Incerta glòria

Bon dia i bon dimarts internautes. 'El pitjor no és cometre un error, sinó tractar de justificar-lo, en comptes d'aprofitar-ho com a avís providencial de la nostra lleugeresa o ignorància.'  Són paraules de Santiago Ramón y Cajal que demostren la vigència de la hipocresia malgrat el pas del temps. En certa manera no cal ser un premi nobel per comprendre-ho, ja que això semblen pensar molts ciutadans després de veure l'estranya maniobra que Esquerra Republicana va fer ahir davant els pressupostos del 2015. La disjuntiva era ben clara, tirar pel dret recolzant el "govern de les retallades" o bé presentant una esmena a la totalitat com la resta de l'oposició.

Ara bé, com que en ambdós casos la imatge dels republicans en surt malmesa, els assessors del partit de Junqueras han optat per la via del mig, evitant ser els dolents de la pel·lícula que posen pals a les rodes a uns pressupostos que contemplaven la recuperació de la paga extra als funcionaris. Però, es clar que també la tàctica de driblar el NO a la totalitat i presentar esmenes per cada departament suposa mantenir un perfil esquerrà propi, no fos cas que perdessin suport de cara a unes plebiscitàries i municipals posant-los al mateix sac de CiU.

En resum, una maniobra que no deixa de ser hipòcrita i no té cap altra intenció que justificar-se davant els seus electors, creient fer una demostració de força per prorrogar novament els pressupostos per la porta del darrera i assegurar també un avançament electoral. Una posició que en altres circumstàncies ben segur que seria legítima en la tàctica electoral, però que en el context d'excepcionalitat que vivim no deixa de ser un "tira la pedra i amaga la mà", que ve a recordar-nos la famosa novel·la "Incerta glòria" de Joan Sales, perquè ningú sap fins a quin punt pot passar-los factura a les urnes.

I als problemes d'Andreu Mas-Colell a l'hora de quadrar els comptes per l'any que ve, s'hi ha de sumar els 600 euros que la Generalitat haurà de pagar pels costos del recurs del 9-N. D'aquesta manera, el Tribunal Suprem sentencia la no admissió de l'apel·lació i a més renya al govern català per autoerigir-se en defensor dels drets fonamentals dels ciutadans i no adreçar-se al Constitucional que és el competent en la matèria. O sigui, "no tens raó i a més havies de passar per l'altra finestreta".

Evidentment, l'ambient continua tens i la incertesa segueix el seu camí, motiu pel qual alguns comencen a fer moviments per allò que pugui deparar-los el futur. És el cas de Josep Antoni Duran i Lleida, el qual hauria demanat fa uns dies permís al Congrés de Diputats per exercir com advocat, tot i que mantindrà el seu escó. De fet, la retirada del portaveu de CiU a Madrid, tot i ser més lenta del que alguns voldríem, deixa clar la seva radical discrepància amb el nou rumb independentista marcat pels convergents. No és gens estrany que el líder d'Unió formalitzés l’alta al Col·legi d'Advocats de Barcelona el mateix dia que el president de la Generalitat presentava el seu full de ruta per construir un Estat propi.

L'edició nord-americana del Huffington Post desvetlla com d'estranys podem arribar a ser les persones a l'hora d'alimentar-nos. Però, es clar, de gustos també n'hi ha per donar i per vendre. El diari publica l'estrany cas de Jade Sylvester, una britànica embarassada que ha començat a agafat un curiós hàbit, que continua mantenint després de donar a llum.

Segons diversos facultatius, la nostra protagonista pateix un peculiar trastorn anomenat "pica", el qual provoca que certes persones consumeixin compulsivament qualsevol tipus de substància no nutritiva com guix, terra, cola...

I a diferència d'altres gestants que es decanten per les maduixes amb nata o la xocolata, Jade Sylvester, té la necessitat de consumir diàriament 1 rotllo de paper higiènic, perquè li encanta la textura i el plaer que li produeix a la boca.

En fi internautes, és una llàstima que visqui un xic lluny, perquè si no sempre podria alegrar-nos la vida menjant-se diaris tant "exquisits" com La Razón, El Mundo, Abc..., que no deixen de ser quelcom semblant al paper d'estrassa.

Reaccions: