L'hora del maquillatge

Bon dia i bon dimarts internautes. "Una veritat sense interès pot ser eclipsada per una falsedat emocionant." Amb aquest pensament l'escriptor britànic Aldous Huxley parlava de com les mentides poden ajudar a maquillar les veritats incòmodes. El fet de vestir i disfressar les xifres no és pas cap novetat, ja que és una pràctica habitual en els responsables públics que miren de tapar les vergonyes d'una mala gestió com és el cas de la política econòmica i conseqüentment de les altres. 

Si bé l'executiu mira d'esforçar-se destacant una lleugera millora macroeconòmica, el tancament de persianes d'empreses i la destrucció imparable d'ocupació juga en contra d'aquest maquillatge governamental. El darrer exemple el teníem la jornada passada amb un exultant Luis de Guindos que cantava la previsió de creixement econòmic que la Unió Europea va fer pública per Espanya. Òbviament, el ministre del ram va oblidar-se de l'estirada d'orelles que la Comissió Europea va fer al govern espanyol davant un dels índex d'atur més alts del continent i també per la intenció de Rajoy de rebaixar impostos alegrement sense tenir en compte que això comportaria un empitjorament de la malaltia deficitària. Això sí, la xuleria espanyola arriba a tal punt que malgrat hi hagi territoris com el nostre que sua sang a base de retallades, ells han renunciat a 3 dècimes del marge d'endeutament que els atorgava Brussel·les.

Parlant de xules, María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, tornava a fer "PoPulisme" barat entre els seus correligionaris de Guadalajara, denunciant els "radicals" atacs que la seva formació pateix per part dels partits sobiranistes. No li va costar massa titllar-nos de feixistes perquè defensem un "pensament únic" sense opció a la discrepància. Per rematar la seva "amable" i tradicional mostra de cordialitat vers el nostre poble, Cospedal va recordar que ni els nostres representants ni aquells que defensem la independència no tenim cap dret a impedir que els ciutadans siguin espanyols. Llàstima que aquesta falsa premisa no contempla a tots aquells que no en volem pas ser-ho i no tenim dret, per ara.

Sense abandonar el terreny de les falsedats, un nou escàndol de corrupció esclatava ahir en el sempre sospitós món de les il·lògiques obres de l'AVE, probablemtent perquè entre tanta milionada sembla més díficil trobar irregularitats. Però com que una flor no fa estiu sembla que la Fiscalia anticorrupció sí que trobà indicis de delicte en l'adjudicació d'un dels trams de l'AVE Saragossa-Barcelona-Frontera francesa - Madrid. Entre la desena de detinguts en l'Operació Yogui, hi ha diversos funcionaris de l'empresa estatal ADIF i l'adjudicatària Corsan, que presumptament haurien inflat les factures i certificacions en 6 milions d'euros, a canvi suposadament de viatges a tot luxe i obres als domicilis dels que decidiren inclinar-se pel guanyador del concurs públic. Coincidència o no, l'ajudicació es concedí mentre Magdalena Álvarez, coneguda també com Maleni, era ministra de Foment, i ara precisament també s'ha vist esquitxada en forma d'imputació pel cas del multimilionari frau dels ERO a Andalusia. El més trist de tot és que els mecanismes de control per aquest tipus d'obres d'infraestructures faraòniques tampoc han funcionat i ha hagut de ser la denúnica d'una empresa constructora que no fou adjudicatària la que fes saltar la llebre, el Yogui i en Bubu.

Gairebé de dibuixos animats i/o caricatura sembla l'homilia d'un peculiar capellà de Canena (Jaén). Llegim a La Vanguardia la reacció de Pedro Ruiz a l'adreçar-se als feligresos recorrent al caspós discurs masclista i delictiu, ja que segons aquest mossèn de la vella escola la moral de la societat actual deixa molt que desitjar, entre altre coses perquè abans "un home pegava a la dona, però no la matava". Ruiz que defensa els principis cristians i els manaments del passat com els de fa dècades en que als homes se'ls escapava la mà, això sí per "reconduir" les ovelles al bon camí. La veritat és que amb capellans com aquest no és estrany que hi hagi tanta desafecció vers l'esglèsia, perquè de gràcia divina en tenen ben poca.

La perla d'aquest dimarts té un caràcer tant o més misteriós que la Trinitat. Almenys això és el que deuen pensar els milers d'usuaris del portal de vídeos YouTube que diàriament visiten el web Drive Torso, en el qual el seu autor s'ha dedicat a penjar fins a 77.000 vídeos estranys, tant que fins i tot han començar a sorgir teories conspiratòries sobre els quadrats i rectangles de color blau i vermell que es mouen al ritme d'un so amb una enigmàtica freqüència. Aquests documents que sempre duren 11 segons, han fet que alguns internautes hi vegin des de comunicacions amb extraterrestres o captació de genis informàtics per part d'agències d'intel·ligència. Jo n'hi dic "poca feina".