15-O: Fatal coincidència?

Bon dia i bon dimecres internautes. 'No existeix la casualitat, i el que se'ns presenta com atzar sorgeix de les fonts més profundes.' Aquestes paraules que el poeta i dramaturg Friedrich Schiller pronunciava al segle XVIII, continuen ben vigents i reforcen la idea que en aquest món la casualitat no existeix. Podeu dir-li "pura coincidència" o "ment malaltissa", però el fet és que la notícia publicada dies abans per La Razón demostren la clara intencionalitat de destruir Artur Mas. 

El tema és fins i tot digne d'estudi per Iker Jiménez o millor pel Professor D'Arbó que és més nostrat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ubicat per cert al Passeig de Lluís Companys, va imputà ahir el president Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau, citant-los a declarar el proper 15 d'octubre. Una data negra per la història del nostre país, perquè enguany farà 75 anys que Companys era afusellat per l'exèrcit franquista al castell de Montjuïc.

L'estratègia planificada des de Moncloa per Jorge Moragas no només passa per eliminar-lo sinó també per humiliar-lo públicament, impedint que declari per videoconferència i ho faci en persona. Evidentment amb la complicitat de la Fiscalia General de l'Estat, la qual segueix fidel a la veu del seu amo i demana dos anys de presó per delictes de desobediència al TC, simplement per facilitar una consulta democràtica que el 9-N donà veu al poble de Catalunya.

Però què en podem esperar d'un partit que mai ha condemnat el franquisme i d'un Estat que a dia d'avui tampoc ha demanat perdó per l'assassinat del president màrtir? Difícil, molt difícil és que amb gestos així torni a haver-hi ponts de diàleg.  Diuen que tard o d'hora la història acaba passant factura, però la nostra es fa esperar i molt. Per tant, en un moment transcendent pel nostre país en què ens ho juguem tot, és lleig veure com es "crucifica" Artur Mas i encara més trist observar com per acció o per omissió la CUP fa el joc al PP, tancant-se en banda amb la seva investidura.

L'insult a la intel·ligència tingué com a protagonista Rafael Català, el ministre que té la desgràcia de dur un cognom com aquest. El titular de Justícia explicà als periodistes que per tal de no influir en les eleccions del 27-S van esperar a fer la imputació, no fos cas que això alterés els resultats. I tant que els hauria alterat, i per una vegada en això van ser llestos, perquè si s'hagués produït abans em sembla que la majoria absoluta hagués estat tan rotunda que ni la CUP hagués tingut un paper de frontissa.

Davant d'aquesta anomalia o judici polític en tota regla, la gent no pot donar l'esquena a un home que ha sacrificat la seva carrera per dur-nos on som. L'ANC i Òmnium ja han dit que "La imputació no quedarà sense resposta" i organitzaran diversos actes de protesta el proper 15-O. A més, el fet que l'Estat hagi creuat aquesta línia vermella, ha fet que Junts pel Sí anunciï que en cas d'inhabilitació pensen desobeir-la. 

I al marge dels mitjans internacional que se'n fan ressó, què diu Europa? A Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, no se li acut altra cosa que preguntar-se "Qui sóc jo per ficar-me en la intimitat espanyola, després del referèndum, però sobretot abans del referèndum?". Al marge que s'haurà de rentar la boca amb sabó per dir la paraula "referèndum", si no sap qui és ell per opinar del tema, aleshores val més que marxi cap a casa, que de "bur-rocràcia" ja n'hi ha prou aquí, i a Europa? També, Rajoy, també.

Reaccions: