Incomoditats

Bon dia i bon dimarts internautes. Fou pels voltants de 1789 que el Comte de Mirabeau escrigué: 'El govern no s'ha fet per la comoditat i el plaer dels que governen.' La cita d'aquest teòric de la revolució francesa podria ben bé aplicar-se a l'aturada tècnica que des del 27-S viu el procés català per la manca d'acord entre les forces independentistes. Lògicament, resulta complicat voler barrejar oli i aigua, però no per això, cal deixar d'intentar-ho per molt impossible que sembli.

Tot i així, si no hi ha una manifesta voluntat d'assolir un objectiu comú, aleshores ja són figues d'un altre paner. Correm el risc de convertir un moment "històric" en dramàtic, tal com ens recordava ahir l'ANC cridant els 72 diputats a entendre's pel bé del país. Ara mateix i parafrasejant la dita, "dos no s'entenen si un no vol", i en aquest atzucac estem.

La manca d'entesa comença a fer forat entre la ciutadania, malgrat Antonio Baños s'entesti a fer-nos creure que veu la gent entusiasmada i aquest no sembla ser el cas, entre altres coses perquè si a Madrid es freguen les mans pel que està passant, o millor dit el que no està passant, serà que la cosa no rutlla prou bé.

És natural que partits antagònics tinguin línies vermelles que no volen traspassar, i menys quan el temps corre en contra nostra. A hores d'ara, l'escull principal continuar essent el "qui", ja que els cupaires continuen negant-se per principis a investir Artur Mas, quelcom que fins i tot alguns dels seus votant acabarien acceptant si aquest fos el preu per no matar el procés. Tot i així, si alguna cosa sempre ha tingut clara la CUP és que ha tingut com a primera prioritat la revolució, deixant la Independència com a secundària, i això és quelcom que xoca frontalment amb el que defensa el projecte de JxSí.

Així ho han manifestat aquestes darreres hores el conseller en funcions d'economia, Andreu Mas-Colell, i el cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, deixant clar que unes noves eleccions podrien desencallar aquesta agonia. Evidentment, la situació cada vegada és més tensa i ningú hi està còmode. De fet, la incomoditat fa dies que regna al partit de Baños i Gabriel, almenys això és el que apunten algun dels assistents al Casino l'Aliança del Poblenou quan la nit del 27-S van manifestar la seva inquietud al veure que els seus inesperats 10 diputats serien decisius per completar la majoria independentista.
 
Tot i així, la darrera enquesta del CEO no ajuda precisament a eliminar la tibantor entre ambdues formacions, fonamentalment perquè el pretext d'uns nous comicis tampoc deixarien malament els cupaires que suposadament veurien incrementat el seu pes a la Cambra catalana. Val a dir, però, que l'enquesta s'efectuà abans dels reiterats "NO" d'aquest partit durant el debat al Parlament, i potser alguns dels seus electors comencen a necessitar un trasplantament capil·lar a l'haver-se arrencat els cabells davant l'immobilisme i intransigència dels seus representants.

I mentre el ministre espanyol de Sanitat i actual president del PP Basc, Alfonso Alonso, en un exercici pervers i menyspreable, reclamava la unitat de tots els demòcrates davant el "desafiament nacionalista de Catalunya i el terrorisme jihadista", posant-los al mateix sac ; el seu cap directe es mostrava perplex davant la situació d'aturada tècnica que viu el Parlament de Catalunya. D'aquesta manera, Marian Rajoy exposava la seva preocupació davant aquest fet. I davant un acord in extremis amb la CUP? Doncs també.

Acabem amb l'anècdota del dia, protagonitzada per Margaritis Schinas, portaveu de la Comissió Europea, el qual responia sense envermellir que la missiva enviada per Carme Forcadell anunciant l'inici del procés independentista no ha arribat mai Brussel·les. No cal perdre pas l'esperança internautes, perquè com bé deia Jack Nicholson "El carter sempre truca dues vegades", fins i tot a Europa.

Reaccions: