Encara no toca?

Bon dia i bon dimecres internautes. 'La paciència és una virtut, excepte quan es tracta d'apartar els inconvenients.' Així s'expressava fa uns quants anys l'exprimera ministra britànica, Margaret Thatcher, tot parlant de la paciència que pel que sembla se'ls ha acabat a tots els partits de l'oposició, Esquerra inclosa, al demanar obertament la creació d'una comissió d'investigació en el cas Pujol. L'espurna que ha fet reconduir la posició als republicans ha estat la carta que l'expresident va enviar ahir a la presidenta del Parlament, en que posposava la seva compareixença a la cambra catalana. Segons l'exdirigent, donarà les oportunes explicacions de forma "voluntària" a partir del proper 22 de setembre, donat que ha considerat que fer-ho abans suposaria influir negativament en la Diada, el debat de política general i l'aprovació de la llei de consultes.

És curiosa aquesta consideració, perquè en cap moment diu que també pot afectar la consulta, no sé si perquè aquell dia li fallava la memòria o perquè ja descarta que es pugui fer. Sigui com sigui, la carta de Pujol ha agafat amb el pas canviat CDC que esperava enllestir el tema el més aviat possible, però enlloc d'això pot convertir-se en una nova llosa per un partit que fa temps que no està en el seu millor moment. Òbviament, aquest retard donarà encara més munició a altres formacions perquè lluny d'aclarir el tema servirà per general noves especulacions i dubtes sobre el paper d'alguns membres de l'actual executiu català que coincidiren en el seu govern.


Ara bé, tampoc és qüestió que els arbres no ens deixin veure el bosc, perquè si bé aquest és un fet impresentable i censurable, el que ahir féu ahir Cristóbal "Torquemada" Montoro, inquisidor per excel·lència del PP, no té altre qualificatiu que fastigós i vomitiu. El ministre va recrear-se i esforçar-se a destrossar la figura de Jordi Pujol, aprofitant per desacreditar novament el procés català. La teoria del Hooligan d'Hisenda és que el gir sobiranista dels polítics catalans i la construcció d'estructures d'estat obeeix només a tapar els delictes fiscals.

El discurs provacador i demagògic de Montoro posà èmfasi al que considera un dels majors defraudadors dels últms anys, oblidant que a casa seva hi ha casos iguals o més flagrants com Gürtel, Bárcenas, Matas, Fabra... Aquesta actitud passiva del ministre vers els seus companys també la tingué la presidenta del PP Català, Alicia Sánchez-Camacho,la qual restà importància a les paraules que la seva examiga Victoria Álvarez pronunciava al matí a RAC-1, recordant-li el parany que li preparà en el famós dinar de La Camarga. L'exparella de Jordi Pujol Ferrussola, candidata a treballar pel CNI si no ho fa ja, va aprofitar els micròfons per insinuar que una part de les presumptes comissions dels Pujol tenia com a destí una gran guardiola per la construcció d'un futur Estat català.

En un altre àmbit de coses, molt interessant la notícia que publica El Mundo, el qual gairebé dóna la raó al bufó major del Reino, Albert Boadella, quan deia que el nacionalisme espanyol no existeix. La informació es fa ressó d'un sondeig del CIS que explica que tan sols un 16% d'espanyols està disposat a participar en la defensa del país. El desafecte s'accentua especialment a Catalunya i Euskadi. Curiosament, els llocs on el sentiment patriòtic és més fervent són Ceuta i Melilla.


La perla d'aquest dimecres té aires britànics i ens arriba de la mà del Daily Mail, el qual destaca els 160.000 euros que una ciutadana anglesa ha decidit invertir en sí mateixa. La història de Krystina Butel ve de lluny i té com a origen l'illa d'Eivissa on la nostra protagonista va aprofitar les vacances i fer-se una caricatura.

Si repassem l'hemeroteca veurem que la darrera bogeria entre alguns "friquis" és la d'assemblar-se als seus ídols. Tant és la falera que en alguns casos arriben a gastar-se quantitats astronòmiques en cirurgies per tal de satisfer aquest desig. El cas de Butel és un xic diferent, perquè enlloc d'optar pel bisturí per aconseguir el look d'una famosa i així augmentar la seva autoestima, ha decidit passar pel quiròfan per tal d'assemblar-se a la seva pròpia caricatura.  

En fi internautes, ja ho deia Samuel Beckett: 'Tots naixem bojos. Alguns continuen així sempre.'

Reaccions: