La sordina


Bona nit i bona hora internautes. Charles Louis de Secondat, més conegut com Montesquieu, va escriure que 'A la majoria de les persones prefereixo donar-los la raó ràpidament abans que escoltar-les.' En certa mesura, això és el que malauradament sembla estar passant aquests dies amb la classe política catalana, més centrada en posar certa sordina en aquells anhels i necessitats que clamen els ciutadans i menys a consensuar un full de ruta comú ara que urgeix més que mai. Ja ho diuen que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol sentir, i pel que es veu els nostres se'n duen el primer premi.

Molts esperaven escoltar les dues grans plataformes ciutadanes que els darrers temps han aconseguit mobilitzar milions de persones en favor d'un nou futur. L'escenari triat pel l'acte central d'Ara és l'hora, fou més que simbòlica i les més de 110.000 ànimes no quedaren decebudes. Primer fou Muriel Casals, qui en un to pausat però ferm recordà la necessitat d'una paraula caiguda en l'oblit: la unitat. Però qui realment estirà les orelles als nostres representants fou sens dubte Carme Forcadell. La presidenta de l'ANC va retreure l'actitud dels partits que estan més preocupats pels interessos electorals que no pas per afavorir un clima de consens que ajudi a esquivar els múltiples obstacles que des de Madrid ens posen cada dia.

No és qüestió de protagonismes sinó de pragmatisme i estima al país, tal com recordà Forcadell, la qual recordà que la societat catalana no havia donat pas un xec en blanc als polítics per dirigir el procés malgrat hagués transigit en la primera consulta en bé del concens. Tal com assenyalà la líder independentista, ara és moment de fer pinya vers el 9-N com a pas previ a la prova definitiva, unes eleccions amb caràcter plebiscitari que haurien de celebrar-se no més tard de tres mesos.

Aquestes paraules arrencaren forts aplaudiments, encara que no tothom entre el públic ho veiè amb bons ulls, i és que la fila zero on estaven bona part dels representants polítics tingué actituds força transerversals, i els menys favorables els membres de CiU que no els agradà aquesta exigència. De fet, l'avançament electoral és un dels punts cabdals que pot generar més discrepàncies entre els partits pel dret a decidir, especialment a Unió Democràtica que sempre s'ha manifestat en contra d'aquests comicis per tal d'evitar una DUI i aposta per acabar d'esgotar la legislatura si és que abans la legislatura no acaba amb una ruptura de la federació nacionalista.

Per tant, ja cal que els nostres polítics canviïn d'actitud si no volen que el carrer els passi per damunt i deixin de donar sentit al "són pocs i mal avinguts", que aquests dies tan pregonen a Madrid despotricant del cert desgovern i improvització que sembla regnar aquests dies a casa nostra, amb confirmacions i desmentiments diversos, que lluny de donar una imatge de rigor i serietat denoten un ridicul espantós que no ens podem pas permetre.

En un altre àmbit de coses, la perla d'aquest dilluns ens demostra l'ètica del capitalisme i el peculiar sentit de l'humor d'alguns ciutadans nord-americans. Ja ho diuen que el cervell és probablement l'òrgan més desconegut del cos i potser per això són inexplicables algunes campanyes de màrqueting que juguen amb certs conceptes que no a tothom fan gràcia.

Això sí, n'hi ha que triomfen en gran manera, com és el cas de Giant Microbes, una companyia especialitzada a vendre peluixos en forma de microbis. I és clar, el producte estrella de les darreres setmanes és sens dubte el ninot de l'Ebola que venen com un article divertit.

Jo no hi acabo de veure la gràcia, segurament perquè el meu sentit de l'humor deu haver mutat com aquest virus mortal i ja no em permet entendre aquest tipus de bromes pesades.

Reaccions: