Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Rareses

Bona tarda i bon dimecres internautes. Lin Yutang, un dels escriptors xinesos més populars a occident va escriure en una de les seves obres que 'Un plaer com el d'una conversa perfecta és necessàriament estrany, perquè els savis poques vegades saben parlar i els que parlen poques vegades són savis'.  La cita d'aquest autor ben segur que la desconeixen al Ministeri de Defensa, bàsicament després d'escoltar les declaracions de Pedro Morenés a RNE. El responsable de les forces armades es mostrà trist, molt trist a causa del comportament d'uns quants catalans que "ridiculitzen tot un poble". El ministre afirmà que tot aquest conflicte li dol especialment pels lligams familiars que sembla tenir amb Catalunya. Morenés també quedà descansat quan gairebé al final de l'entrevista volgué donar una lliçó d'ètica i moral castrense pel nostre particular friquisme destacant que una societat desenvolupada i civilitzada no actua així. Original reflexió venint d'un ministre que es mostra orgullós de tenir una cabra vestida de legionari, amos dels quals es consideren "novios de la muerte", com si d'un acte de necrofilia es tractés.

A casa nostra, el que si es tractà o almenys així ho sol·licitaren reiteradament els periodistes fou la posició del govern d'Artur Mas davant la més que probables impugnació aquest divendres del procés alternatiu del 9-N. Per molt que els representant s'hi esforçaren no aconseguiren treure'n l'aigua clara, ja que el portaveu Francesc Homs s'agafà a l'argument que el que seria il·legal és que l'executiu central acabi presentant un recurs al TC. Per tant si no hi ha contraordre, no sé si de Moncloa o del Palau de la Generalitat, els plans pel dia 9 continuen. Ara bé, potser que alguns s'ho facin mirar alhora de fer certes manifestacions com "és impossible que l'impugnin" perquè els catalans ja som grandets i fa anys que no anem amb el lliri a la mà

Mentrestant a la capital del reino, Mariano Rajoy aprofitava la compareixença al Senat per fer un acte regi i demanar disculpes als espanyols davant l'allau de casos de corrupció que aquests darrers dies esquitxen companys de partit. Un acte de "contrició" que paradoxalment vingué acompanyat de la negativa dels representants populars a celebrar un ple monogràfic sobre corrupció. Per posar-hi encara més salsa, avui mateix el cap de govern demanava a les formacions de la cambra baixa que no ajudin a crear una mala imatge d'Espanya a l'exterior perquè segons ell no obeeix a la realitat. Només caldrà que els mitjans internacionals s'adonin de la bona imatge que genera un país que veta els ciutadans la possibilitat d'expressar-se perquè això de votar es veu que no és democràtic sinó propi de dictadures.

I de dictadures a caradures. La jornada passada el que fou secretari general del PP, Ángel Acebes, negava rotundament davant el jutge l'existència d'una doble comptabilitat. Ara bé, traient-se el mort de sobre va carregar les possibles responsabilitats en l'extresorer Luis Bárcenas, el qual era l'únic que feia i desfeia tota la gestió econòmica. Fins aquí Acebes seguí prou bé el guió de la defensa, però ves per on el magistrat li preguntà si coneixia l'arquitecte Gonzalo Urquijo, el qual fou l'encarregat de reformar i cobrar en negre la seu dels populars. Amb la mateixa seguretat que en el seu dia l'exministre d'Aznar que aquella fatídica nit apuntà ETA com a autora dels atemptats de l'11-M, Acebes respongué que NO. La pregunta trampa de Pablo Ruz feu caure'l en una evident mentida i contradicció després que aquest li ensenyés una foto on es veia l'imputat amb Rajoy i l'arquitecte. El nerviosisme que envaí el polític només li permetè respondre que potser havien coincidit en alguna "copa de navidad" que organitza el PP cada desembre.

En un altre àmbit de coses, el diari britànic The Independent ens porta la perla d'aquest dimecres en forma d'enquesta. El sondeig elaborat sobre un univers de 1.500 adults i 500 menors, revela dues dades significatives que potser haurien de fer pensar als interessats al voltant de la fe. I és que la meitat dels enquestats afirmaren creure en éssers d'altres planetes mentre negaven l'existència de déu.

Ara bé, el més impactant és que la mostra també es feu entre els capellans anglicans, i el 2% d'aquest col·lectiu també es mostrà escèptic sobre la divinitat i un 9 per cent confessaren ser agnòstics. No m'imagino quin seria el resultat d'extrapolar-ho al nostre país introduint la confiança en la classe política, deu ser que amb els anys alguns ens hem tornat incrèduls.

Unitat en safata

Bon dia i bon dimarts internautes. 'Un somni només pot triomfar sobre la realitat si se li dóna l'oportunitat'. Aquest si més no era el pensament que tenia l'escriptor polonès de ciència ficció Stanislaw Lem i que hauria de fer reflexionar als nostres polítics ja que són ells i no els ciutadans els que encara tenen dubtes. No cal ser massa llest per adonar-se que els trens passen un cop a la vida i més en un context en que el xoc entre institucions és més que palpable. 

El fet és que si aquest procés no acaba materialitzant-se en un estat propi, serà més culpa nostra que no pas de l'Estat, ja que encegat per un negativisme sistemàtic està cometent errors de principiant que lluny de frenar els anhels d'un poble encara els incentiva més. L'efecte boomerang si els partits catalans l'administren bé podria ser-los beneficiós perquè malgrat els esforços de Moncloa impugnant tot allò que fomenti la participació dels catalans, la unitat podria tornar a ser una realitat si finalment acaben demanant la suspensió del 9-N. Com de paradoxal pot ser la política que aquell que sostenia el martell per trencar la porcellana fina resulta que ara és el mateix que hauria trobat sense voler la fórmula màgica per tornar a aglutinar les forces catalanes.

Com ja vàrem predir a La Mossegada la més que probable impugnació del procés participatiu hauria de comportar una gran mobilització als carrers com a mostra de rebuig a un Estat que no té cap mena d'interès a escoltar què volem els catalans, probablement perquè ja ho saben. Així, lluny d'evitar que la comunitat internacional s'oblidés del 9-N farà que les ànsies represores i censores de Madrid es coneguin arreu del món.  

D'aquesta manera, quelcom que havia estat qualificat per Madrid com un succedani de consulta sense interès, amb el temps han acabat redimensionant-lo i revaloritzant-lo, un exemple més que demostra que malgrat puguin tenir un CNI, d'intel·ligència van força escassos. Tot i així, aquesta agència viu un dels millors moments des de la seva creació, i és que la qüestió catalana sembla ser la principal raó que s'hagi creat una autèntica bombolla de l'espionatge.

Sigui com sigui, tot i l'intent del president del Congrés dels Diputats, Jesús Posada, de mirar d'asserenar els ànims, potser per allò tan vell del policia bo i el dolent, és gairebé segur que el conflicte català i els nombrosos casos de corrupció acabarà passant-los factura a ells i al PSOE, convertint Podemos en segona força política, no tant per mèrits propis sinó per arribar nets de corrupció, quelcom paradoxal veure com la manca d'experiència política és converteix en un actiu positiu vistos els resultats dels partits tradicionals.

El diari The Scotsman publica una monstruosa informació en forma de perla. L'epicentre de la mateixa el trobem a Escòcia després que David Clarke hagi escrit un nou llibre titulat "Extraordinaris Expedients X de la Gran Bretanya". L'escriptor explica el cas que als anys 30 va provocar una forta polèmica en aquell país a causa d'una iniciativa secreta del Museu Nacional d'Història de Londres que pretenia eliminar un dels símbols escocesos per execel·lència: el monstre del llac Ness.

Clarrke revela la carta que un funcionari hauria donat a un grup de caçadors de recompenses en que els convidava a acabar amb la vida de Nessie. La idea del museu era que un cop mort el fessin arribar en una cambra frigorífica (a port deguts) i així exposar-lo al públic.
 
El projecte que en un principi havia de ser secret arribà a oïdes dels responsables del Museu Reial d'Escòcia a Edimburg, els quals remeteren una missiva als seus col·legues de Londres dient-los que aquesta iniciativa ni respectava els drets dels animals ni tampoc les competències que tenia Escòcia en aquesta matèria, deixant clar que els funcionaris es negaven a permetre que el cadàver del monstre fos traslladat a Anglaterra.
 
Tot i que amb els anys aquest assumpte acabà oblidant-se si que és interessant la resposta dels anglesos afirmant que matant Nessie no violarien pas cap llei de protecció dels animals, ja que en matèria de monstres no hi havia legislació, cosa que permetria allò tant propi de James Bond, tenir llicència per matar.

Mesquineses

Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Admetem que la primera vegada s'ofèn per ignorància; però creiem que la segona sol ser per grolleria'. La frase de l'escriptor italo-argentí José Ingenieros ens situa perfectament en el context actual on el govern central ha començat a perdre els nervis. La mostra la trobàvem aquest cap de setmana en el míting que el President del govern, Mariano Rajoy, feia davant la militància del PP a Múrcia. Com ja és costum, el cap de l'executiu va tornar a referir-se al tema estrella català i al que encara denominen "referèndum en frau de llei".

Si fins ara Rajoy havia delegat en la guàrdia pretoriana el menyteniment i les paraules poc amables vers el procés, en aquesta ocasió va preferir mullar-se entre els seus i fer ús d'un agre discurs contra Artur Mas, al qual qualificà de mesquí per conduir els catalans cap a l'abisme. Quan tot un cap de govern, que es caracteritza pel seu autisme davant els grans problemes, ha de recórrer a l'insult és que alguna cosa no els acaba de quadrar en l'intent de desactivar la "deriva sobiranista".

És tanta la por que tenen que continuen rumiant si fer el pas endavanat per contentar els parroquians o bé opten per menystenir el resultat d'un simple procés de participació. El dilema radica doncs en saber no tant el que li convé al país sinó al que pugui proporcionar més rèdit electoral ara que s'apropen les municipals i autonòmiques.

Suposo que és precisament per això que per tapar les vergonyes en forma de corrupció, han optat ara per ampliar objectius, ja que els cas Pujol no acaba de tenir l'efecte que perseguien i ara han tornar a delegar novament en El Mundo per acusar covardament Xavier Trias de delicte fiscal. Evidentment, tenint en compte les acusacions publicades, l'alcalde de Barcelona, ha desmentit que tingués cap compte a l'exterior i ha anunciat la presentació d'una querella contra aquest mitjà, malgrat que el més probable és que tot quedi en un no res com ja va passar en el seu dia amb la informació falsa que atribuïa a Artur Mas comptes a Suïssa.

Ara bé, la informació lluny de basar-se en especulacions i notícies sense contrastar pren un caire més seriós quan arriba per les actuacions judicials, les quals darrerament acostumen a donar poques alegries a la família PoPular. Era el mateix Rajoy a preguntes d'un periodista que mirava d'escapolir-se dels darrers escàndols (Black cards, Rato, Acebes, Matas, Granados, obres a la seu central..., qualificant els casos de corrupció com "algunas cosas" poc representatives, a l'estil de la filosofia "plastilinera" de fa uns anys.

Parlant de passat, aquest sembla ser una de les fonts principals d'on veuen les formacions unionistes per tal de fomentar la por, uns per nostalgia i d'altres per la temença que els provoca perdre l'estatus. Així, mentre Miquel Iceta treia el fantasme del nazisme de l'armari comparant-lo amb unes eventuals eleccions plebiscitàries, els badalonins assistien a un lamentable festival de censura durant l'entrega de premis del Filmets, en que el gerent dels mitjans de comunicació municipals va fer mans i mànigues per impedir que s'interpretés l'Estaca de Lluís Llach. Tal com era previsible, l'alcalde popular de Badalona ha defensat Albert Fernández Saltiveri afirmant no havia estat un episodi de censura sinó un excés de zel sense mala intenció. Llàstima que aquesta resintonització de televisions que ens toca fer aquests dies a causa de la mudança de freqüències no s'extrapola també a algunes mentalitats que malgrat els pas dels anys encara pensen en blanc i negre.

La perla del dia la publica el diari anglès The Telegraph, el qual posa de manifest les fines ironies que a vegades ens porta l'actualitat. I és que pel que es veu, a molts encara els resulta difícil complir la prohibició de fumar en restaurants i espais públics. Però es clar, depenent dels països la legislació és més o menys permissiva depenent en bona part de la influència que pugui tenir el lobby del tabac.

El nostre protagonista nord-america és una de les companyies de cigarrets més importants del món i ha deixat a més d'un amb la boca oberta a l'anunciar que prohibirà als seus treballadors que fumin al seu treball, argumentant la decisió en que s'han hagut d'adaptar a la nova realitat.

Caldrà estar atents a la reacció de les altres companyies i veure si això és una estrategia per impulsar els cigarretes electrònics o simplement es tracta d'una cortina de fum.

Amb lupa

Bona tarda i bon divendres internautes. 'Allò que es considera ceguesa del destí és en realitat miopia pròpia.' Aquesta frase de l'escriptor i guionista nord-americà William Faulkner descriu en bona part la percepció i les maneres que des de La Moncloa tenen vers Catalunya. Lluny de solucionar un conflicte, l'Espanya imperial del PP ha tornat a manifestar a través del govern la seva total desconfiança vers el procés de participació. Així ho ha expressat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que en la compareixença posterior al Consell de Ministres s'ha atrevit a dir que l'executiu ja estudia presentar un recurs que deixi en suspens la nova cita de novembre. Tal com ja manifestava la presidenta del PPC, l'argument al que s'estarien agafant és que el 9-N és un frau de llei que mira de burlar la decisió del TC per altres vies, vies que segons ells són "un altre referèndum il·legal encara més antidemocràtic que el primer".

La pregunta que sorgeix és per què no han actuat ja? Doncs bàsicament perquè vist que el moviment ciutadà no defallia, han passat a considerar una "consulteta de pa sucat amb oli" a una seriosa amenaça. Està clar que encara no l'han desactiva no per manca de ganes sinó per falta de base legal. Ara bé, diuen fonts ben informades que ara l'estratègia que estaria dirigint Jorge Moragas per desinflar la "il·lusió provincina" passaria per actuar un dia o dos abans de la cita. I aleshores què? Tenim pla C? A hores d'ara l'executiu català ni sap ni contesta, però el més lògic seria saltar-nos la pantalla i anar a plebiscitàries per molt que Unió i el conseller Vila no els agradin.

El més curiós de tot és que allà a la meseta no acaben d'entendre que si ara ja tenen un problema, després dels comicis serà superlatiu. El fet de pensar amb les entranyes fa que no s'adonin que el més probable és que s'hauran d'enfrontar amb un nou govern independentista i republicà que no s'estarà per gaires punyetes i tirarà pel dret.

Sigui com sigui, les clavegueres de Moncloa segueixen treballant a cor que vols. Un bon exemple el vèiem ahir quan a primera hora del matí quan abans que una vintena d'agents de la policia espanyola i el fiscal es presentessin a casa d'Oleguer Pujol per tal de registrar-la i impedir la destrucció de proves, ja hi havia un important nombre de càmeres i periodistes esperant-los perquè un "ocellet" els ho havia dit abans. Sembla estrany que els investigadors encara pensin que després de tants mesos darrera de la família Pujol encara siguin tan il·lusos de pensar que trobaran quelcom, perquè en cas de no ser innocents és més que evident que haurien tingut molt temps per destruir proves.

Per tant, queda clar que al marge de l'interès judicial sembla més que evident que hi ha quelcom més al darrere, més interessat en convertir el cas en un circ mediàtic (amb gos inclòs) i projectar una visió generalitzada de corrupció a la catalana que ajudi a desacreditar el nostre projecte. Llàstima que encara no s'hagin assabentat que Catalunya és molt més que una família anomenada Pujol.

La perla d'aquest divendres ens parla dels snacks, aquells aliments que es consumeixen entre hores. I és que qui més qui menys, fruit de l'estrès o l'avorriment, una combinació perillosa que provoca que en les hores més tontes del dia endrapem tot allò que no acostuma a ser saludable. El diari The Mirror ens explica una de les darreres invencions que comença a tenir cert èxit més enllà de l'Atlàntic.

Si a casa nostra la tendència a l'alça és el consum de fruites o els moderns iogurts saciants, fora de les nostres fronteres han optat per fusionar dos dels productes estrelles dels Estat Units. Així, el restaurant PYT, de Philadelphia ha creat la Donut-hamburguesa, un festival del colesterol que combina la rosquilla dolça amb carn de vedella, cansalada, formatge i una combinació de salses.

Deconstrucció, la màgica paraula de Ferran Adrià, serviria perfectament per definir aquesta barreja explosiva que si bé sobre gustos no hi ha res escrit, potser que després d'aquest invent caldria començar a escriure sobre el mal gust.

La fredor del TC

Bona tarda i bon dijous internautes. Deia l'excanceller Willy Brandt que 'Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen.' Aquesta reflexió del polític alemany hauria de servir-nos per aprendre d'una vegada la lliçó després de tantes fuetades rebudes, ja que malgrat els anys no acaben cicatritzar mai. El cas és que si no en tinguéssim prou amb els recursos i les suspensions, ahir el Tribunal Constitucional ens donava una alta alegria pel cos al deixar sense efecte una llei que poc o gens tenia a veure amb el procés i que en canvi protegia les famílies amb menys recursos, altrament dit pobres.

De vegades és curiós la perversió de determinades sentències d'un tribunal que representa vetlla per garantir que la Constitució es compleixi per tal que els ciutadans no es vegin discriminats. Ara bé, amb decisions com les d'ahir suspenent la llei catalana que prohibia a les empreses de serveis a tallar el subministrament a aquells que no els poguessin pagar, el descrèdit d'aquest tribunal conservador és més que notable. Però es clar, la demagògia entre determinats polítics sempre està a l'ordre del dia i no és estrany veure com des de fora es posen les mans al cap a l'observar com el partit d'un govern que s'anomena PoPular deixa a l'estacada a les classes populars simplement perquè consideren que el Parlament català ha envaït competències en matèria energètica.

Mentrestant a Catalunya ens llevàvem amb la notícia de la detenció d'Oleguer Pujol i l'escorcoll del seus domicilis a Barcelona, Madrid i València. El fill petit de l'expresident ha estat posat posteriorment en llibertat en el marc d'una operació dirigida pel jutge Santiago Pedraz. Aquesta no ha estat pas l'única detenció perquè el seu soci Luis Iglesias, gendre de l'exdirigent del PP, Eduardo Zaplana, també ha estat arrestat a la capital d'Espanya. Notícies com aquesta encara donen més sentit a l'enigmàtica metàfora que digué Jordi Pujol al Parlament, en que feia referència a les branques dels arbres afirmant que si cau una poden caure totes. Seria de malpensar si ho extrapolem als possibles socis "importants" de la família Pujol arreu de l'Estat?

En el terreny de la consulta cal destacar l'acord de mínims al que arribaren Artur Mas i Oriol Junqueras per tal d'impulsar el nou 9-N, obviant el tema de les plebiscitàries, en el qual Convergència aposta per una negociació amb l'Estat per assolir la independència, mentre que els republicans prefereixen tirar pel dret, o millor dit per la DUI, i després ja parlarem amb qui calgui.

De parlar en tingué oporturnitat el conseller de Teritori i Sostenibilitat, Santi Vila, `que ahir fou el convidat del Fòrum Barcelona Tribuna. Vila que ja s'ha mostrat força escèptic vers la independència en diverses ocasions, no va decebre pas i apostà per esgotar la legislatura per anar tancant temes. Ves a saber si aquesta manca de pressa perquè hi hagin eleccions no és fruit d'una simbiosaapuntà que ell no hi veu tanta pressa a l'hora de convocar eleccions, motiu pel qual em fa pensar que la mentalitat de Santi Vila va a ritme de rodalies enlloc d'AVE.

El rotatiu anglès The Mirror és l'encarregat de presentar-nos la perla del dia. Els experts televisius saben prou bé que mantenir un programa a la graella és una tasca sovint més que díficil, i la cosa es complica quan parlem de dibuixos animats. El cas dels Simpsons és un fenomen a part, perquè sempre s'ha considerat que era per un públic adult malgrat entre la seva audiència s'hi trobin també els més petits de casa.

Petita no ha estat pas la crítica que Frank Sivero ha fet als responsables de la mítica sèrie, als quals acusa d'aprofitar-se de la seva persona sense que ningú li hagi demanat permís. Dóna la casualitat que Sivero és un actor amb un físic molt singular que li ha permès treballar en diversos films de mafiosos. Això i el fet d'haver estat veí d'algun dels guionistes dels Simpson hauria inspirat a aquests creessin el personatge de Frankie Carbone. 

I com que a la cultura americana els advocats viuen bàsicament de les demandes, Sivero ha decidit demandar-los per 250 milions de dòlars, justificant que s'ha violat els seus drets d'imatge. 

Per tant internautes, si sou veïns d'algun guionista d'èxit ja cal que aneu consultant un advocat, no fos cas que algun dels personatges estigués basat en vosaltres, un fet que desmentiria el clàssic de "Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència".

Llibertinatge!

Bona tarda i bon dimecres internautes. David Lloyd George va escriure en certa ocasió que 'La llibertat no és simplement un privilegi que s'atorga; és un hàbit que s'ha d'adquirir'. Aquesta cita de l'exprimer ministre britànic que, segurament es referia al sentit ètic i moral de la qüestió, no tothom l'entén de la mateixa manera, si més no el Partit Popular que a cop de talonari ha aconseguit silenciar diaris com El País o esperonar mitjans ultradretans com Libertad Digital a canvi de fer-los la feina bruta en les tertúlies radiofòniques.

Si fins ara qui més qui menys tenia més que sospites que el mitjà de Jiménez Losantos bebia de les fonts PoPulars, després de la imputació d'Angel Acebes la cosa varia substancialment. Mica en mica, els papers de Bárcenas van desgranant el teixit elaborat a partir d'una comptabilitat B dels conservadors, que malgrat les evidències continuen negant. Deu ni do la feina que tindrien els professionals de l'odontologia si aquella dita del "si dius mentides et cauran les dents" fos veritat.

Així, el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va citar com imputat l'exministre de l'Interior i exsecretari general del partit, al considerar que fa 10 anys el PP hauria comprat amb diners no declarats accions d'aquest mitjà del que tota similitud amb llibertat és pura coincidència per la sempre fidel obediència al seu amo. Això sí, cal reconèixer que el finançament il·lícit ha permès a l'empresa disposar de llibertat absoluta per calumniar, insultar i menysprear a cor que vols tot allò que faci olor a català, com molt bé fa cada dia el piròman major de les ones amb permís de Carlos Herrera, que queda com un angelet al costat del diable Federico.

I mentre això passava, al carrer Gènova s'ho miraven des de la barrera, oblidant que aquest nefast i "pinotxil" personatge, apassionat amant de les dobles línies d'investigació, fou mà dreta de Rajoy entre 2004 i 2008, quan aquest ja ocupava la presidència Popular. Tot i així, coneixent el currículum del personatge no podem descartar que acabi defensant-se dient que Luis Bárcenas té poca credibilitat a causa d'unes suposades connexions filoetarres. Un argument aquest últim  que sembla ser gratuït pels del PP tenint en compte els bons resultats que els dóna, un fet que sap prou bé Ada Colau després de veure desestimada la seva querella contra Cristina Cifuentes apel·lant a la "llibertat d'expressió".

Mentrestant, a casa nostra alguns segueixen fugint d'estudi emprant aquesta famosa regla periodística dels 6 W (What, Why, Where, Who...) "què, per què, on, qui....", quan se'ls pregunta sobre un possible pacte per les plebiscitàries. I és que cal sincerar-nos perquè qui més qui menys a vegades ens agrada ser un xic egoïstes i fer-nos pregar esperant que l'altra part vingui a buscar-nos.  De tota manera, com ja va recordar Artur Mas, el pas previ al comicis passa inexorablement pel dia 9, data en que segons ha explicat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja estarà tot preparat per tal que els ciutadans puguem "participar" legalment en una pseudoconsulta, en els 1.255 locals de participació distribuïts al llarg de 938 municipis.

El diari New York Daily News és l'encarregat d'apropar-nos la perla del dia, que en aquest cas ens arriba des de la llunyana Xina. El cert és que sempre s'ha dit que això de treure els drapets bruts de les relacions passades és quelcom que no porta enlloc, però l'efervescència de les xarxes socials ha fet cas omís i ha permès globalitzar la bugada sentimental.

Aquest és precisament el cas del senyor Wang, un xinès que després de 7 anys ha decidit venjar-se de la seva ex amb una curiosa acció. Pel que explica, la relació no hauria fructificat a causa de la seva precària economia. No sé com deu dir-se en xinès allò tan sonat de "Por el interés te quiero Andrés", però el cas és que el nostre home no només tenia una espineta clavada al cor sinó tot una estaca.

No sabem si fou precisament aquest sentiment el que portà al protagonista d'aquesta història a triomfar en el seu negoci i acumular una certa fortuna. Evidentment, no li ha calgut massa temps per retreure aquest èxit a la seva ex i ho ha fet en versió 3.0 gastant-se 30.000 euros per veure Transformers 4.

D'aquesta manera, tots aquells internautes i tuitaires que van compartir les factures dels tiquets van ser obsequiats amb entrades, un iniciativa de la qual ja se n'haurien beneficiat més de 100.000 persones.

En fi internautes, una venjança de pel·lícula que si més no ha permès que Transformers 4 hagi pulveritzat el record de taquilla en el primer cap de setmana.

Picapedrers

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Un líder és un negociador d'esperances'. La frase atribuïda a Napoleó Bonaparte posa de manifest la mancança que en aquest moment històric tenim a casa nostra, on la famosa porcellana sembla haver-se fet miques. En aquest sentit, mentre uns s'esmercen a queixar-se de la trencadissa, fent retret que no duen enlloc, d'altres han optat per anar a comprar superglue per mirar de recompondre l'estructura d'un gerro fragilíssim. Ja ho diuen que les situacions difícils serveixen en gran manera per saber de quina pasta estem fets, i ves per on, aquells que en un principi se'ls acusava de destralers i antisistema, són els que amb la feina de picapedrers estan esmerçant més esforços a salvar el procés.

Així, els tres diputats de la CUP estan demostrant aquests dies que els lideratges no sempre venen pels nombre d'escons i que per damunt de personalismes i picabaralles absurdes, cal ser fidels al mandat popular que els encomanà treballar per sortir d'un atzucac de 300 anys. A diferència de la confiança, la desconfiança és molt simple de guanyar, especialment quan allò que en un principi semblava clar ara pren matisos grisos justificats pel context hostil. 

També resulta força grisa la informació que avui publica El Confidencial segons el qual el 25 de gener seria la data triada pel president de la Generalitat per celebrar les eleccions. Comicis que segons el diari podria comportar importants novetats, la més significativa de totes seria que Artur Mas hauria decidit canviar les veles de CDC per unes de noves a partir d'una nova formació formada per personalitats independents de diversos àmbits.

Una nova formació que si es confirma coincidira en la posada de llarg de la plataforma impulsada per Josep Antoni Duran i Lleida, el qual la presentarà els propers 22 i 23 de novembre en un intent de recuperar l'espai de centre a Catalunya amb la incorporació també d'independents de la societat civil que aposten per reformar l'espai polític català. Veurem si aquesta aposta del president d'Unió agafa força o bé acaba de la mateixa manera que fa uns quants anys portà a Miquel Roca a un dels majors fracassos amb la seva fallida operació reformista que pretenia un millor encaix de les autonomies a Espanya.

Parlant d'encaix, qui no acaba d'integrar-se en la democràcia són determinats grups que es dediquen a practicar la bretolada i l'incivisme com a esport. La darrera desgràcia protagonitzada per aquests personatges ha estat l'amputació de 6 dels braços del monument de la sardana a Montjuïc. Un acte que se suma als molts que estan patint diversos símbols catalans i que a hores d'ara semblen passar tan desapercebuts a la justícia espanyola com les "banderetes" feixistes i nazis que un veí de Sabadell exhibeix orgullós al seu balcó, a diferència de la detenció i sanció de 4.000 euros al jove badaloní que gosà portà una estelada en un partit de bàsquet a Saragossa.

La perla del dia ens arriba des dels Estats Units on les targetes de crèdit també han tingut un important ressò mediàtic. I és que qui més qui menys alguna vegada s'ha trobat en la sempre violenta situació de veure com aquest tros de plàstic era rebutjat. El més paradoxal de la perla d'avui és que en una jornada contra el frau de les targetes de crèdit que se celebrava a la seu de les Nacions Unides a Nova York, un dels ponents va veure's sorprès quan a l'hora de pagar el dinar escoltes aquesll desagradable sorollet que indica que no tenim crèdit. El cas no tindria res d'anormal si no fos perquè qui estava pagant era Barack Obama. Menys mal que darrera de cada gran home sempre hi ha una gran dona, i fou Michelle Obama qui tragué el seu marit de l'atzucac al pagar amb la seva.

Ja ho veieu internautes, que per molt premi Nobel que siguis, amb el temps acabes perdent el poc crèdit que tenies.