El fre de mà

 

Bon dia i bon dimarts internautes. Segons el filòsof i escriptor francès Albert Camus 'Aquell que no té valentia troba sempre una filosofia que ho justifica'. I això és el que sembla estar passant aquests dies a casa nostra si tenim en compte les darreres declaracions de Germà Gordó. El Conseller de Justícia, estret col·laborador d'Artur Mas, va dir ahir en el marc del Fòrum Europa, que la consulta sobre el dret a decidir cal ser acordada amb el govern espanyol si es vol celebrar.

A ningú se li escapa el canvi de rumb que comença a tenir CiU, ja que fa dies que estan prement el fre de mà del tren independentista, no sé si per evitar el xoc amb el tren unionista i d'aquesta manera evitar la fallida total. El cert és que no pot fer-se marxa enrere i anar contracorrent d'allò que presumiblament pensa la majoria de la societat catalana i els polítics cal que prenguin nota d'aquest punt, perquè els moviments socials ja els ho van deixar ben clar el passat onze de setembre.

Amb l'excusa de posposar la consulta, a l'espera de que donin llum verda des de Madrid, es vol tallar de soca-rel aquest sentiment il·lusionant que milions de catalans tenim. I què hi diu Esquerra? Doncs de moment calla i es remet a confiar en la paraula donada per Artur Mas. Tot i així, ningú no ha desautoritzat Germà Gordó, sinó que ja apel·len a anar a poc a poc i posposar quan el moment sigui més favorable. Des de 1714 ja han transcorregut gairebé tres segles, però es veu que cal seguir esperant 300 anys més perquè les condicions siguin més  favorables, i si pot ser sense molestar massa a Espanya, ja que la condició natural per alguns passa perquè els catalans seguim sent submisos i políticament correctes.

Per tant, no cal ser massa espavilat per pensar que la consulta mai, mai de la vida, serà autoritzada des de Madrid. En aquest sentit, Oriol Junqueras va recordar que 'només el 10% dels països han aconseguit la Independència per la via del referèndum' i per tant 'no podem descartar altres vies per assolir-la'. Sumant-se a aquesta filosofia, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), presidida per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va pronunciar-se ahir que cal esgotar tot els diàleg possible i si no, optar per la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Una posició valenta que hauria de fer reflexionar altres institucions catalanes, ja que l'AMI ja compta amb més de 500 municipis i organismes municipals.

Una perla i un perla per acabar, la que ens deixava a Barcelona el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margalló, el qual va negar no només un tracte singular en un nou finançament per Catalunya i a més va rebutjar que la Generalitat pugui diposar d'un objectiu diferenciat de la resta d'autonomies. En fi, el cafè per tothom que no falti, encara que sigui 'aiguaxirri' i la paguem nosaltres.

En fi amigues i amics, hi ha governants que deuen llegir molt Mario Benedetti:   'No som covards, sinó que encara no hem trobat el nostre coratge'.

Read More

A la tercera, va la vençuda!!!

 

Bon dia i bon dilluns internautes. Segons l'escriptor francès François de la Rochefoucauld : 'Tres classes hi ha d'ignorancia: no saber allò que hauria de saber-se, saber malament allò que se sap, i saber el que no hauria de saber-se'. I comencem d'aquesta manera perquè malgrat que la ignorància acostuma a ser atrevida, com deia el meu avi, és insòlit que determinats mitjans o periodistes no només no saben història sinó que a més tampoc contrasten i es documenten a l'hora d'elaborar la informació, dos principis bàsics inculcats des de les facultats de periodisme.

En aquest sentit, i malgrat l'anacronisme d'algun mitjà escrit que situava la proclamació de la república el 1938, cal fer esment d'aquesta efemèride perquè després de 82 anys el sentiment republicà està cada vegada més a flor de pell per uns, i posa la 'gallina de piel' a uns altres, com deia el mític Johan Cruyff. Si més no, ahir tornaren a veure's més banderes republicanes que mai, especialment a Madrid on es manifestaren milers de persones per la capital d'Espanya, amb crits antimonarquics i demanant la proclamació de la tercera república.

Al marge d'aquestes proclames, el President Artur Mas ha estat aquest diumenge al Baix Llobregat per tal d'iniciar una campanya pel dret a decidir. L'elecció d'aquesta comarca no ha estat perquè sí, ja que és un dels territoris on tradicionalment hi ha menys partidaris de tenir un estat propi. Per la via econòmica i davant d'unes 700 persones, Mas va fer pedagogia dels comptes de la Generalitat i va refermar-se en la idea que Catalunya no només fa front a la crisi econòmica sinó també a la sagnia provocada pel dèficit fiscal.

En aquest acte, el president també va oferir un titular que no a tothom agradà i és la renúncia a la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Aquesta decisió no sabem si es mantindrà fins al final perquè de ben segur que quan des del govern espanyol es PROHIBEIXI la consulta, aleshores l'única via possible serà la DUI des del Parlament de Catalunya. Un fet d'altra banda, que no seria únic ja que molts països han optat per aquesta via i ningú s'ha esquinçat les vestidures. Segurament la via de la consulta pot ser més participativa i tingui més suport internacional, però no es pot descartar l'altra titllant-la de poc democràtica quan hi ha majoria sobiranista a la Cambra, escollida democràticament.

Interessant l'anàlisi que fa la Fundación FAES, presidida per José María Aznar de la situació espanyola. Segons els Think Tank popular, el PP està perdent la batalla als carrers i hauria de fer un gir en la política informativa i fer reformes més ambicioses per tal d'evitar un desgast imparable que els podria allunyar del poder. Un dels talons d'Aquil·les és la revolta social contra els desnonament i els famoses 'escarnis' que estan patint els parlamentaris populars per part de la Plataforma d'Ada Colau. En aquest afany de treure pit i no voler escoltar, Dolores de Cospedal titllava aquestes pataformes de nazis, totalitaris i sectaris. Ja cal que es calcin perquè amb qualificacions com aquestes els mesos que venen seran molt calents i no només pel clima. Potser que aquesta senyora mires més el que diu per la boqueta, perquè només cal que miri dins el seu partit i segur que encara trobaràn algun excombatent de la División Azul que lluità a Rússia amb l'exèrcit d'Adolf Hitler.

I acabo amb la perla del dia. Segons publicava El Mundo aquest cap de setmana, el govern de Mariano Rajoy estaria preparant una llei orgànica que permetria l'aforament de la família reial. Això vol dir que només podrien ser jutjats pel Tribunal Suprem, a excepció del rei que, com a cap d'Estat, té immunitat total.

Monarquia que, malgrat pesi a alguns, fou imposada pel General Franco, proclamant l'actual rei com el seu hereu. Per aquells que encara dubten, permeteu-me acabar amb una cita d'Antonio Gala : 'La dictadura es presenta cuirassada perquè ha de vèncer. La democràcia es presenta nua perquè ha de convèncer'.

Read More

Aixeca el dit!!!

OPINIÓ
Magda Picañol Oliva. 

Avui m’agradaria comentar , des d’un altre punt de vista , la  interlocutòria del TSJC sobre l’ús del castellà a l’aula si un sol alumne ho demana. Aquesta interlocutòria , l’enèsima que qüestiona la immersió lingüística, està escrita en castellà, i signada per un magistrat que està essent investigat pel cas ITV...és sospitós , si, però la meva opinió al respecte no va per aquí. Ho deixo escrit per tal que hi reflexioneu.

En tot aquest embolic, no dic problema, perquè socialment no existeix, vull parlar del paper dels PARES.“Quin grau de responsabilitat hi tenim?”

Hi ha un passatge molt interessant en el llibre “El Profeta” de Khalil Gibran ( bé, val la pena tot el llibre)  dirigit als pares i que parla dels nens  M’agradaria compartir-lo amb vosaltres els pares utilitzant-lo per parlar del tema : “Podeu donar-los el vostre amor, però no els vostres pensaments. Perquè ells tenen els seus propis pensaments. Podeu aixoplugar els seus cossos, però no les seves ànimes. Les seves ànimes viuen en la casa del què està per venir, que està tancada per vosaltres, encara pels vostres somnis....Podeu esforçar-vos en ésser semblants a ells, però no busqueu fer-los a la vostra semblança”

Per tant, crec que la nostra responsabilitat com a ciutadans és la de treballar per fer un país millor, pels nostres pares, pels nostres fills per nosaltres i per tants que ho varen fer i ara no hi són...Això passa per defensar la nostra llengua, però també la nostra cultura...I no ho oblidem, la llengua és cultura, sigui la que sigui, i ens enriqueix com a persones.

En cap cas però, s’ha de promoure una revolta envers el sistema educatiu català, ni per part d’alguns pares ni per part d’alguns partits polítics i traslladar la pressió al nostres fills... No els hem de fer responsables de les nostres mancances demanant que aixequin el dit a classe...què ens hem pensat?....I el més trist és que hi ha partits i pares que celebren aquesta sentència.

He treballat uns anys amb nens, tinc fills i penso que no es mereixen rebre aquesta batzegada, qui som nosaltres per inculcar al nostre fill que es faci abanderat de les nostres idees, siguin les que siguin, enmig d’una classe ( centre d’ensenyament) i davant dels seus companys. Fent això, els estem abocant a la impossibilitat de culturitzar-se ,doncs no els permetem que aprenguin altres llengües i altres formes de relació personal...

Els nens són “esponges” i mai millor dit, perquè tal i com són capaços d’adaptar-se a tot ( llengües i cultures ) , també absorbeixen i assimilen l’exemple que donem nosaltres. Hem d’ajudar-los a pensar per sí mateixos, a corregir-los des del raonament i a deixar que s’expressin lliurement des del respecte i l’educació.

Senyors, senyores, no traslladem les nostres mancances socials, educatives i polítiques a als nostres fills , ajudem-los a casa corregint-los ortogràfica i lingüísticament ( SMS, WASSAPS, FACEBOOK, ....on s’escriu malament per part del jovent, on veiem frases jeroglífiques i esotèriques quan es comuniquen ) , perquè això no només és feina de l’escola.

Deia Albert Einstein : “ Mai consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bell i meravellós món del saber “

En la introducció que fa Amalia Navarro Mateo al llibre amb el que he començat “El profeta” hi ha una frase que no he traduït i que diu moltes coses : “El lenguaje solo adquiere un valor cuando es palabra entre amigos y es el espíritu el que mueve los labios de ambos y guia sus lenguas” ( val a dir que Khalil Gibran desconfia de la paraula ja que pot matar l’esperit ).

Read More

El Consell per a la Transició Nacional ja és una realitat

Bon dia i bon divendres internautes. Deia Woody Allen en una de les seves pel·lícules que 'La vocació del polític de carrera és fer de cada solució un problema'. I mai més ben dit, si tenim en compte la campanya que el govern espanyol impulsa des de diversos fronts contra el català. La darrera ha estat la decisió judicial per l'ús del castellà en els casos en que una i només una família no vulgui escolaritzar els seus fills en català.

Suposem que Alicia Sánchez-Camacho, fervent seguidora del patró de Girona, feia ús del seu Sant Narcisisme habitual, mostrant la seva alegria a càmeres i periodistes convocats, per tal de brindar-los el clàssic somriure de colagen i unes declaracions explicant que faran ús de tots els instruments legals per fer complir la interlocutòria que, segons ella, s'ha malinterpretat al fer-se una lectura malintencionada. Que dolents som alguns, almenys l'Espanya més casposa que defensen des del PP.

Evidentment, el ministre del ram, José Ignacio Wert, tampoc trigà un segon a aparèixer, tot cofoi, i advertir que no hi ha discussió possible perquè la sacrosanta Constitució deixa molt clar que les sentències s'han d'acomplir, agradin o no. Des de la meseta, encara no han acabat d'entendre que quan pitjor ens tractin més independentistes hi ha, és l'anomenat causa-efecte o principi d'acció-reacció, si us agrada més.

També a Madrid, els tres diputats d'Esquerra Republicana (Bosch, Tardà i Jordà) foren expulsats de l'hemicicle per aplicar la mateixa lògica que volen aplicar a les escoles catalanes. Al fer ús del català el president del Congrés de Diputats va fer-los fora un a un, mentre els diputats de les banquetes populars es burlaven i cridaven contra uns representants públics que van volen fer ús d'una llengua, plenament constitucional. En fí, com sempre, xarop de bastó.

Ahir es constituí el Consell Assessor per a la Transició Nacional, format per 14 personalitats de diversos àmbits, que tenen la difícl missió d'elaborar 20 informes sobre les passes a seguir per assolir les estructures d'estat. Com que la realitat va més de pressa que la política, s'han volgut curar en salut i han anunciat que definiran un full de ruta abans de l'estiu. NO us estranyi, que aquests 14 membres, passin a ser els '14 del Patíbul' comencin a ser investigats per les clavagueres de l'Estat i vagin apareixen drapets bruts, per tal de desprestigiar-los com ja estan fent amb l'activista Ada Colau.

I acabo La Mossegada fent-me ressò de la resposta que donà el president del Govern, Mariano Rajoy, contestant a les preguntes formulades arran de la informació publicada a la revista Interviu, en que s'informava de l'ús de 10 milions d'euros per desestabilitzar el procés català a través del CNI. El president es mostrà ferm i ho negà rotundament. Per una vegada li donem el benefici del dubte i hem de fer-li confiança. Estic segur que sent objectius i realitstes el Govern no crec que hagi destinat 10 milions a aquest tema, sinó més aviat 15 o 20, escudant-se en els fons reservats que han de salvaguardar la seva pàtria.

 

 

 

Read More

Insubmissió!!!

Bon dia i bon dijous internautes. Sant tornem-hi que no ha estat res. Nova ofensiva contra el català a l'escola, objectiu prioritari d'espanyolització del ministre Wert i també dels tribunals espanyols, si tenim en compte les darreres decisions. 

 

L'escriptor i diplomàtic italià Carlo Dossi deixà escrit: 'Es diu que la paraula distingeix a l'home de les bèsties, però és la paraula precisament la que revela moltes vegades la bestialitat d'algun home'. 

 

Doncs bé, el que ahir a la tarda feu públic el TSJC és una de les bestieses més grans que recorda la meva àvia, que per cert té 100 anys.

Segons el tribunal, només que la família d'un nen demani no escolaritzar-se en castellà, no se li prestarà una atenció individualitzada, sinó que per solidaritat mal entesa serà tota la classe la que rebra l'ensenyament en castellà. Una lògica tal que si l'extrapoléssim a un nen català que arriba a Madrid, tot el seu grup hauria de rebre les classes en la llengua de Pompeu Fabra.

No és nova l'estratègia espanyola en aquest sentit, d'afeblir jurídicament la immersió lingüística i per tant, l'ús del català que segons el ministeri, perjudica el coneixement de la llengua de Cervantes i el pitjor de tot, genera i adoctrina independentistes. Evidentment, la Generalitat ja ha anunciat que recorrera aquesta interlocutòria i no pensa aplicar-la. Com era d'esperar tots els grups del Parlament s'han mostrat en contra d'aquest nou atac a la convivència a les aules, menys els dos clàssics, PP i Ciutadans que aplaudiren la mesura.

D'altra banda, l'executiu de Rajoy continua lluitant contra la pressió a la que estan sotmesos els seus diputats per part de les plataformes antidesnonaments. Així, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ja ha donat ordres a la policia per tal de limitar la distància a 300 metres dels 'escraches' que segueixen assetjant i protestant de forma pacífica davant les residències, no desnonades dels il·lustres diputats populars. Un primer pas per acabar prohibint la llibertat de manifestació.

Com si el president del govern no tingués prous problemes, ahir la Comissió Europea llançava una nou advertiment a Espanya. Cal que apliqui noves reformes, en forma de retallades urgents, perquè hi ha greus desviaments macroeconòmics. Un fet que desmenteix novament les dades recuperació que fa ben poc anunciava Rajoy, el qual justificà el requeriment europeu perquè no disposen de les darreres dades i per tant els seus anàlisis estan desfasats. Argument emprat en el seu dia per Grècia i recentment per Xipre. Anem-nos calçant perquè tornen a aparèixer el fantasma del rescat.

I acabem amb la perla, segons publiquen diversos diaris, un immigrant senegalès no hauria aconseguit la nacionalitat espanyola, malgrat residir a Almeria des de fa 10 anys, perquè no hauria sabut respondre la pregunta del milió: 'Com es diu la dona del president del govern espanyol'. Com que jo tampoc no ho sé, vull que em retirin la nacionalitat espanyola i quedar-me amb la catalana. Per si un cas aneu memoritzant el nom d'Helena Rakosnik, nom de la dona del president Mas.

Read More

Lluitar per avançar el procés sobiranista és possible?

OPINIÓ
Magda Picañol Oliva.  

L’altre dia vaig llegir una entrevista a Lluís Llach en motiu de la presentació del seu llibre “Estimat Miquel” dedicat al seu amic i poeta Miquel Martí i Pol. Durant l’entrevista se li va preguntar pel procés sobiranista i se’m va quedar enregistrada a la memòria una gran frase : “Hi ha una circumstància diferent: no és voluntat política, ara és voluntat popular i , això, està fent ressituar tothom”.

Es nota en l’ambient la clara voluntat de canviar les coses ja que la majoria de catalans no estem contents amb el què ens toca viure, ens indignem cada dia amb noves noticies esperpèntiques i no estem contents amb els nostres governants. El nostre grau d’implicació, parlo en general és mínim, potser parlem molt i fem poc. Crec que hauríem de fer una seriosa reflexió : “on volem anar”,  “ quin futur volem” i , finalment, “ ho tenim a les nostres mans?”.

Per això cal que quedi clar que “ català és aquell qui viu i treballa a Catalunya” sense excepció ni exclusió. No podem quedar-nos de braços plegats veient com el nostre petit país s’enfonsa, quan sabem que tenim la “caixa” buida, que se’ns exigeixen més retallades de les que podem assumir, que qualsevol iniciativa que pren el nostre Govern per obtenir ingressos és derogada des del Govern Central, quan la nostra llengua i la nostra cultura és menystinguda arreu ( més per la classe política espanyola que pels seus ciutadans ). Per molt que ens vulguin dividir, hem de mantenir-nos ferms i tirar endavant més de pressa que la resta.

A Catalunya no hi ha cap problema d’integració, ni cultural ni de llengua, amb la gent que ve de fora i, tot i així, hi ha partits polítics que han intentat fer un problema d’una realitat inexistent. La prova està en que aquest any només 17 famílies, la qual cosa és molt respectable, han demanat escolaritzar els seus fills en castellà. Aquestes suposen un 84% menys que les que ho varen fer l’any passat. Per tant, reconeixem que som un país INTEGRADOR I SENSE CAP VOLUNTAT DE FER DESAPARÈIXER CAP LLENGUA NI CAP CULTURA QUE COHABITA AMB LA NOSTRA.

Dit això, per aquesta banda no hem de tenir cap por.

M’agradaria acabar citant una frase de Salvador Espriu: “Tenim una personalitat cultural i històrica que ens fa inassimilables”

Read More

Milions per aquí, milions per allà

Bon dia i bon dimecres internautes. Un dels referents mundials pels més rics del món és la revista Forbes, popularitzada entre la resta de mortals pel rànquing que fa periòdicament sobre les principals fortunes mundials. Publicació nord-americana que tingué entre els seus editors a Malcom Forbes, que en una ocasió deixà escrit: 'Els diners no ho són tot, almenys això diuen els que els tenen'.

I els darrers temps no fem més que parlar de les misèries d'uns i els milions d'uns altres. Jordi Pujol Ferrussola torna a estar a la diana mediàtica, al fer-se públic el pressumpte moviment, entre els anys 2004-2012, de 32,5 milions per 13 països, alguns del quals paradisos fiscals. Aquesta és la informació que l'Agència Tributària ha facilitat al jutge Pablo Ruz. L'efecte d'aquest nou míssil contra la família Pujol s'ha vist ampliat per un altre torpede judicial al  desestimar-se la demanda que l'expresident de la Generalitat va presentar contra el diari El Mundo, després d'acusar-lo de tenir comptes no declarades a Suïssa.

Sigui o no veritat, el que no ha de fer un Estat de Dret, en aquest o altres casos, és tenir desats al calaix informes i expedients que contenen irregularitats o delictes, i treure'ls a la llum pública segons el vent que bufa. Però si ens centrem en la desestimació contra els rotatiu de Pedro J. sobta, per no dir indigna, que en l'explicació es diu que els periodistes no se'ls pot exigir que tot allò que publiquen s'ajusti a la veritat. En altres paraules, s'obre la porta a legitimar les insinuacions i calúmnies.

En l'àmbit regi, també anomenat monàrquic, ens fèiem ressó de l'oferta que via Valero Rivera, el govern de Qatar ha fet a Iñaki Urdangarín, per tal que l'ajudi a planificar la selecció d'handbol d'aquell país àrab. Però el pressumpte oferiment de l'exseleccionador espanyol queda en entredit, si més no perquè segons fonts periodístiques i de la pròpia Zarzuela, el rei Joan Carles ja fa dies que es manté en contacte amb l'emir de Qatar. Tot i això, expliquen que és per negociar la venda d'uns vaixells a la marina d'aquell país. El tema de contractar Urdangarín, posar milles pel mig, intentar apagar el foc mediàtic i perdre'l de vista, això no hi té res a veure, és simplement casual, o no.

I la perla del dia ens la brinda el Tribunal Constitucional, gran amic dels catalans i el seu Estatut. En relació al recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern central, l' alt tribunal ha sol·licitat al Parlament de Catalunya que aclareixi si la segona declaració aprovada defensant el Dret a Decidir substitueix l'anterior sobre Sobirania. En fi, ganes de marejar la perdiu o seguidors d'aquell famós film dels germans Marx, en que parlaven de 'la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte...'

Read More