El ciri

Bon dia i bon dimarts internautes. Fa uns quants anys, Rabindranath Tagore deixava escrit que 'La fe enganya als homes, però dóna brillantor a la mirada.' D'aquesta manera, el filòsof i escriptor indi mostrava la importància de tenir creences que generin confiança. Tot i així, sovint la realitat és tan tossuda que aquesta fe es veu qüestionada o si més no minimitzada per les circumstàncies terrenals.

I ahir aquells homes i dones de poca fe, afectats també per la sequera financera de la Generalitat, van acabar de perdre-la del tot després que el secretari general del departament d'Economia i número dos d'Andreu Mas-Colell, recomanés als farmacèutics catalans que posin una "espelmeta" al seu sant o verge si volen cobrar els més de 300 milions d'euros que els deu l'administració catalana. Declaracions políticament incorrectes o simplement un exercici de sinceritat davant el nou ofec del govern central?

Però el que sí sortí per petaneres o si més no amb un ciri trencat, fou novament el diari de Paco Marhuenda que en un exercici de cocteleria matussera tornà a barrejar independentisme i jihadisme aprofitant la sensibilitat a flor de pell que té la ciutadania. Així, el rotatiu del Grup Planeta titulava amb àmplia riquesa tipogràfica:"Islamistas vinculados a Nous Catalans de Mas y Junqueras se unen a l'ISIS". Un fet menyspreable i de jutjat de guàrdia, però en realitat molt habitual en aquest pamflet barroer i groc.

Ara bé, no massa lluny d'aquestes fal·làcies, Màrius Carol deixava anar en un article de La Vanguardia que els darrers atemptats a la capital francesa faran replantejar la política de la UE, blindant les seves fronteres i rebutjant qualsevol aventura independentista com la catalana, en la qual hi ha actors clarament antisistema i antieuropeus que lluny de beneficiar els interessos de la Unió, afavoreixen els discursos dels terroristes. Llàstima que aquell que presumeix de ser tot un senyor barceloní, dissimuli tan malament la seva estima pel bon gust i la rigorositat periodística. A Moncloa i la Zarzuela el tindran present a les seves oracions i a l'hora d'enviar les postals nadalenques.

I a qui sembla apagar-se la flama del ciri, és a Convergència la qual té els dies comptats, segons anunciava Artur Mas el cap de setmana i ratificava ahir Josep Rull. Els nous objectius i els reptes que planteja Catalunya, semblen haver estat decisius per confirmar la refundació del partit. Això i el fet de voler netejar la imatge després dels darrers escàndols que han deixat tocat el partit ha accelerat la creació d'una nova formació que inclourà sensibilitats liberals, socialdemòcrates i democristians amb una clara voluntat de construir un nou estat partint de zero. Tot i que el nom no fa la cosa, a vegades en política hi ajuda i bé que ho saben els assessors.

Qui en canvi sembla no estar massa ben assessorat és el president del Cercle d’Economia, Anton Costas, que ahir en una conferència  de Josep Sánchez Llibre es dedicà a lloar la figura de Duran i Lleida i la formació extraparlamentària que encara lidera. Per Costas, "el paper que jugarà UDC serà molt important en el futur immediat". Resulta sorprenent que determinats personatges de la burgesia encara pensin que són ells qui trien els polítics i no la ciutadania quan posen la papereta a les urnes.

Un altre que tampoc sembla viure en aquest món és Lluís (Franco) Rabell, el "líder"de Catalunya Sí que es Pot, que per si no el teniu present és aquell senyor calb i gordet que acompanyava a Pablo Iglesias en la campanya catalana. Ahir, lluny de posicionar-se a favor del govern català que s'ha vist castigat per les noves mesures de Montoro, va mostrar-se implacable tot dient que "la fanfarronada de la desconnexió tindrà conseqüències com aquestes".
 
En fi internautes, que com deia el novel·lista Jean Giradoux: 'Només els mediocres estan sempre en el seu millor moment.'