficit fiscal i el reiterat incompliment en el pagament de les infraestructures aprovades per llei pels governs espanyols.

D'altra banda, el Parlament de Catalunya vivia ahir un interessant debat arran de la moció presentada per la CUP en que defensava celebrar un referèndum unilateral sobre la independència, tal com n'informa avui Vilaweb. La proposta tan sols rebé el suport d'ERC i parcial d'ICV-EUiA, els altres grups (CiU, PSC, PP i C's) votaren en contra, uns perquè no deixava lloc al consens amb l'estat i els altres perquè la veuen anticonstitucional. Aquest era un possible pla B, que en el seu dia cert dirigent apunta com a possible, parlant de fer la consulta sí o sí. Veurem si un cop ja estigui definida data i pregunta, que evidentment no serà del grat de tothom, comencem a conèixer alternatives al més que probable vet del govern Rajoy. Perquè si no és així, al final sí que malauradament haurem de donar la raó a Duran, que avui en la seva carta setmanal a la militància d'Unió deia que "farem el ridícul si som incapaços d'arribar a un acord ampli sobre la consulta". El quid de la qüestió radica en que de fet hi ha formacions com les que ell presideix que s'han trobat immersos en aquest sidral sobiranista, sense haver-ho buscat, i no saben com escapolir-se d'un debat que sempre els ha resultat especialment incòmode i violent perquè mai no han aspirat a quelcom més que la simple autonomia.

En l'àmbit econòmic i al marge de la bona notícia de la baixada dels tipus d'interès, ens fem ressò de la conferència pronunciada Francisco González, president del BBVA, que en un moment donat va censurar el procés sobiranista i reclamà, a qui correspongui, posar el focus d'atenció en la recuperació econòmica i la lluita contra l'atur. Ben segur que aquest dard del banquer estava en la mateixa línia del que fa uns dies explicava el president de Freixenet, el qual curiosament com l'editor José Manuel Lara, ha estat guardonat pel govern espanyol amb la Medalla i la Placa al Mèrit en el Comerç. Suposem que la llista de reconeixements dels anomenats moderats tindrà en compte també dos gran il·lustres defensors de la pàtria espanyola, com Isidre Fainé (La Caixa) i Javier de Godó (Grup Godó).

Després de tanta informació necessària però també farragosa desestressem-nos una mica a través de les perles. La primera ens parla precisament de l'estrés que encara que sembli estrany també pateixen els cargols. I els investigadors de les universitats anglesa d'Exeter i canadenca de Calgary han arribat a la conclusió després d'un exhaustiu estudi que aquests mol·luscs poden arribar a perdre la memòria com a conseqüència de determinats tipus de pressió. Segurament els resultats són concloents i probablement extrapolables a un altre animal com la tortuga, per allò de la rapidesa, però si els cargols d'aquelles terres llunyanes d'estressen, no vull ni imaginar com deuen estar aquests animalons, nadius de Lleida, quan se celebra l'Aplec del cargol.

La segona perla és digna de menció i la recull el Huffington Post, el qual informa del greu error comès per una de les agències de notícies més solvents. Aquesta vegada però, Europa Press va distribuir ahir un teletip anunciant una dimisión falsa per amor d'un important dirigent del PP andalús. L'agència explicava que "Antoñito Sanz", president del PP a Càdis, s'havia enamorat bojament d'una periodista de la mateixa agència i havia decidit dimitir, abandonant dona i filles, traslladant-se amb la seva nova parella fins a la calorosa Himàlaia. Poc després i vist com bullia la xarxa, Europa Press va demanar disculpes al polític i les persones afectades, atribuint el malentès a un error informàtic. No sabem si l'error tècnic ja ha estat acomiadat o no.

De tota manera, no oblidessiu pas que un informàtic és algú que t'explica una cosa senzilla de manera confusa de tal manera que et fa pensar que l'error és sempre culpa teva.
 

Reaccions: