Expressió: en llibertat provisional

Bon dia i bon dijous internautes. George Orwell, escriptor i activista literari contra les injustícies socials digué en certa ocasió que 'La llibertat d'expressió és dir el que la gent no vol sentir.'  Aquest punt és precisament  allò que el PP sembla que en vulgui fer bandera si tenim en compte les darreres declaracions dels ministres d'Interior i Justícia amb el rerefons dels comentaris a les xarxes sobre la mort de la seva companya de files i alhora presidenta de la Diputación de León. És ben cert que el concepte "llibertat" no ha de derivar en "llibertinatge", però aquesta idea tan conservadora de Fernández Díaz i Gallardón per tapar la veu als crítics emparant-se en que les xarxes són una font d'injúries i calúmnies que inciten a l'odi, no pot justificar una generalització que permeti la censura, persecució i sanció perquè com diu el clàssic: una flor no fa estiu, ni tampoc dues primavera

Evidentment, hi ha expressions més o menyes afortunades, un fet que els catalans coneixem perfectament quan aquells que escrivim i defensem principis democràtic ens veiem insultats diàriament i és aleshores quan aquests mateixos que avui d'esquincen les vestidures no mouen ni un dit al·ludint la llibertat d'expressió. Així, no s'ha de criminalitzar tot un col·lectiu que mostra el que sovint no és políticament correcte, malgrat sigui allò que molts pensen i deixen de dir per por. El problema del PP radica en que no acaba de pair la discrepància ni la indignació que generen les seves lleis i polítiques retrògrades, més pròpies d'altres èpoques, afortunadament passades. 

En aquest sentit, interessant i significatives són les dades de l'organització Freedom House que en un dels seus darrers informes destaca que la llibertat de premsa a Espanya ha minvat en els darrers 10 anys situant-se al mateix nivell de Ghana, Surinam o les illes Solomon, fruit de les pressions i consignes polítiques que acaben coartant la feina dels periodistes. No podem pas oblidar que aquesta intenció de posar cota a la llibertat d'expressió seria un annex que encaixaria perfectament en la llei de seguretat ciutadana que també restringeix els àmbits on poden realitzar-se concentracions manifestament contràries al govern. Sota la coartada de la recuperació econòmica els populars s'esforcen en justificar aquest control d'un ramat on cada dia hi ha més ovelles negres i on el pastor ha decidit canviar el tradicional gos de tura per un llop sense escrúpols guiat pels instints més primaris.

Diu un refrany castellà que "Antes se coge a un mentiroso que a un cojo", quelcom que haurien de tenir en compte certs dirigents espanyols que durant anys han repetit per activa i per passiva que les nostres balances fiscals eren més falses que un duro sevillano, i un dels que més se n'ha omplert la boca ha estat José Antonio Monago, president d'Extremadura, que ahir aconseguia salvar els mobles després de superar gràcies a l'abstenció d'IU la moció de censura presentada pel PSOE. Doncs bé, els populars extremenys advertien que s'oposaran radicalment a la sortida de Catalunya del sistema comú de finançament perquè en aquest cas "Extremadura perdria el 12% dels ingressos, provocaria retallades d'uns 400 milions i possiblement el retorn de diverses competències per no poder-les mantenir". El millor de tot de l'escrit enviat a l'executiu de Rajoy ve al final quan acaben citan els 16.000 milions d'euros l'any que aporta Catalunya sense els quals haurien de tancar "la paradeta".

La perla d'aquest dijous se centra en la impactant campanya institucional que les autoritats daneses van endegar per tal de mobilitzar els seus conciutadans en les eleccions europees. I es clar, com que el lema dels creatius també és la imaginació al poder, el parlament va creure oportú combatre l'euroescepticisme creixent amb l'aparició en escena de "Voteman", un superheroi que no estalvia recursos per convèncer amb coaccions, masclisme i violència gratuïta a aquells que han optat per no passar pel col·legi electoral. No cal dir que vistes les crítiques finalment han decidit retirar els anuncis per l'efecte contrari que podria tenir en un país que sempre s'ha mirat amb desconfiança això de la UE. Tot i així no deixa de ser sorprenent que en menys de 24 hores el vídeo polèmic hagi rebut  250.000 visites, potser perquè lluny de les avorrides campanyes institucionals s'assembla més a "Los Soprano".

Reaccions: