Dret a decidir què?


Bon dia i bon dimecres internautes. Deia el gran escriptor i dramaturg irlandès Oscar Wilde que 'La millor manera de lliurar-se de la temptació és caure en ella', i ahir el Tribunal Constitucional va confirmar la més que previsible anul·lació de la declaració de sobirania que el Parlament de Catalunya va aprovar fa poc més d'un any. Com tota decisió judicial, aquesta tampoc està exempta d'interpretacions i per això mateix els dos partits majoritaris espanyols encara no s'hi han pronunciat abastament malgrat respectar-la. De fet, ja és un fet insòlit que amb tan poc temps els 12 magistrats s'hagin apressat per declarar-la parcialment anticonstitucional, conclusió que finalment els sectors oposats van consensuar. No deixa de ser simptomàtic que unes hores abans la cambra catalana acordés recusar tres dels jutges del TC, entre els quals el seu president, per manca d'imparcialitat i independència respecte la qüestió catalana.

D'aquesta manera, l'alt tribunal tirà pel dret i esquivà la recusació fent pública la seva decisió, que per sorpresa de tots no considera il·legal el famós "dret a decidir". Ara bé, al llarg de més de trenta pàgines justifica que malgrat la sentència  no és qüestiona la Unitat d'Espanya, però deixa una porta semi-oberta al dret a decidir sempre i quan no sigui sinònim d'autodeterminació. A més, aquesta figura hauria d'anar precedida d'una reforma constitucional. Així, els jutges es treuen el mort de sobre i deixen la "patata calenta" als polítics ja que consideren que només amb diàleg i acords pot corregir-se el problema. Conflicte que fins ara els dirigents no hi entraven a fons escudant-se en les raons legals que impedien per exemple celebrar la consulta. La pilota és doncs a la banda dels governants que no sembla que estiguin massa predisposats a fer una reforma que permeti a una part del seu territori decidir per ell mateix. 

Sigui com sigui, no deixa de ser contradictori que una declaració política, sense efectes jurídics, la considerin il·legal i en canvi permetin el dret a decidir. Evidentment, no per decidir escissions ni aventures que atempten contra la seva territorialitat. La pregunta subsegüent és: "aleshores en què podem decidir?". Després d'una àmplia anàlisi del tema i prèvia consulta amb nombrosos experts en la matèria es veu que només decidirem sobre si els canelons de Sant Esteve els fem de carn o d'espinacs, i tot i així sempre podem esperar un recurs del govern central.

I si hi ahir el Constitucional es posava les piles recordant-nos que l'únic sobirà és el poble espanyol, el TSJC feia el propi pronunciant-se sobre la querella de Manos Limpias contra Artur Mas. El tribunal la desestimà perquè considera que no estan fonamentats els delictes sedició i prevaricació. Caldrà veure si el mateix criteri el fan servir per desestimar la que afecta a l'ANC i al Cercle Català de Negocis que podria ser el nou objectiu d'aquest "pseudosindicat", tal com apunten diversos diaris.

Molt interessant és la crònica de Vilaweb recollint les paraules de l'exdirector de La Vanguardia, José Antich, que apunta a una estratègia un tant fosca del Partit Popular si la via legal no aconsegueix aturar la voluntat dels catalans. D'aquesta manera, Antich explica que s'estaria treballant en la línia de "acoso y derribo" del procés a partir d'elements distorsionadors que transformessin la imatge pacífica que fins ara han anat donant els catalans que volem marxar d'Espanya, perquè considerem que malgrat el que pensin alguns, no hi ha encaix possible. No deixa de ser una hipòtesi de treball factible tenint en compte que una imatge de violència generaria un rebuig generalitzant en la comunitat internacional i deixaria K.O. el procés.

Dues són les perles d'aquest dimecres i ambdues força espirituals. La primera ens la porta el Nació Digital , el qual explica els estralls que ha causat a la xarca un vídeo del desaparegut teòleg i exorcista del Vaticà, Corrado Balducci, reconeixen l'existència d'éssers d'altres planetes. En el document, Balducci afirma que malgrat la Bíblia no diu explícitament que hi hagi vida extraterrestre, tampoc la nega. Evidentment, escombra cap a casa i afirma que Déu hauria creat altres éssers arreu de l'univers.

I de l'univers catòdic ens parla la segona perla, servida pels diaris El Confidencial i La Gaceta , que expliquen el malestar generat al món televisiu després de conèixer que la Conferencia Episcopal Espanyola s’ha gastat la bonica xifra de 25 milions d’euros en només dos anys. L'escàndol està més que servit perquè aquesta milionada sobrepassa els 20 milions de pressupost que l'esglèsia ha destinat a Caritas, a diferència d'aquests 25 que ha dedicat única i exclusivament a salvar la impresentable cadena 13TV, immersa en una profunda ruïna.

Com veieu internautes, no deixen de tenir sentit les paraules de l'exorcista Corrado Balducci perquè tenint en compte les prioritats dels senyors bisbes, o bé estem envoltat d'extraterrestres que malgrat estar aquí viuen en un altre món o encara pitjor, són dimonis escuats i no pas sants de la nostra devoció.