L'agenda de Rajoy

Bon dia i bon divendres internautes. Escrivia Johann Wolfgang Goethe que 'estar preocupat és ser intel·ligent, encara que d'una manera passiva. Només els ximples no tenen preocupacions'. Dos-cents anys després les paraules del pensador i literat alemany prenen força després que ahir redescobríssim públicament que la intel·ligència no és pas una de les característiques que defineixen Mariano Rajoy. 

Ens ho revelava la broma que ràdio Flaixbac li feia ahir al president del govern espanyol, en la qual un imitador aconseguí parlar amb el mandatari després de fer-se passar pel president de la Generalitat de Catalunya. Al marge de sí és ètic o no bromejar usurpant la personalitat d'un altre i en un context no precisament fàcil, el fals Puigdemont aconseguí superar tots els filtres que condueixen al número 1 de Moncloa i mostrà la seva total predisposició a reunir-se en els propers dies.

La gosadia hertziana no només deixà en evidència la ingenuïtat de l'equip del cap de govern sinó també les poques preocupacions que sembla tot i haver guanyat les eleccions. De fet, fins ahir mateix no era segur que Rajoy es postulés com a candidat a la presidència degut a la manca de suports de les altres forces. Tot i així, el seu to s'allunyà en gran manera del discurs públic i es mostrà afable, cordial, desconnectat de la realitat i despreocupat a l'explicar que aquests dies tenia molt temps i l'agenda lliure.

Per tant, no és d'estranyar que un mes després del 20-D es trobi aïllat per la falta d'uns aliats imprescindibles amb els quals encara no hauria establert cap mena de negociació. Segurament, l'explicació la trobem en la necessitat/esperança que els PoPulars tenen per tornar a convocar eleccions a l'estil d'aquells estudiants que havent aprovat justet opten per millorar nota el setembre.

Òbviament, aquesta és una aposta d'alt risc que únicament pretén salvar els mobles sabent que a dia d'avui és gairebé impossible repetir la presidència. La lògica de la maquinària del PP parteix de la idea que hi haurà una fuga de vots de Ciudadanos cap a la formació conservadora, deixant el soufflé d'Albert Rivera en una simple anècdota.

Es clar que com bé deia un Premi Nobel "fer prediccions és molt complicat, especialment si són sobre el futur". I tot perquè si a can Mariano no ho tenen clar a can Sánchez no és pas diferent, ja que alguns barons dels PSOE fa temps que apel·len als històrics del partit per tal que impedeixin de totes totes un pacte amb Podemos i els nacionalistes. Caldrà estar atents a la reunió que la plana major tindrà a finals de mes en les quals el secretari general es veurà recolzat o qüestionat pels seus companys. Sigui com sigui, ben segur que la mà estesa de Pedro Sánchez passa per perdonar als seus enemics, però de cap manera oblidar els seus noms. els socialistes.

De tota manera internautes, com pot un país anar bé quan el Ministeri de Cultura premia a títol pòstum el periodista Iñaki Gabilondo amb la condecoració de la Gran Cruz al Orden Civil d'Alfonso X el Sabio?

Reaccions: