Les orelles

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Una mentida mai viu per arribar a vella'. Una cita de Sòfocles que ben segur deuen tenir ben present al carrer Gènova de Madrid després d'una altra macrooperació contra la corrupció que ha acabat amb múltiples detencions al País Valencià. Com no podia ser d'altra manera, totes i cadascuna d'aquestes "personetes" ocupaven fins fa ben poc importants responsabilitats en institucions i en la direcció del PoPulars valencians.

Les xifres parlen per si soles: 24 arrestats, 150 cotxes d’alta gamma embargats i més de 250 comptes bancaris bloquejats. Si bé l'escàndol no es pas nou tenint en compte que el 2006 ja hi havia indicis clars de comissions il·legals i suborns milionaris, la novetat la trobem en l'actuació de la justícia que sembla haver accelerat el ritme d'actuació un cop l'efervescència del PP ha passat a la història en aquelles contrades.

Òbviament, per molt que la vicepresidenta del govern espanyol s'esforci a destacar el bon funcionament de la separació de poders, està clar que la notícia transcendeix de l'àmbit judicial i tindrà una repercussió important a l'hora d'abordar les negociacions per formar el nou executiu espanyol. I és que això de voler pactar amb un partit que està empastifat per tot arreu és lleig i la resta de formacions no faran pas l'orni davant l'atzucac en que es troba la política espanyola.

Ho emfatitzava el portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, dient que el PP té corrupció fins a les orelles. La notícia ha permès respirar una mica més al "qüestionadíssim" secretari general que des del 21-D s'esforça per frenar la revolta dels barons contra un pacte amb la formació de Pablo Iglesias, mirant de limitar i condicionar cadascun dels moviments d'un incòmode Pedro Sánchez que intenta evitar la influència de la vella guàrdia.

En aquesta mateixa línia d'espolsar-se les puces s'ha mostrat també Ciudadanos després que els darrers dies l'entesa entre Rivera i Rajoy era més que evident. Diuen que no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar i a manca de pavelló auricular ningú pot mostrar-se aliè al profund descrèdit del PP.

Un partit que no només ha abusat de la confiança dels ciutadans sinó que n'ha fet gala a cau d'orella, tot burlant-se de la ingenuïtat d'un electoral fidel. En exemples els populars valencians han estat prolífics, des d'impulsar aeroports sense avions fins al cas d'Alfonso Rus que anava als actes del partit en un flamant Ferrari. Així que no és d'estranyar que els diners els sortissin per les orelles, comportant que les factures i el dèficit d'aquesta comunitat s'incrementessin de forma exponencial gràcies a uns "impecables" gestors.

Uns personatges que a diferència dels elfs no han estat prou intel·ligents, substituint la connexió amb la natura pels vincles monetaris i han confós la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien per la Terra Mítica d'en Paco Camps i Rita la "bailaora".

En fi internautes, veurem si els partits es treuen d'una vegada la son de les orelles i comencen a treballar ara que alguns han vist de prop les orelles al llop.