Aprofitant l'avinentesa

Bon dia i bon divendres internautes. Alphonse Allais fou un humorista i escriptor francès que acostumava a dir que 'Mai s'han de fer plans, especialment per al futur'. Tot i així, em temo que el govern de Mariano Rajoy té més d'un pla a l'hora d'evitar que se li escapi la gallina dels ous d'or, perquè en cas contrari ja fa temps que ens haurien donat un copet a l'esquena acomiadant-nos amb allò tan català de "que vagi bé". No sabem si a part de fumar cigars de grans dimensions i veure ciclisme, el cap de govern era també aficionat a El equipo A que sempre acabava amb la típica frase del coronel Smith "M'encanta que els plans surtin bé". La partida en el nostre cas encara no s'ha acabat i està per veure si en sortirem victoriosos, però mentrestant el joc brut passa també per realitzar comparacions fora de lloc, comminant-nos a un escenari violent, decrèpit i empobrit. Si bé fa temps que la tragèdia dels balcans no s'ha tornat a treure del calaix, ja hi ha indicis que l'executiu central aprofitarà l'avinentesa per posar com exemple el conflicte entre Ucraïna i Rússia.

En aquest sentit, Vladimir Puttin no s'està per romanços i segueix movent fitxa per tal d'assegurar-se la influència a l'expaís soviètic. Ahir les autoritats de Crimea reblaven el clau anunciant que celebraran un refèrendum per ratificar la decisió del seu Parlament que ha votat a favor d'annexionar-ne a Rússia, un fet que ha estat acollit amb alegria per les autoritats d'aquesta potència. La sobtada crisi entre ambdós països no ha deixat pas indiferent Europa, convocant una reunió extraordinària de caps d'estat i de govern per abordar la situació, en que els països membres de la UE senyalaren que el nou pas de Crimea vulnerava la llei internacional al convocar un referèndum il·legal, moment que Mariano Rajoy es fregà les mans i va treure pit dient que a casa seva passa quelcom semblant i es solidaritzà al 100 per cent amb les autoritats de Kiev.

Al marge de la reunió a Brussel·les, els dirigents del PP tingueren feina durant la jornada passada perquè coincidí amb congrés del Partit Popular Europeu a Dublín per tal de pactar una política europea comuna i especialment els seus candidats a ocupar les institucions europees. En aquest intercanvi de cromos per triar les properes autoritats que faran i desfaran a l'espai comunitari, Rajoy té un especial interès per col·locar els seus i controlar la posició de la UE respecte el procés català. Aquesta renovació tindrà especial rellevància en la Comissió Europea que malgrat Barroso no s'ha pronunciat obertament en contra que els catalans poguem decidir, una qüestió que irrita en gran manera el govern espanyol que no és conforma amb el tradicional "això és un afer intern". La jornada però tingué un punt destacat quan els participants aprovaren una resolució que denuncia els "nacionalismes extrems" que trenquen els estats i aposten per limitar l'entrada de nous membres. A títol informatiu destacarem que entre els que hi votaren a favor hi havia els dos representants d'Unió Democràtica de Catalunya, Salvador Sedó i Francesc Gambús, que el substituirà com eurodiputat després d'haver renunciat a presentar-se.

I mentre alguns miren de frenar la llibertat dels pobles i les seves gents, al Quebec torna a sonar la melodia d'independència per la moda escocesa i catalana. Així la província francòfona estaria estudiant tornar a convocar un refèrendum tal com va fer el 1980 i el 1995, en els quals no va comptar per un estret marge amb el suport necessari per separar-se del Canadà. La primera ministra Pauline Marois podria convocar eleccions plebiscitàries si no s'arriba a un acord amb l'Estat, un fet que podria inspirar al president Artur Mas si no arriba a votar-se la consula.

Finalitzem La Mossegada amb una perla espiritual, que no vol dir que tingui alcohol, malgrat sigui força inflamable. La història que recull el diari ARA publica quelcom que podria haver estat guardat a l'arxiu secret del Vaticà, ja que la informació facilitada pel mateix papa Francesc revela que tot i ser el que els catòlics tenen com a representant de Déu a la Terra, Jorge Mario Bergoglio també és humà. El pontífex, en un atac de sinceritat, explica que fa uns anys va sucumbir davant la temptació i va robar una petita creu del taüt d'un sacerdot argentí amic seu per guardar-la com a record, afirmant que no va poder rendir-se "al lladre que hi ha en tots". El sorprenent no és el fet en sí, sinó haver-ho confessat públicament, ja que com la majoria dels mortals fins i tot un Papa peca, sort que com diuen ells "La veritat ens farà lliures", sempre i quan no hi hagi un jutge pel mig.

Reaccions: