Bon dia i bon divendres internautes. Jef Richards, un dels grans referents pels publicistes nord-americans va escriure que 'La creativitat sense estratègia s'anomena art. La creativitat amb estratègia és coneguda com publicitat.' Aquest darrer pensament deuen també compartir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural que ahir presentaren conjuntament "Ara és l'hora" (araeslhora.cat), una campanya que estarà vigent fins el 9-N i pretén convèncer el mig milió d'indecisos perquè optin pel Sí-Sí. I és clar, una cosa és la propaganda i una altra ben diferent és la publicitat, tot i que a vegades poden arribar a confondre's i perquè això no passi l'estratègia que ambdues entitats han dissenyat passa per contractar Blue State Digital, la reconeguda empresa de màrqueting que té entre els seus èxits haver portat el primer afroamericà a la Casa Blanca, juntament a assessors com l'andorrà Jordi Segarra i el català Àlex Terés que foren peces claus de la campanya presidencial.
La campanya s'autofinançarà a través dels donatius recollits en els prop de 1.000 actes que organitzaran arreu del territori i que culminarà amb la celebració de la V humana que omplirà d'estelades la Gran Via i la Diagonal de Barcelona el proper 11-S. La pregunta subsegüent és inevitable: Cal tot això si probablement no és farà la consulta? Doncs sí, no tant per un exercici d'autocomplaença sinó també per demostrar a indecisos i al món que el nostre és un país amb arrels profundament democràtiques i que té clar el que volem: MARXAR!
Si observem les hemeroteques dels darrers anys la por ha estat la tònica general per mirar de convèncer que sense Espanya no som ningú i restarem pels segles dels segles condemnats a l'ostracisme internacional. Està clar que aquesta tesi obvia que més tard o més d'hora les coses acaben caient pel seu propi i al final, imposicions i manipulacions històriques resulten insuficients per contenir la voluntat d'un poble que de fet és l'únic que protagonista del seu destí per molta constitució o legalismes de qui fa 300 anys féu ús del dret de conquesta.
En aquest sentit, aquest pessimisme que durant anys ha caracteritzat els catalans i que ara alguns s'entesten a pregonar vaticinant el que pugui passar si ens neguen les urnes, ha quedat més que desqualificat per les diverses manifestacions a les quals els catalans hem acudit massivament. Han servit per a quelcom? Només cal veure el gir copernicà que el carrer ha obligat a fer als partits polítics, els quals han vist superats els tradicionals discursos i han hagut d'arramangar-se i mullar-se empesos per la pressió popular que ha dit prou de tanta presa de pèl.
La consulta és més que evident que les institucions espanyoles ni la permetran ni la toleraran perquè per molt que ho neguin tenen por al resultat, però la qüestió està en si nosaltres acceptarem posar l'altra galta per rebre la bofetada o pràcticarem la desobediència pacífica que ja en el seu dia posà en solfa un dels pares de l'excolònia britànica més gran, l'Índia.
La darrera perla de la setmana ens arriba des d'una altra excolònia espanyola en aquest cas que com altres casos tampoc es penedeix d'haver abandonat la metròpoli. La notícia ens arriba a través de la premsa asteca que recull la reelecció de l'alcalde de San Blas a l'estat mexicà de Nayarit. Aquest fet que pot ser considerat normal se surt de la norma per la victòria del batlle amb el 40,32% dels vots, incrementant-se la seva popularitat gràcies a que durant la campanya confessés "sense despentinar-se" que en alguna ocasió durant el seu exercici al consistori havia robat, però no massa perquè el municipi "està pobre".
Ja ho veieu internautes, tal com recollia ahir l'informe de Transparència Internacional l'important és evitar l'opacitat, tot i que com bé sap aquest alcalde, la transparència no evita la corrupció, tot i que a alguns com Hilario Ramírez els doni vots, probablement perquè si roben almenys que siguin "honrats".
