Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Admetem que la primera vegada s'ofèn per ignorància; però creiem que la segona sol ser per grolleria'. La frase de l'escriptor italo-argentí José Ingenieros ens situa perfectament en el context actual on el govern central ha començat a perdre els nervis. La mostra la trobàvem aquest cap de setmana en el míting que el President del govern, Mariano Rajoy, feia davant la militància del PP a Múrcia. Com ja és costum, el cap de l'executiu va tornar a referir-se al tema estrella català i al que encara denominen "referèndum en frau de llei".
Si fins ara Rajoy havia delegat en la guàrdia pretoriana el menyteniment i les paraules poc amables vers el procés, en aquesta ocasió va preferir mullar-se entre els seus i fer ús d'un agre discurs contra Artur Mas, al qual qualificà de mesquí per conduir els catalans cap a l'abisme. Quan tot un cap de govern, que es caracteritza pel seu autisme davant els grans problemes, ha de recórrer a l'insult és que alguna cosa no els acaba de quadrar en l'intent de desactivar la "deriva sobiranista".
És tanta la por que tenen que continuen rumiant si fer el pas endavanat per contentar els parroquians o bé opten per menystenir el resultat d'un simple procés de participació. El dilema radica doncs en saber no tant el que li convé al país sinó al que pugui proporcionar més rèdit electoral ara que s'apropen les municipals i autonòmiques.
Suposo que és precisament per això que per tapar les vergonyes en forma de corrupció, han optat ara per ampliar objectius, ja que els cas Pujol no acaba de tenir l'efecte que perseguien i ara han tornar a delegar novament en El Mundo per acusar covardament Xavier Trias de delicte fiscal. Evidentment, tenint en compte les acusacions publicades, l'alcalde de Barcelona, ha desmentit que tingués cap compte a l'exterior i ha anunciat la presentació d'una querella contra aquest mitjà, malgrat que el més probable és que tot quedi en un no res com ja va passar en el seu dia amb la informació falsa que atribuïa a Artur Mas comptes a Suïssa.
Ara bé, la informació lluny de basar-se en especulacions i notícies sense contrastar pren un caire més seriós quan arriba per les actuacions judicials, les quals darrerament acostumen a donar poques alegries a la família PoPular. Era el mateix Rajoy a preguntes d'un periodista que mirava d'escapolir-se dels darrers escàndols (Black cards, Rato, Acebes, Matas, Granados, obres a la seu central..., qualificant els casos de corrupció com "algunas cosas" poc representatives, a l'estil de la filosofia "plastilinera" de fa uns anys.
Parlant de passat, aquest sembla ser una de les fonts principals d'on veuen les formacions unionistes per tal de fomentar la por, uns per nostalgia i d'altres per la temença que els provoca perdre l'estatus. Així, mentre Miquel Iceta treia el fantasme del nazisme de l'armari comparant-lo amb unes eventuals eleccions plebiscitàries, els badalonins assistien a un lamentable festival de censura durant l'entrega de premis del Filmets, en que el gerent dels mitjans de comunicació municipals va fer mans i mànigues per impedir que s'interpretés l'Estaca de Lluís Llach. Tal com era previsible, l'alcalde popular de Badalona ha defensat Albert Fernández Saltiveri afirmant no havia estat un episodi de censura sinó un excés de zel sense mala intenció. Llàstima que aquesta resintonització de televisions que ens toca fer aquests dies a causa de la mudança de freqüències no s'extrapola també a algunes mentalitats que malgrat els pas dels anys encara pensen en blanc i negre.
La perla del dia la publica el diari anglès The Telegraph, el qual posa de manifest les fines ironies que a vegades ens porta l'actualitat. I és que pel que es veu, a molts encara els resulta difícil complir la prohibició de fumar en restaurants i espais públics. Però es clar, depenent dels països la legislació és més o menys permissiva depenent en bona part de la influència que pugui tenir el lobby del tabac.
El nostre protagonista nord-america és una de les companyies de cigarrets més importants del món i ha deixat a més d'un amb la boca oberta a l'anunciar que prohibirà als seus treballadors que fumin al seu treball, argumentant la decisió en que s'han hagut d'adaptar a la nova realitat.
Caldrà estar atents a la reacció de les altres companyies i veure si això és una estrategia per impulsar els cigarretes electrònics o simplement es tracta d'una cortina de fum.