El cavall de Montoro

Bon dia i bon dimecres internautes. 'És fàcil esquivar la llança, més no el punyal ocult.' La frase que bé podria atribuir-se-li a algun dirigent català té el seu origen en la rica literatura de proverbis xinesos. La cita no és pas menor ja que descriu força bé l'estratègia emprada per aquest malèvol personatge que dirigeix aquest Ministeri que disfressa opressió i humiliació d'obres caritatives quan parlen de Catalunya.

L'aventura de Cristóbal Montoro converteix el mític cavall de Troia en un joc de nens, si tenim en compte el cinisme d'aquest individu de riure "hienil". Així, seguint els manuals de les clavegueres de l'Estat i de La Razón, van presentar a bombo i platerets el sistema de denúncia que els funcionaris podran usar per informar a l'autoritat competent de Madrid, sobre negligències i mala praxi que observin en les institucions catalanes.

La nova tàctica, incentiva el funcionariat a delatar tot allò que es desviï de les directrius estatals que miren de blindar encara més el control de l'unionisme vers el que ells anomenen l'autonomia rebel. El sistema digital emprat promet la confidencialitat pels treballadors públics i segurament alguna gratificació pels serveis prestats. D'aquesta manera, els lampistes de Moncloa miren de furgar en la ferida d'uns treballadors que "incomprensiblement" per Madrid s'han mantingut comprensius i fidels a l'executiu català, malgrat les retallades i la paga extra del 2012 que encara els deuen.


Això, sumat a les darreres "almoines" del FLA feu reaccionar amb contundència l'encara president en funcions de la Generalitat en la compareixença després del consell executiu de cada dimarts. Artur Mas no es va mossegar pas la llengua i va titllar la maniobra inquisidora del govern central com una "agressió institucional contra tota la població catalana" que tindrà conseqüències jurídiques. Vist com van les coses, caldrà estar atents si el govern català opta pels tribunals espanyols o cenyint-se a l'experiència apel·la a òrgans internacionals.

La fermesa del president català no trigà a ser contestada des de les files PoPulars. La que fou líder del PPC i excomensal d'honor de La Camarga, sentint-se òrfena de micròfons i càmeres, sortí del seu ostracisme per defensar les mesures restrictives del FLA assegurant que només pretenien evitar "el finançament d'ambaixades il·legals i qüestions independentistes."

Evidentment, el titular d'Hisenda també va voler dir-hi la seva i es va limitar a aconsellar al dirigent català que s'abstingui de "discursets" i es preocupi pel benestar dels catalans, complint les condicions imposades. A més, Montoro amb el seu personal estil manipulador, sorneguer i burleta afegí que des de fa un temps es constata que "l'especialitat de la Generalitat és fer política a través del victimisme, però som nosaltres qui paguem les factures."

D'altra banda, força decepció ahir a l'Hotel Ritz de Madrid, on Josep Antoni Duran i Lleida participà en el cicle d'esmorzars informatius que Nova Economia Fòrum organitza entre els principals candidats a les eleccions generals. El desencís no fou tant per la generosa "manduca" servida, sinó per la poca afluència de personalitats i en general l'absència de notables de la societat madrilenya, que pel que sembla donen per amortitzat el líder d'Unió.

Duran però deixà un titular en la seva presentació de candidatura: "Faré un últim servei a Catalunya, Espanya i Europa en la propera legislatura." A casa, ja ens havíem il·lusionat pensant que aquest era l'anunci de la retirada definitiva, però no, Duran encara pensa que malgrat tot, el seu partit serà decisiu per arreglar el "món mundial".

En fi internautes, "Un cínic és un home que, quan olora flors, busca un taüt voltant." (Henry-Louis Mencken)