D'amagatotis

Bon dia i bon dilluns internautes. 'Una cara mentidera ha d'ocultar el que sap un cor fals.' O almenys això és que pensava William Shakespeare sobre les fal·làcies dels seus coetanis. Una percepció la de l'escriptor anglès que si l'afegim a la constant intimidació exercida des de Moncloa resumeixen perfectament la voluntat de solventar el problema català a partir de la sempre "assenyada" tradició espanyola d'ofegar i trepitjar tot allò que és diferent.

Una sensació que divendres mateix confirmaven Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montora al convertir-se en representants del Tribunal de la Inquisició 3.0. Així, fent ús del típic recurs del "ditet acusador", vicepresidenta i ministre mostraven la seva hipocresia i prepotència davant els mitjans ratificant un ajut condicionat de 3.000 milions d'euros a la Generalitat per fer front als deutes amb els proveïdors.

Aquesta falsa imatge caritativa, especialment perquè juguen amb les nostres virolles, no és res més que la intervenció total de les arques catalanes, perquè tal com ells mateixos explicaven  cadascuna de les despeses que es faci serà analitzada amb lupa, i caldrà l'aprovació partida per partida, no fos cas que ens passés pel cap utilitzar els nostres euros per quelcom que no sigui del grat dels nostres fiscalitzadors.

Així que a l'igual que moltes altres coses, el "qui paga mana" ha quedat corromput de dalt a baix, tenint en compte que "aquells que paguem no som els que realment disposem." O sigui, que la mesura no deixa de ser l'aplicació camuflada de l'article 155, que tant lleig queda de cara a l'exterior. Aquesta nova ingerència deixa clar la miopia d'un Estat que presumeix d'obrir i tancar l'aixeta, sense pensar que el dia menys pensat serem nosaltres els que ens conjurarem per fer la insubmissió fiscal.

Tot i així, les desgràcies no venen mai soles, i en aquest sentit la maquinària governamental tenia encara una altra sorpresa pels "catalanets rebels". Ni més ni menys que una sanció modèlica per l'ANC i Òmnium, les quals hauran d'abonar 440.000 euros sota l'argument, agafat amb calçador i pinces, que amdues entitats haurien vulnerat la Llei de Protecció de Dades al fer la Gigaenquesta del 2014.

I mentrestant, milers de  persones es manifestaven al Parc de la Ciutadella reclamant la unitat dels 72 diputats de JxSí i la CUP que a dia d'avui encara no s'han posat d'acord per seguir el mandat independentista sorgit del carrer. Un gest vist amb malfiança des dels "cupaires" que es veuen pressionat no només per l'opinió pública sinó també per molts dels seus votants que es qüestionen la confiança dipositada en ells el 27-S.

Vulgui o no la CUP, i per molt que els seus representant s'esforcin a desmentir-ho, el cert és que aquesta llosa de ser decisius per ser còmplices d'una il·lusió col·lectiva, també els està passant factura. Quelcom que ho demostra és el fet de la llarga roda de premsa "coral" que la setmana passada la formació feu al Parlament per mirar de justificar un "No tranquil" que algunes de les seves bases tampoc entenen.

Caldrà estar atents i amatents a les futures assemblees i veure si finalment, com els Minyons de Terrassa, prefereixen fer pinya per construir un 4 de 10 amb folre i manilles o s'estimen més fer llenya, deixant independència i revolució per més endavant.

En fi internautes, quecom deia un pastisser "polonès": "la CUP continua essent un misteri dintre d'un croissant de xocolata".

Reaccions: