Bon dia i bon dijous internautes. 'L'enemic només comença a ser temible quan comença a tenir raó'. Si més no això és el que pensava el dramaturg espanyol Jacinto Benavente, qüestió que deuen haver valorat des de La Moncloa, quan s'han adonat que la independència no és només fruit de la bogeria d'Artur Mas sinó que darrera les movilitzacions de milions de ciutadans hi ha una organització anomenada Assemblea Nacional Catalana. I es clar, el pas dels temps demostra que els quatre "gats" que en un primer moment la crearen han anat trobant companys de viatge fins a ser-ne 22.700. El problema espanyol radica en saber què fer per combatre una organització transversal no violenta que té una capacitat de mobilització tan extraordinària que ni les copes d'Europa del Barça o el Madrid aconsegueixen treure tanta gent al carrer.
Els estadistes se n'han adonat i han començat a moure fitxa a través dels mitjans a fins. De tota manera, la capacitat analítica de les clavegueres no acostuma a brillar i aquest fet es tradueix en que arran de l'incediari article que el candidat de C's Juan Carlos Girauta va publicar al diari Abc, les mostres de solidaritat per les acusacions colpistes cap a l'Assemblea s'han multiplicat a l'igual que el nombre d'altes com a socis. En aquest sentit, també resulta simptomàtic la posició d'un rotatiu autoanomenat "progressista", que els darrers dies ha carregat durament contra l'entitat que presideix Carme Forcadell, alineant-se descaradament amb la caverna mediàtica acusant-la de tenir tics il·legals i antidemocràtics. I és que ara més que mai es demostra la certesa de la dita catalana, qui paga mana.
Una dita que es convertí en anècdota aquesta setmana durant la presentació del llibre "Marta Rovira, cada dia més a prop” de la periodista i escriptora Eva Piquer, perquè segons ha trascendit Oriol Junqueras va coincidir al piscolabis amb el conseller Francesc Homs, i fou el republicà qui convidà al portaveu del govern. Portaveu que ahir es referia a la defensa de la consulta que els diputats Jordi Turull, (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) faran al Congrés de diputats. Homs, tot i admetre que la moció per transferir la competència per organitzar referèndums serà previsiblement rebutjada, sí que va incidir en el fet que el 2005, quan el lehendakari Ibarretxe va presentar la seva proposta de reforma de l'estatus d'Euskadi, fou descartada tot dient-li que en un context de pau les coses serien diferent i podria parlar-se de tot. Ben lluny del que realment fan avui amb Catalunya i probablement per aquesta raó miren de justificar-se creant mala maror i insinuant que aquí hi ha aires de cop d'estat.
I si bé a casa nostra la Costa Brava tremola malgrat ser sinònim de valenta, quelcom semblant li passa al ministeri d'Afers Exteriors espanyol veient les diverses pressions exercides a nivell internacional per combatre el procés català. Si fa uns dies coneixíem que la diplomacia espanyola havia intentat impedir un acte per explicar la consulta a França, El Singular Digital explica el cas denunciat pel degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa, Eduardo Vera-Creu Pinto, a l'edició porutguesa del diari Público. Segons el catedràtic membres destacats de l'ambaixada van fer mans i mànigues per prohibir una conferència del conseller de Presidència, Francesc Homs, per evitar que els lusos coneguessin de primera ma l'actualitat catalana. Afortunadament, probablement per raons històriques, el silenci perdé la batalla.
La perla d'aquest dijous és de les que fa ràbia i no la podem pas silenciar tampoc. Ens la servei el Nació Digital, el qual explica com un fotògraf espanyol registrat al fòrum intern de Google Fotos de Negocios España, alertava la resta de col·legues sobre un vídeo que el major cercador de la xarxa havia penjat. El professional es sentia greument ofès i discriminat per fet que Google Maps Business View hagués incorporat diverses entrevistes a comerços barcelonins per il·lustrar el recorregut virtual. I aquí sorgí la polèmica ja que els nadius d'aquesta ciutat van gosar parlar en la llengua pròpia de Catalunya. L'argumentació d'aquest fotògraf i alguns companys fou que "Los negocios deben estar alejados de la política, y dadas las circunstancias, lo mejor es doblarlo al castellano”. “Es de vital importancia que este video no aparezca en la página oficial”. Visca la Pluralitat lingüística!
