Bona tarda i bon dijous internautes. Escrivia fa uns segles Isaac Newton que 'Els homes construïm massa murs i no suficients ponts.' D'aquestes paraules del físic i matemàtic n'haurien d'aprendre uns quants dirigents de casa nostra que lluny d'afavorir el consens per enfortir el procés prefereixen marcar perfil propi a pocs dies de la Diada. Es clar que tot foc té sempre un guspira que l'encén i aleshores cal una important dotació de bombers per fer un tallafocs i extingir l'incendi. Com ja era d'esperar, el president de la Generalitat va haver d'arremangar-se per desmentir, encara que subtilment, la seva vicepresidenta que hores abans havia deixat anar que si aquest no es podia celebrar sempre hi haurà altres 9-N en el calendari.
Avui mateix, Joana Ortega ha hagut de capejar el temporal i ha passat pel canal 3/24 per apaivagar els ànims, i així deixar també tranquils Artur Mas i els partits proconsulta. Aquesta actitud de la vicepresidenta fa que malpensar, no pas perquè pugui haver tingut un lapsus linguae, però sí perquè segueix la tradicional escola de Duran i Lleida al sortir-li de tant en tant la vena sincera i hores més tard desmentir-ho dient que se'l malinterpreta.
Com be va recordar el màxim responsable de la Generalitat "només hi ha un pla, que és votar. Cal fer-ho bé i amb intel·ligència", i passi el que passi sempre es consultarà la resta de partits a l'hora de prendre una decisió en un o altre sentit. Veurem si al marge dels atacs que anirem patint des de Madrid els nostres acaben adonant-se que tenen un mandat de la ciutadania i per tant cal actuar amb fermesa i no fent el joc a aquells que cada dia es freguen les mans amb l'aparició de declaracions fora de lloc, especialment perquè ni s'ha convocat oficialment la consulta ni s'ha impugant, i en política tampoc resulta això de posar la vena abans que la ferida.
Parlant de ferides que prometen ser profundes, la jornada passada el secretari general de Manos Limpias afirmava tenir informació sobre el trasllat de diversos milions d'euros a Suïssa en cotxes oficials del govern català quan Jordi Pujol n'era el president. A part de furgar en la ferida amb l'únic objectiu real de gangrenar l'independentisme, el sindicat ultradretà comença a fer forat i assegura que aviat portarà testimonis que provaran el cobrament de comissions d'obra pública per part de la família Pujol Ferrussola. I aquí radica el nostre mal, ja que als més que provats indicadors que demostren que Espanya ens roba, la caverna contraataca fent ús de la demagògia explicant que més aviat som els catalans els que hem estat defraudant i manllevant els seus calers.
De tota manera, en aquesta vida per molt que molts s'hi escarrassin no tot són contes i faules, i és per aquest motiu que s'hi algun tipus d'irregularitat es confirmés posaria també en qüestió la credibilitat dels governs espanyols de PSOE i PP per durant anys haver estat còmplices d'un secret a canvi de permetre la governabilitat d'una Espanya, on per cert tothom sembla haver oblidat que de hi ha milers d'imputats per un i altre bàndol
I és que el frau pujolià no només ha quallat a les Espanyes sinó també en l'àmbit internacional. Un dels referents mundials de la premsa estrangera és el 'Financial Times', el qual dedica el seu editorial a destacar l'impacte que ha suposat aquest escàndol. El rotatiu va més enllà i aconsella el president Rajoy perquè negociï a la baixa amb Artur Mas, ja que veu el procés català certament tocat. Ara bé, l'anàlisi publicada explica que si el govern espanyol no mou fitxa aleshores pot trobar-se amb una patata encara més calenta a les mans: la victòria contundent d'Esquerra Republicana.
La perla d'aquest dijous ens la porta The Washington Times, el qual publica la polèmica generada al EUA per un petit restaurant familiar de Carolina del Nord. Ja ho diuen els experts que la manca de recursos aguditza l'enginy i aìxò és el que va portar Jordan Smith a oferir un 15 per cent de descompte en els seus menús.
Això que en un principi no seria pas res de l'altre dijous, va provocar les ires d'una important fundació de Wisconsin que predica la llibertat de culte religiós. La iniciativa de la propietària no és que no tingués èxit en un primer moment, però finalment la pressió ha pogut més que el màrqueting i finalment la propietària ha decidit suspendre l'oferta per aquells clients que resessin abans o després de l'àpat.
Sigui com sigui internautes, qui no es consola és perquè no vol, i així ho expressava un vell poeta: 'Era ateu fins que els hindús em van convèncer que jo era Déu'.
