El Dret a l'oblit de Navarro

Bon dia i bon dimecres internautes. L'escriptor Vicente Blasco Ibáñez deia en una de les seves obres: 'Tenim dues forces que ens ajuden a viure: l'oblit i l'esperança.' Desconec si aquest és un dels autors de capçalera de l'encara líder del PSC, però el cert és que aquest capítol de la plantofada li està passant factura, probablement perquè allò que ell pensava que seria el maní i el revulsiu de la seva formació de ben segur li passarà factura. Qui més que menys sap que en política la credibilitat ho és tot i els darrers fet no ajuden massa Pere Navarro perquè desmunten bona part de la seva "sobreactuació victimista". La tasca dels Mossos per trobar la dona més buscada de Catalunya no era gens fàcil i menys tenint en compte la poca col·laboració del receptor d'un presumpte cop de puny, que amb el temps ha anat evolucionant fins a plantufada i finalment com empenta. Ja és mala sort per Navarro tanta diligència i agilitat de la policia catalana, tenint en compte les poques pistes que tenien, però ves per on el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, compareixia ahir d'urgència per informar de la identificació de l'agressora.

La dona de 63 anys i veïna d'Ullastrell, sembla que hauria entrat a la catedral, contradint la versió de la víctima, per recriminar el poc ús de "Micolor" amb la senyera de l'Ajuntament, quan l'autoproclamat federalista era alcalde de Terrassa. El polític li pregunta irònicament si havia oblidat prendre's la pastilla, resposta que provocà el ja famós insult al·ludint la mare del terrassenc. Per tant, ben lluny queden les acusacions i la teoria conspiratòria d'atribuir la reacció al clima generat pel debat sobiranista. Evidentment, els Mossos d'Esquadra parlaren amb diversos testimonis de l'incident a la catedral i quina casualitat que tothom identificà l'agressora, inclosa la muller del propi Navarro, excepte l'interessat. Potser que l'encara líder del PSC comenci a pantejar-se que amb històries inflades i distorsionades com aquesta l'única crispació que coneixerà serà la de la militància i els votants socialistes al convertir l'anècdota en categoria, i seran aquests mateixos els que agraïran que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi aprovat el "dret a l'oblit" en els webs de recerca com Google per eliminar les informacions injurioses i perjudicials.

L'altra notícia destacada del dia és la bretolada en forma d'atac salvatge a un dels símbols del nacionalisme, el Pi de les Tres Branques, que s'ha vist reduït a dues després que la branca més llarga d'aquest arbre de 25 metres fou serrada per uns desconeguts amb nocturnitat i alevosia, tal com ja es va produir el mes passat en diverses localitats gironines amb l'aparició varis màstils d'estelades serrats. Sembla mentida que després de 300 anys d'amenaces i greuges encara no s'adonin que la voluntat dels catalans no es torça així com així, i molts menys havent deixat l'esmentat arbre en una V de victòria i de futura manifestació.

També agreujats deuen sentir-te tots aquells ciutadans balears al veure's marginats dels descomptes exclusius que prop de 200 comerços ofereixen als propietaris de la targeta blava que tenen els militants del Partit Popular. La mobilització ciutadana i la indignació de la xarxa per una iniciativa que consideren il·legal ha fet que part d'aquests establiments hagin reconsiderat la seva adhesió a quelcom que el PP hi té la mà trencada, els descomptes i retallades.

La perla d'aquest dimecres ens demostra com de sorprenents poden arribar a ser determinats formats televisius, si més no al canal Flash TV de Turquia ho saben prou bé, després de l'accidentat programa que deixà no només de pasta de moniato a l'audiència i al públic del programa d'entreteniment que buscava parelles. En aquesta ocasió, el convidat fou Sefer Çalinak, un home de 62 anys ben vestit i educadíssim que estava il·lusionat a trobar la seva companya de viatge. I tot anava com la seda fins que va confessar la seva gratitud vers el govern per haver estat beneficiari de dos indults després d'haver matat les seves últimes dones. Això sí, l'home no es tirà enrere i assegurà que la seva meta és trobar una persona honesta per tenir una família feliç i no seguir-se sentint víctima del destí.

En fi internautes, amb històries com aquesta queda ben clar la clarividència del gran Groucho Marx quan deia: 'Trobo la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l'encén, em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre.'

Reaccions: