A Goliat no li agrada la DUI

Bon dia i bon dilluns internautes. 'L'impossible és el fantasma dels tímids i el refugi dels covards'. Aquest era un dels consells que donava sempre Napoleó Bonaparte. Emperador francès als seus generals quan tot semblava girar-se-li en contra en el camp de batalla i serveix per endinsar-nos en l'actualitat transcorreguda durant el cap de setmana. En el marc de la Convenció Nacional de CDC no parlaren de vaixells ni d'Ítaca, però sí que Artur Mas va aprofitar per un ullet a Israel quan introduí una nova metàfora contextualitzant la dificultat d'avançar vers la nostra llibertat. Entre els participants a la convenció, que debateren sobre el model econòmic, social i la regeneració democràtica, no quedà en l'òblit el titular que en una trobada del president amb 10 ciutadans a través de El Periódico, donà no descartant allò que semblava un miratge en forma d'utopia, la DUI. Tot i matitzar aquesta posició, que no és la que més li agrada, Mas no ha tancat la porta al que probablement serà l'única via per allunyar-nos d'aquest Goliat que malgrat estar un xic envellit i decrèpit, encara fa cert respecte. Però es clar, l'enginy ha d'unir-se a la constància si volem vèncer aquest gegant que amb el temps també ha perdut centímetres però encara és un xic més alt que nosaltres.

Com era d'esperar el titular era prou sucós com per deixar-lo sense comentar, cosa a la que la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, és tan aficionada. Novament titllà d'irresponsables i perilloses les paraules del dirigent català i com que estem en precampanya aprofità per fer una promesa: aquells que els voltin tenen la seguretat que mai permetran que Espanya acabi trencant-se. De tota manera, ben segur aquesta afirmació seria signada també pel PSOE, sense tenir en compte que la realitat és tossuda i no sempre afavoreix que les promeses acabin materialitzant-se, vist l'exemple no tan llunyà d'aquelles colònies díscoles que en el seu dia van emancipar-se i a dia d'avui no s'han replantejat tornar a la "Madre Patria".
 
Tot i que encara és prematur, però és més que evident que la propera cita que els ciutadans tindran amb les urnes serà el proper mes de maig. A diferència dels nostres veïns i socis, no deixa de ser previsible que el debat a Espanya no estarà massa centrat en Europa sinó en Catalunya, aquella petita nació que anhela no sortir d'aquesta bandera blava amb estel grocs. La maquinària dels partits fa dies que té engreixats els mecanismes per triar els candidats, excepte el PP que encara resta pendent de les cavil·lacions de l'actual resident de la Moncloa. Mentre en Mariano s'ho pensa i repensa, el PSOE ha ha fet els deures i ha deixat ben clar la importància que per ells té el PSC, ja que ha deixat els socialistes catalans en llocs no precisament bons, segurament per demostrar la desconfiança que els tenen. Un nou càstig a Pere Navarro, l'encara líder dels socialistes catalans, que veu que ni sent submís se l'estimen, malgrat en els mitings a casa nostra les forasters li facin la gara gara.
 
I als que també els fan la gara gara i fins i tot la pilota són als candidats de C's, els quals tenen sempre les portes obertes en aquells mitjans de la capital del reino, on sempre hi ha cabuda per els que desqualifiquen i manipulen el sentiment de bona part dels catalans. Al marge de La Razón, un altre pes pesat dels rotatius és el diari ABC, que aquest cap de setmana ha publicat un article de Juan Carlos Girauta. El periodista ha aprofitat per fer una dura crítica a l'ANC i ha vaticinat que la sang correrà pels carrers, degut a la radicalització del conflicte fruit del full de ruta que segons ell i la caverna titllen de cop d'estat. A l'igual que aquests mitjans, Girauta demana la supressió de l'Assamblea, recordant que hauria d'aplicar-se la llei de partits que en el seu dia utilitzà el govern espanyol per vetar els independentistes bascos.

El que no vetarem avui tampoc és la perla del dia que ens porta l'agència France Press, la qual publica una notícia que a primer cop d'ull pot semblar inversemblant. Segons explica, Laura Cunliffe que pateix transtorns piscològics va decidir castigar el seu gat perquè dies abans el felí s'havia cruspit el seu peix de colors. La jove de 23 anys no se li acudí altra cosa que posar la mascota al microones durant cinc minuts. Aquest acte cruel que molts disculpareu per fet que la noia pateix una malaltia que l'impedeix distingir entre el que està bé i el que no, no és però una anècdota salvatge única ja que als Estats Units hi ha fabricants que fa uns anys que en el manual d'instruccions del microones especifiquen que no és apte per assecar les mascotes.

Reaccions: