La indefensió

Bona nit i bon dimarts internautes. Deia l'autor de Tom Sawyer que 'El 28 de desembre ens recorda el que som durant els altres 364 dies de l'any'. La frase de Mark Twain és ideal per fer un repàs d'allò que ha estat notícia al llarg de la jornada, començant per la peculiar visió que el fiscal Pedro Horrach té de la situació d'indefensió de la infanta Cristina. Però és clar, Espanya ha estat sempre capital de la dislèxia, capgirant situacions i delictes flagrants davant l'aborregament del "respectable" que fins fa poc sortia en massa, bandereta en mà, a veure la que suposaven família feliç. I no és d'estranyar que ho fossin, tenint en compte els delictes dels que se'ls acusa, o si més no, se l'acusa, perquè com ja era d'esperar han simplificat el plural pel singular menys regi.

És evident que la darrera paraula la tindrà el jutge Castro, però si més no, la gent que fa un temps s'ha tret la bena dels ulls ha vist com d'igual és la justícia per tothom, quan a l'olímpic duc de Palma li demanen 20 anys de presó i una fiança de 3,5 milions, mentre a la seva muller només li demanen que aboni 600.000 per cobrir expedient i marxar cap a casa. Ben diferent també de la situació del matrimoni Torres o Jaume Matas amb qui el fiscal no ha estat tan condescendent.

No és d'estranyar doncs veure el resultat de l'enquesta que aquest matí presentava el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, sobre la percepció dels catalans vers la corrupció. Ja ho diu la dita 'tal faràs, tal trobaràs', i es que els polítics s'emporten la pitjor valoració al respecte, a diferència de com ens autoavaluem, ja que el 80 per cent considera que els catalans sóm molt o bastant honestos, modèstia a part.

Si un país funciona o mig funciona d'aquesta manera és normal que determinats personatges busquin alternatives per superar aquest tràngol i no fer-se mala sang. És el cas de l'expresident del Barça, Sandro Rosell, el qual estaria al darrere d'un centre de meditació a Àger, que ajudaria a desconnectar de tant estrès. Es clar que lluny de la filosofia ascètica prefereix optar estar ubicar en un hotel de luxe i una gastronomia de quatre forquilles, suposo que les penes passen molt millor així.

Qui sembla que encara deuen continuar estressats o si més no molt enfeinats són Artur Mas i Oriol Junqueras, que encara no han trobat el moment per trobar-se i apropar posicions. De fet, el conseller Oms ja advertia avui que a falta d'acords sobre la llista única, sembla que el govern comença a deixar de banda l'avançament electoral amb la intenció d'esgotar la legislatura, deixant el mort als republicans que continuen defensant llistes separades. Encara que no és ben bé una bassa d'oli pel que diuen algunes fonts d'ERC, ja que la unanimitat en el si del grup parlamentari respecte a la negativa al pla de Mas brillaria per la seva absència i hauria provocat algunes tensions.

Al revés del que ens porta la perla d'aquest dimarts, perquè del que podia haver estat un problema, Tabatha Bundesen, la mestressa d'un gat un tant especial que hauria nascut amb una discapacitat que l'impedeix créixer. El Daily Express en explica la sorprenent vida de la seva mascota Trigar Sauce, la qual s'ha convertit en tot un fenomen viral a internet per la seva expressió d'enfadada crònica.

Ja ho diuen que per triomfar en el món dels negocis s'han de fer en el moment oportú i en el lloc adequat, i la senyora Bundesen s'ho agafà tan al peu de la lletra que va decidir penjar un vídeo de la felina a YouTube, i quina fou la seva sorpresa que després de 2 anys ja té més de 16 milions de visites, 521.000 seguidors a Instagram, 225.000 a Twitter i el que és més important, 80 milions d'euros guanyats gràcies a les visites i a la publicitat.

En fi internautes, que com deia el poeta 'un miol és un massatge al cor', i en determinats casos a la butxaca.

Reaccions: