Bon dia i bon dilluns internautes. Deia l'escriptor i humorista català Noel Clarasó que 'Un home d'estat és el que passa la meitat de la seva vida fent lleis, i l'altra meitat ajudant els seus amics a no complir-les'. Salvant les distàncies, alguna similitud hi ha amb el que diversos testimonis han denunciat aquest cap de setmana amb les primàries barcelonines de Can PSC. Tal com recorda Salvador Cot a l'editorial de Nació Digital, allò que havia de ser la gran festa dels socialistes catalans per rellançar un partit que està en caiguda lliure i sense xarxa de seguretat, no ha fet més que incrementar la desconfiança d'una part dels electors, que tot sigui dit s'ho miraven de cua d'ull, ja que les discrepàncies del sector crític han estat més d'actualitat que el propi debat dels candidats a dirigir la capital catalana.
I ves per on, cap novetat destacable vers el que ja estava més que previst i és que Jaume Collboni, considerat l'home de l'aparell del partit, fou qui aconseguí més vots (2.539) per davant de Carmen Andrés (1.702). El fet que el guanyador no hagi obtingut el 40% dels suports ha fet que hi hagi d'haver una segona volta entre aquestes dues candidatures, descartant-ne les altres de Jordi Martí (1.515 vots), Laia Bonet (1.102) i Rocío Martínez-Sampere (589). Dues coses són les destacables d'aquestes primàries. La primera que la segona persona més votada no ha tingut gaire cobertura mediàtica, per no dir gens, i l 'altra que el sector crític no ha suposat una ombra temible per Collboni. De tota manera, sembla que el seu equip no ho deuria tenir massa clar i van optar per fer una perillosa maniobra d'última hora captant el vot del col·lectiu paquistanès. Aquest fet aixecà força suspicàcies entre alguns interventors i mitjans de comunicació al veure que molts d'ells amb prou feines sabien quatre paraules en castellà i molts menys sabien qui era Collboni i què era el PSC.
Si això ja resulta sospitós, molt més ho és el fet que hagueren de passar 24 hores perquè un i només un dels candidats impugnés els resultat d'algunes taules al haver-se detectat irregularitats. Jordi Martí, tampoc tingué sort en aquesta denúncia i veié com l'Autoritat Electoral dels socialistes desestimava ràpidament la impugnació al considerar que no s'havien produït incidències destacables. Per tant, queda clar que malgrat el soroll del crítics, l'encara líder del PSC continua tenint controlat el cinturó barceloní a diferència d'altres parts del territori on els serveis de neteja no paren de recollir carnets estripats. Es veu que a Barcelona està més de moda el "shawarma paquistanès" que no pas les seques amb botifarra.
I una bona botifarra han fet milers de persones aquest cap de setmana al nou pla hidrològic del govern espanyol. L'epicentre d'aquestes protestes han estat les terres de l'Ebre i Brussel·les. A Sant Jaume d'Enveja i Deltebre la Plataforma en Defensa de l'Ebre tornava a demostrar que la gent del territori no s'ha adormit, ja que entre 10.000 i 15.000 persones es mobilitzaren mantenint-se al peu del canó per impedir que el PHN deixi sota mínims el cabal del riu Ebre. Veurem si la infomació que llegim a El Confidencial sobre un pla alternatiu basat en el transvasament del riu Ròdan acaba guanyant pes, entre altres coses perquè al seu una obra europea que rebria finançament dels fons comunitaris.
L'altre front reivindicatiu tingué la capital europea com a protagonista, on més de 4.000 persones vingudes de Catalunya, Escòcia i Flandes es manifestaren per reivindicar el dret a vot, deixant ben clar la voluntat democràticadavant les autoritats europees. Reivindicació que contrasta amb les afirmacions fetes aquest cap de setmana a Barcelona per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, recordant-nos per si no ho tenim clar que "els catalans som espanyols i europeus" i no vol que es trenquin "els vincles solidaris i afectius" que sempre hi ha hagut, tal com recull avui la crònica de El País. També caldrà estar a l'expectativa sobre els rumors de cants de sirena que s'espera faci l'executiu de Rajoy un cop celebrats els comicis europeus, no fos cas que si els fessin ara oferint-nos alguna pastanaga (o caramel enverinat) els seus parroquians els castiguessin a les urnes.
La perla del dia que ens brinda el
