El procés és ben viu!

Bon dia i bon dimarts internautes. Charles Dickens escrigué en certa ocasió que 'Ningú és inútil en aquest món mentre pugui alleujar una mica la càrrega als seus semblants.' I ben cert deu ser la seva reflexió al veure que ens el moments en que l'independentisme pateix algun tipus de sotrac o petites turbulències en el seu camí, és aleshores quan ocurrències en forma de declaracions radiofòniques i comunicats explosius de la Faes acaben donant un regal inesperat al procés.

Si la simplista i manipulada visió de la premsa espanyola donava novament enterrat i mort el moviment sobiranista, ahir l'expresident José María Aznar feia tot el contrari. Així, l'actual dirigent del think tank del PP publicava un escrit en el que advertia del perill que suposen els resultats del 27-S per Espanya. El dit acusador apunta directament el seu successor i li diu que ja és el cinquè avís que tenen i que no s'ha fet res per evitar aquest desori. Davant d'un dels "pitjors escenaris possibles" Aznar recrimina a Rajoy que s'hagi vist superat per C's, convertint-lo clarament en el vot útil a Catalunya per contrarestar Junts x Sí.

Aquesta nova aparició de l'exlíder popular coincideix amb l'insitent rumor que aquests dies corre per Madrid sobre una possible conspiració interna que deixarien Mariano Rajoy tocat a l'hora de tornar a presentar-se a les generals. Un dels que ha aixecat la llebre ha estat el periodista de El Mundo, el qual revelava a la seva columna que ens els propers dies alguns diari digital americà explicarà en detall un "informe pelicano" amb material sensible que comprometerien seriosament l'actual titular de Moncloa.

Mentrestant, a casa nostra segueixen les discussions aritmètiques absurdes sobre si realment ha guanyat o no l'independentisme. D'aquesta manera, l'unionisme fa els seus càlculs tramposos posant al seu mateix sac els vots de CSQEP i UDC, cosa que ja esperàvem i que el president Mas ja havia indicat en diverses entrevistes. No és d'estranyar que aquells que sempre havien negat el caràcter plebiscitari de les eleccions ara se'l fassin seu a l'hora d'analitzar els resultats, els quals presenten clarament esbiaixats.

D'altra banda, la llista guanyadora iniciarà avui mateix converses amb l'altra força independentista que va assolir 10 diputats vitals. Tot i que la CUP sempre ha deixat clar que no volen investir Artur Mas, perquè volen un president que no s'associï a la corrupció i les retallades, hauria de tenir en compte que la seva negativa pot fer perillar tantes mobilitzacions i esforços per assolir la nostra llibertat. Es clar que la responsabilitat és compartida, i en tota negociació sempre cal que ambdues parts cedeixin en algun punt. La qüestió està en saber quina és la línia vermella dels guanyadors i quins sacrificis estan disposats a fer.

Ara doncs és l'hora de parlar, pactar i veure la cintura política que té cadascú. Evidentment, malgrat no es digui públicament, comencen a aparèixer noms en una travessa per ocupar la presidència. No és la primera vegada que es presenta un problema en aquest camí costerut, i les solucions imaginatives a vegades donen el seu fruit. Precisament, una de les que s'apunten a petit comitè és la de mantenir Artur Mas a la presidència però sense poder executiu, el qual podria tenir la figura d'un conseller/a en cap encara per determinar.

Aquesta seria una de les possibles sortides dignes pel president en funcions, el qual continua sent un actiu molt valuós, i una persona de reconegut prestigi internacional. Esperem que la responsabilitat de les formacions que volen un nou Estat facin els deures, bàsicament per evitar un govern de concentració unionista presidit per Inés Arrimadas o bé la convocatòria de noves eleccions al Parlament.

Desitgem que el tren amb destinació a la independència no descarrili, permeti seguir el full de ruta establert i així no hàgim de pregar perquè sigui la mare Terra la que acabi fent una "DUI bio" en forma de terratrèmol separanant-nos literalment del país veí.

Reaccions: