Sacrifici

Bon dia i bon dilluns internautes. 'El nostre sacrifici conscient és la quota per pagar la llibertat que construïm.' La frase no els deu pas resultar indiferent a la gent de la CUP, donat que forma part de les moltes cites que deixà un dels revolucionaris mundials per excel·lència, Ernesto Guevara. I és que fins i tot el Che sabia perfectament que s'ha de pagar determinats peatges per tal d'assolir el somni de la llibertat.

Aquest però no sembla haver estat el plantejament dels més de 1.200 militants que aquest diumenge s'han aplegat a la capital del Bages per debatre sobre la negociació amb Junts x Sí. Les discussions a porta tancada no han estat precisament una bassa d'oli, si més no perquè el tema no era precisament menor. A manca d'una altra assemblea extraordinària, ahir és reiterà novament la negativa de la formació per tal d'investir Artur Mas com a President de la Generalitat.

Lluny del ja famós "NO tranquil", ahir el que vàrem veure al pavelló Nou Congost és que el mur cupaire segueix infranquejable, malgrat les petites esquerdes d'alguns dels seus prohoms que qüestionaven públicament el preu a pagar si no mostraven certs gestos cap a JxSí. Però ahir, la majoria dels assistents que teòricament no havien de votar res van decidir per àmplia majoria, que no els arrencaran ni la "S" ni la "Í" del Sí, perquè Artur Mas continua vetat i ben vetat.

I segurament la cara més visible i contundent vers el president en funcions fou altre cop la d'Anna Gabriel, la qual s'atreví a presentar la CUP com l'autèntic garant de la Independència i acusà el partit guanyador de no moure fitxa per donar via verda al nou govern. Cosa que ens fa pensar que o la diputada està tant capficada en odiar Artur Mas o és que quan se seu a la taula de negociacions no escolta cap de les múltiples propostes de l'altra part.

Els crits que s'escoltaren afirmant que se'ls acaba la paciència denoten una intransigència supina, molt de l'estil prepotent de Barcelona en Comú, que lluny de tenir una majoria folgada només té un regidor més que la segona força.  Una paciència mal entesa perquè després del cop de porta de diumenge la imaginació de Junts x Sí no pot donar més de sí del que ja ho ha fet amb ells.

La filosofia del partit més assembleari de Catalunya a vegades sembla inspirar-se més en la llar de Peter Pan (El País de Mai Més) que no pas en la revolució, bàsicament perquè algunes decisions s'encaminen més en la rebequeria imaginativa dels nens que no pas en el món real dels adults. Bona mostra d'això la trobem en la filtració que La Directa feia publica explicant que una de les "curioses" demandes de la CUP en la taula de negociacions fou investir el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, prèvia renuncia d'escó de Mas. Per tant, se'ls pot titllar de moltes coses als cupaires però d'imaginació no els en falta.

Evidentment  un excés d'aquesta no sempre és bona, si més no per Catalunya perquè ens condemnen inexorablement a convocar noves eleccions i no serà perquè no s'hagin buscat mil i un croissants de xocolata que els fessin el pes. Diuen els experts que més tard o més d'hora la història acaba passant factura a cadascú, però el que està clar és que a dia d'avui, qui acaba aplaudint el fre a la independència per l'actitud de la formació de Baños i Gabriel és el "bo i milloret" de l'unionisme (PP, C'S, PSC, UDC i CSQEP).

Reaccions: