Catacrac!

Bon dia i bon dimecres internautes. Deia Paul Géraldy que 'el més difícil no és pas el primer petó sinó l'últim.' Boniques paraules les del poeta francès que gens s'assemblen al comiat que tan anhelem els catalans, entre altres coses perquè lluny de petons i abraçades sempre hem rebut plantofades i coces a tort i a dret. I es clar, això tan cristià de posar sempre l'altra galta s'ha acabat, perquè una cosa és ser comprensiu i l'altra patir la síndrome d'Estocolm.

Afortunadament, tot i els entrebancs a l'hora d'investir el president de la Generalitat, aquesta legislatura comença amb contundència. Quelcom que ahir escenificaven Junts pel Sí i la CUP entrant una proposta de resolució amb la que s'inicia el procés sense retorn cap a la república catalana. La immediatesa de la iniciativa deixà literalment K.O. les altres forces i especialment Moncloa, que no s'esperaven tan aviat aquesta "deslleialtat" dels seus particulars gals.

D'aquesta manera, el document que es votarà amb caràcter d'urgència abans del 9-N, és tota una declaració d'intencions que posa la primera pedra en la construcció de les estructures d'estat i un desafiament en tota regla a les institucions espanyoles, deixant ben clar que únicament obeiran el mandat del Parlament de Catalunya.

Òbviament, a la "villa y corte" van exhaurir valium i fortasec en poques hores, perquè a dia d'avui encara es posen les mans al cap per la gosadia d'uns "provincians" que qüestionen 300 anys de por i submissió imperial. Així que la maquinària de l'Estat, que de bon matí ja havia tornat a muntar el xou mediàtic amb centenars de policies escorcollant les vivendes de la família Pujol, va haver d'improvisar davant la notícia difosa des del Parlament. Aquesta vegada a diferència del darrer escorcoll a la seu convergent es guardaren de tornar a portar determinats mitjans als vehicles policials.

La cara de Mariano Rajoy que ja de per sí és tot un poema farcit de gesticulacions badoques, evidencià la manca d'arguments del seu executiu i ho despatxà simplement titllant la declaració d'una "provocació" que tindrà conseqüències si és aprovada. Menys subtil és mostra la vicepresidenta Soraya a la COPE, la qual afirmà que ja estudien les passes per aplicar l'article 155 per restablir "l'ordre constitucional" a l'autonomia catalana.

El que també va transcendir, fou les trucades que el president espanyol efectuà al líder del PSOE i Ciudadanos per tal donar una resposta comuna davant el desafiament independentista. Un acord que sembla ja estant treballant les seves sucursals a Catalunya per presentar un document unionista que contraresti també el ressò internacional que ahir tingué la proposició dels sobiranistes.
 
L'anècdota del dia fou la protagonitzada pel grup de CSQEP, el qual votà en contra de que fos admesa la proposició per ser debatuda. El seu portaveu, Joan Coscubiela, es mostrà molt més bel·ligerant que de costum i la qualificà de "paper mullat". Llastimós i vergonyós veure com una formació d'esquerres menysté la república i la desconnexió amb Espanya, escudant-se en que s'ha de fer un referèndum d'urgència i si no seguir manifestant-nos sine die fins que a Madrid una confluència de forces "podemitas" donin el vistiplau als d'aquí per tornar a expressar-nos.

En resum internautes, que si l'única alternativa que tenen a la capital del reino és la suspensió implacable de l'autonomia, aleshores és que els xinesos no anaven massa errats amb aquest refrany: "Cada pas que dóna la guineu l'acosta més a la pelleteria."

Reaccions: