Hipocresia o Demagògia?

Bon dia i bon divendres internautes. 'La demagògia és la hipocresia del progrés.' Pierre Joseph Proudhon, filòsof polític i revolucionari francès, deixava ben clar el seu pensament evitant, tot sigui dit, caure en falsos missatges que únicament condueixen a l'engany de la parròquia. En aquest sentit, a vegades els silencis parlen per sí sols, però a l'igual que a la presidenta del PPC al líder d'Unió Democràtica li costa especialment no ser notícia. Ja ho diu la dita que De l'arbre caigut tothom en fa llenya, però ves per on Duran ha sortit en defensa de Jordi Pujol, demostrant novament com les amistats sobrevingudes estan també a l'ordre del dia en l'àmbit polític. Els fidels consumidors de l'actualitat política saben perfectament que l'afinitat no és quelcom que hagin tingut mai en comú Duran i Pujol, especialment si tenim en compte allò que en el seu moment visqueren Miquel Roca, Pere Esteve o el mateix democristià quan el Totpoderós decidí esborrar-los de les travesses successòries i optar per un tal Artur Mas que aleshores era un simple regidor de l'Ajuntament de Barcelona. 

Òbviament, la política no està exempta d'enveges i sovint aquest extès pecat capital serveix per entendre més d'un conflicte, com els estira i arronsa dels partits que conformen la federació nacionalista. Ahir el líder d'Unió trencava doncs el seu silenci aprofitant la mala maror ocasionada per la confessió pujoliana sobre una herència no declarada a la veïna Andorra. El de la Franja aprofità per mostrar la seva sorpresa pels fets, però tot i la "tristor" que li ocasiona l'afer, afirmà que els darrers esdeveniments afecten i molt el procés sobiranista. No sabem si quan deia això era fruit d'una anàlisi acurada o simplement un desig personal, però a més envià un missatge contundent renyant als seus col·legues convergents que es dediquen a despotricar en públic del que fins no fa massa era el seu patriarca. Aquest "sermó" sorprèn venint de qui ve, tot i que els més malpensats ho atribueixen a fer encara més sang recordant als seus socis la seva manca de sensibilitat vers algú al que ell s'estima amb "molt carinyo".

Parlant de "carinyo", poc o gens és el que donaren des de Moncloa el passat dimecres al president de la Generalitat, tenint en compte el ja tradicional discurs de la il·legalitat i el constitucionalisme inviolable. Això sí, s'aveniren a estudiar els 23 temes que Artur Mas duia de casa. I sembla que algun dels punts ja estava més que planificat pel que explicà el conseller Mas-Colell, el qual assistí a la reunió del consell de política fiscal i financera (CPFF) en la que Montoro explicà les noves condicions del FLA. Està clar que duros a quatre pessetes ningú en dóna i malgrat que el titular espanyol d'economia va voler vendre la moto sobre les excel·lències de la rebaixa de l'interès a l'1% perquè les comunitats guanyessin liquidesa, sembla ser obeeix a un intercanvi de cromos que suposaria l'absorció de més competències per part de l'Estat.

Tot i que no està escrita enlloc, cent dies acostuma a ser la xifra màgica de gentilesa marcada pels analistes que segueixen els inicis de tot nou govern. Aquests són exactament els que manquen per arribar al 9-N, cita que segons els experts podria estar condicionada a la pressió que pugui fer-se en la futura V de l'Onze de Setembre juntament amb l'exercida des de l'exterior. D'això i del fracàs de la trobada entre els màxims responsables de Moncloa i Palau se'n fan ressò els mitjans internacionals tal com publica Vilaweb en l'edició d'avui. A més, alguns dels diaris es pregunten si finalment els republicans s'integraran al govern o preferiran treure rendiment als darrers sotracs patits per CiU.

Mentre a Esquerra continuen desfullant la margarida, la plataforma unionista Societat Civil Catalana déu fer el mateix amb un cactus, vista la poca incidència que acostumen a tenir. La jornada passada, se'n pescaren una que és per nota, perquè davant la manca d'adhesions rebudes tot i enarborar la roja y gualda allà on van, han près nota de cara al futur èxit de la V contraprogramant els actes de la Diada amb un propi a Tarragona. A més, el president de l'entitat ha fet una crida a recuperar la senyera perquè segons ell s'ha embrutat amb una estrella. Llàstima que aquest senyor no deu conèixer l'obra d'Orson Welles perquè si no sabria que 'La falsedat és tan antiga com l'arbre de l'edèn.'

El diari Times of India ens lliura la perla del dia tot desvetllant-nos els exòtics problemes que està afrontant el Parlament del país els darrers temps. Si bé les disputes entre partits són constants en aquelles contrades, però el succés d'avui no té connotacions polítiques sinó animals. D'aquesta manera, el govern ha contractat 40 homes que s'encarregaran d'espantar l'exèrcit de micos que pul·lulen per per dins i fora de la Cambra.

Així, els experts han determinats que la millor solució passa per disfressar aquests treballadors de langurs, una espècie enemiga dels il·lustres invasors. Això que sembla una animalada podria evitar gran part dels casos de tuberculosi, causats per les mossegades d'aquestes bèsties.

En fi internautes, que malgrat l'home vingui del mono pel que s veu acaba fent autèntiques rucades.