Perfecta sintonia

Bon dia i bon dijous internautes. Un dels filòsof clàssics per excel·lència escrigué en una ocasió que 'L'harmonia total d'aquest món està formada per una natural aglomeració de discordances.' Aquesta frase del romà Sèneca resumeix en gran manera un altra mostra del que està passant a Espanya on partits que teòricament són diametralment oposats conflueixen en la idea comuna d'impedir no tan sols que poguem marxar sinó simplement que exercim la democràcia fins a les últimes conseqüències preguntant a partidaris del SÍ i del NO si volem seguir com ara.

Així, lluny de marcar perfil propi i seguir amb l'agressivitat caracteristica d'UPyD, Rosa Díez es mostrava encantada i "molt tranquil·la" després de les explicacions que el president espanyol va donar-li sobre les mesures que l'executiu central té previst aplicar per frenar la consulta. La mateixa energia disfressada de reforma constitucional és la que exhibia el secretari general del PSOE que ahir aterrava a Barcelona per reunir-se amb Artur Mas.

Evidentment, cap canvi substancial en el discurs que ja defensava Rubalcaba. López va tornar a denunciar la il·legalitat de la votació i defensà la via federal per tal de no "aprofundir la divisió i confrontació" que segons ell existeix al nostre país. Un plantejament que tampoc va voler desenvolupar perquè això de vendre fum per contrarestar un projecte il·lusionant no deixa de ser certament complicat.

En aquest sentit, la veu del PSOE a Catalunya passà per 8TV per complementar el que havia dit el dirigent madrileny al matí. Miquel Iceta va predir que les eleccions anticipades són gairebé inevitables degut a la negativa de l'Estat a permetre el 9-N. Sobre aquest tema tornà a negar la major afirmant que el PSC mai ha estat en contra de la consulta però si de les preguntes formulades. El primer secretari fent un exercici de cinisme en tota regla tornà a estendre la mà al govern per pactar una pregunta light que tingui el vist i plau del govern central. El més curiós és que aquells que s'entesten a fer-nos creure que units estarem molts millor, no tenen en compte a dia d'avui encara formem part d'un estat en el qual no hi estem precisament bé i d'aquí bé el problema, com molt bé indica Vicent Partal al seu editorial de Vilaweb.

El doble discurs de Joana Ortega donant un dia una de freda i l'altra de calenta sobre la possibilitat de materialitzar la votació tingué ahir la cara positiva. En una trobada informativa amb els partits del SÍ i el PSC, va explicar-los al llarg de dues hores que l'operatiu logístic i humà ja està preparat, destacant les 8.000 meses disposades al llarg del territori i un important grup d'observadors internacionals per a que supervisin l'esdeveniment. A preguntes dels periodistes, la vicepresidenta va gosar dir, no sé si creuant els dits, que hi ha total unanimitat en els membres del govern respecte al 9-N.

En l'àmbit espiritual, cal fer esment de la carta penjada per Xavier Novell al web del bisbat de Solsona on sorprenentment es mostra a favor del dret a decidir. Desconeixem si el bisbe, gens nacionalista per cert, ha vist la llum o simplement els nous aires del Vaticà li han fet obrir els ulls implicant-se en quelcom que clama al cel. El prelat fins i tot assegura que la democràcia està per sobre de la Constitució i demana als fidels que actuin amb tranquil·litat en aquest tema. Veurem si a la Conferència Episcopal s'ho prenen amb resignació cristiana o no.

La perla d'avui és gairebé traumàtica, si més pel ciutadà rus que va trobar-se amb alguns dels ídols infantils del moment. La premsa d'aquell país explica que la ciutat de Chelyabinsk va ser l'escenari d'una sonada discussió de trànsit que arribà a les mans.

L'impactant del cas fou que un dels conductors implicats va veure com de l'altre vehicle sortien, ni més ni menys que, Bob Esponja, Mickey Mouse i l'esquirol Scrat (Ice Age), els qual van proferir-li una brutal pallissa que poc tenia d'innocència infantil.

Sigui com sigui, les aparences acostumen a enganyar. Tot i així i per si un cas tingueu en compte aquest proverbi àrab: 'Si un home et diu que sembles un camell, no li facis cas; si t'ho diuen dos, val més que et miris al mirall'