Dat i beneït?

Bon dia i bon dijous internautes. El reconegut filòsof Arthur Schopenhauer digué en certa ocasió que 'El que creu que en el món els diables van sense banyes i els bojos sense picarols, seran sempre víctima o joguina d'ells.' Una teoria que demostra que la ingenuïtat continua ben present malgrat haver canviat de mil·lenni i la política no n'és pas una excepció.

Fent el símil esportiu, podríem dir que el partit està obert ja que a hores d'ara el "minut i resultat" continua sent una incògnita. És ben cert que la política fa estranys companys de llit, però quan el que es busca és més una relació consentida i estable de 18 mesos la cosa es complica. I és en aquest clima de misteri i suspens on els rumors i teories vàries prenen força davant les maratonianes negociacions per investir el president.

Aquells valents que encara tenim prou estómac per llegir la premsa dels altres límits, hem aconseguit ser immunes a la intoxicació i desinformació diària, i són comptades les notícies que les notícies que tenen un rerefons de veracitat. Tot i que caldria agafar-ho amb pinces, resulta esperançadora la notícia que el Confidencial.com publica avui sobre el pacte secret al que haurien arribat JxSí i la CUP per tal de garantir la continuïtat del procés. L'hipotètic acord que es faria públic a principis del 2016 consistiria en l'abstenció dels cupaires i l'absència de 2 o més diputats de CSQEP. A canvi, Artur Mas tindria la presidència sense poder executiu, el qual es repartiria en dues grans àrees dirigides per Oriol Junqueras i Neus Munté.

Si realment el pacte acabés quallant, tornaria a deixar a més d'un descol·locat, un dels quals Josep Antoni Duran i Lleida. El líder d'Unió, que aquests dies continua fent les Espanyes, va tornar fer gala de l'amor per Catalunya admetent que li sabia greu no haver aconseguit representació a la Cambra catalana, perquè aleshores podria haver acompanyat als "3 genets de l'Apocalipsi constitucional" al Tribunal Constitucional. Després de mostres de sinceritat com aquesta és lògic pensar que la formació democristiana repetirà els mateixos "èxits" assolits el 27-S.

No sembla però que aquest vaticini el comparteixin PP i PSOE, forces que estarien encantats en que Duran acabés presidint una ponència d'estudi sobre una possible reforma constitucional. Estranya estratègia aquesta pensant que posant un català al capdavant pot atenuar l'independentisme, i més després del clamorós fracàs d'UDC per la seva manca de compromís amb el procés.

Compromís d'unitat és el que han mostrat precisament PPC, C's i PSC a Madrid presentant tres recursos perquè el Constitucional acabi prenent mesures cautelars contra el ple que ha de debatre la tan temuda proposició dels independentistes. Un gest paradoxal que pretén impedir el debat públic i contradiu la posició defensada per Mariano Rajoy, el qual només recorrerà un cop sigui aprovada pel Parlament. Un exemple que el recurs dels tres mosqueters és simplement un show mediàtic sense cap mena de recorregut.

L'autèntica foto del dia fou la que ens obsequià el Camp Nou amb milers d'estelades onejant en forma de protesta. La crida a la desobediència a la UEFA, després de les últimes sancions al Barça, fou majoritàriament seguida pels socis i aficionats, que tampoc s'estaren de xiular l'himne de la Champions. No volíeu "caldo"? Doncs trenta mil tasses.

I mentrestant, l'etern rival blanc? Doncs donant mostres del seu "señorío" en un comunicat de premsa en el qual demana les més sinceres disculpes a La Falange per haver-li prohibit exhibir la seva "bandereta" al Bernabeu, no fos cas que s'haguessin ofés.

En conclusió internautes, que Goethe no anava tan desencaminat quan deia que "Contra l'estupidesa, fins i tot els déus lluiten en va." 

Reaccions: