Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Preparats...per no fer-la consulta?

Bon dia i bon dimarts internautes. Deia l'escriptor Oscar Wilde que 'Els home joves volen ser fidels i no ho aconsegueixen; els homes vells volen ser infidels i no ho aconsegueixen.' Aquesta reflexió del'autor irlandès és perfectament aplicable a l'idea que alguns dirigents d'Unió Democràtica tenen del significat de Fidelitat. I és que malgrat els aclariments a posteriori, cada vegada hom té més la sensació que això de la consulta ha agafat amb el peu canviat als democristians, perquè mai s'hi han acabat de trobar de gust. El darrer episodi que apunta a això foren les declaracions de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega a TV3 on advertia Esquerra sense citar-la que "ningún" partit amb voluntat de govern pot saltar-se la llei en un país democràtic. Salvant les distàncies i el barbarisme majúscul d'Ortega, aquest és el mateix argument que empraven aquells nord-americans que es resistien a acabar amb l'esclavitud perquè les lleis d'aleshores no permetien donar la llibertat a tots aquells que no eren blancs.

No deixa de ser curiós l'exercici hipòcrita i la pèrdua de temps que suposa destinar un munt de recursos preparant el dispositiu del 9-N, quan no hi ha cap mena de voluntat d'arribar fins el final perquè una part del govern català és més fidel a la legalitat espanyola que a la catalana, excusant-se en que no podem anar contracorrent i en tot cas ja es veurà si passem pàgina a partir del 10 de novembre i ens deixem d'històries que incomoden els tradicionals aliats que els democristians sempre han tingut a la capital d'Espanya.

Resulta curiós i digne d'estudi que mentre al matí la vicepresidenta explicava que la consulta queda supeditada al que digui el TC, al vespre el president de la Generalitat reunia prop de 200 alts càrrecs del govern per tal de motivar-los i encoratjar-los a seguir endavant amb la fita del novembre. L'interessant seria saber si això d'animar les tropes, com tradicionalment han fet els generals abans d'una gran batalla, obeeix a la resistència que trobaran a Madrid o bé a l'emprenyada que es trobaran als carrers de Catalunya quan desconvoquin la votació perquè uns jutges triats a dit pels partits majoritaris espanyols segueixin disciplinadament el mandat del govern espanyol.

I ahir Oriol Junqueras passava per 8TV reiterant la voluntat de votar i assegurant que si és per garantir la consulta el seu partit no li faria un lleig a formar part d'un govern d'unitat. En aquest sentit el nou home fort d'Unió, Ramon Espadaler, va descartar aquesta idea i a més va mostrar-se a favor de donar llibertat de vot als seus votants en la segona pregunta de la consulta que fa referència a la consulta, quelcom que molt probablement també farà ICxV ens els propers dies.

Parlant d'accions, el diari ABC explica una de les que podria emprendre l'executiu espanyol si finalment el govern català decideix fer cas omís de la probable suspensió. D'aquesta manera, el govern del PP prendria les competències en Seguretat i Ensenyament per evitar l'obertura dels col·legis electorals i que els Mossos d'Esquadra se saltessin les ordres de Madrird.

El diari The Straits Times és el responsable de la perla d'aquest dimarts, la qual se situa en la sempre fascinant Índia. Allà precisament és on dos enginyers informàtics han tirat pel dret creant un producte revolucionari pels peus. La dita diu que tots els camins porten a Roma, doncs aviat tots ens portaran a tot arreu si tenim en compte les sorprenents sabates que Krispian Lawrence, de 30 anys, i Anirudh Sharma, de 28 han dissenyat per poder anar amunt i avall sense por a perdre'ns.

Aquests cracs de la informàtica han aconseguit integrar un GPS que gràcies a les seves vibracions i a la connectivitat amb el mòbil ens conduiran a qualsevol lloc a partir de les vibracions que notarem als peus. De moment ja tenen més de 25.000 comandes encarregades, i se sap que el preu de mercat oscil·larà entre 76 i 115 euros.

Restarem a l'expectativa per saber si també tindran altres tipus d'aplicacions com fer anar pel bon camí aquells que "suposadament" ens han de dur a la Independència.

És temps de decidir

Bon dia i bon dilluns internautes. Escrivia fa uns quants anys Henri-Frédéric Amiel que 'L'home que pretén veure tot amb claredat abans de decidir, mai decideix.' I malauradament, el pensament d'aquest filòsof suís retrata prou bé el que ha estat el caràcter dels catalans, o si més no dels seus dirigents, que a l'hora de la veritat sempre han optat pel camí del mig, que curiosament conduïa a Madrid. Si bé signem el comentari del conseller de Presidència afirmant que "és temps de decidir", també hi afegim que també ho és d'actuar, perquè les decisions per molt bones que siguin sinó s'acompanyen d'accions no arriben a bon port i molt menys al Port d'Ítaca.

No és doncs estrany l'escepticisme que respira bona part de la ciutadania vers què passarà no tan sols després de la Diada sinó també el 9-N, ja que una cosa és convocar la consulta i l'altra és fer cas omís a la més que previsible impugnació del govern central i del TC per permetre'ns votar. Així, aquest estiu hem tornat a assistir a una sessió espiritista on un seguit d'ens s'han materialitzat causant estupefacció i certa por a causa de fantasmades com les de considerar el Tribunal Constitucional com àrbitre o de posposar la consulta per ves a saber quan, perquè segons aquests "ens" de 9-N n'hi ha un munt.

Encara que sembli estrany, en aquesta vida si una cosa té clara Mariano Rajoy (potser l'única) és que sota cap concepte tolerarà que els ciutadans d'aquesta "autonomia espanyola" poguem passar per les urnes, per decidir al marge dels nostres veïns. Evidentment la maquinària jurídica estatal fa temps que té preparats els recursos per presentar-los simultàniament a la convocatòria per tal que quedin automàticament suspesos i així demostrin la "fortalesa" d'allò que ells anomenen la Llei... de l'embut.

Al marge de tornar a repetir per anèssim cop que aquest tipus de "referèndum" és anticonstitucional, no li va caure la cara de vergonya al tornar a recordar la necessitat urgent de reformar la Carta Magna per tal que hi hagi una modificació en la llei electoral per mirar de blindar les alcaldies populars i així salvar els mobles afavorint que només la llista més votada pugui governar en detriment de possibles governs alternatius a partir de pactes. Però es clar, si una cosa ha caracteritzat els espanyols al llarg de la història és la nul·la voluntat "pactista".

A casa nostra, mentre Carme Forcadell tornava a reivindicar el 23 d'abril del 2015 com la data per proclamar la independència, alguns companys seus de Granollers patien aquest cap de setmana les agressions per part d'uns intolerants que veuen amenaçada la seva idea d'una España Grande y Libre. Una idea plenament coincident amb la dels guàrdies civil que amb nocturnitat i traïdoria robaven una estelada d'una rotonda de Vilobí d'Onyar (La Selva), sense adonar-se que malgrat anar en un cotxe camuflat de l'Institut Armat, hi havia una càmera i un veí que anotaren la matrícula. Veurem quines mesures pren la Delegada del govern, Llanos de Luna, al respecte, bàsicament perquè ja deu tenir la medalles preparades.

La perla d'aquesta primera Mossegada de setembre ens apropa a la modernor i té com a marc el famós eBay. Segons informava la BBC, el portal de subhastes va posar en coneixement de la policia una oferta sorprenent, la d'un ciutadà d'Escòcia que venia al millor postor una part del seu futur.

D'aquesta manera, el jove venedor pretenia vendre el seu vot pel referèndum independentista escocès, un acte que vulnera la llei electoral i pel qual podria caure-li fins 1 any de presó. Tot i la reserva sobre el cas, no deixa de ser un punt hipòcrita que aquest pobre home se'l crucifiqui malgrat haver fomentat la "transparència" a diferència del que sempre ha fet una part de la classe política venent-se de manera més opaca.

En fi internautes, com deia Frank Herbert: 'La corrupció porta infinites disfresses', fins i tot virtuals.

Tornem l'1 de Setembre

Hi hagi Pau, germans

Bona tarda i bon dijous internautes. Escrivia fa uns segles Isaac Newton que 'Els homes construïm massa murs i no suficients ponts.' D'aquestes paraules del físic i matemàtic n'haurien d'aprendre uns quants dirigents de casa nostra que lluny d'afavorir el consens per enfortir el procés prefereixen marcar perfil propi a pocs dies de la Diada. Es clar que tot foc té sempre un guspira que l'encén i aleshores cal una important dotació de bombers per fer un tallafocs i extingir l'incendi. Com ja era d'esperar, el president de la Generalitat va haver d'arremangar-se per desmentir, encara que subtilment, la seva vicepresidenta que hores abans havia deixat anar que si aquest no es podia celebrar sempre hi haurà altres 9-N en el calendari.

Avui mateix, Joana Ortega ha hagut de capejar el temporal i ha passat pel canal 3/24 per apaivagar els ànims, i així deixar també tranquils Artur Mas i els partits proconsulta. Aquesta actitud de la vicepresidenta fa que malpensar, no pas perquè pugui haver tingut un lapsus linguae, però sí perquè segueix la tradicional escola de Duran i Lleida al sortir-li de tant en tant la vena sincera i hores més tard desmentir-ho dient que se'l malinterpreta.

Com be va recordar el màxim responsable de la Generalitat "només hi ha un pla, que és votar. Cal fer-ho bé i amb intel·ligència", i passi el que passi sempre es consultarà la resta de partits a l'hora de prendre una decisió en un o altre sentit. Veurem si al marge dels atacs que anirem patint des de Madrid els nostres acaben adonant-se que tenen un mandat de la ciutadania i per tant cal actuar amb fermesa i no fent el joc a aquells que cada dia es freguen les mans amb l'aparició de declaracions fora de lloc, especialment perquè ni s'ha convocat oficialment la consulta ni s'ha impugant, i en política tampoc resulta això de posar la vena abans que la ferida.

Parlant de ferides que prometen ser profundes, la jornada passada el secretari general de Manos Limpias afirmava tenir informació sobre el trasllat de diversos milions d'euros a Suïssa en cotxes oficials del govern català quan Jordi Pujol n'era el president. A part de furgar en la ferida amb l'únic objectiu real de gangrenar l'independentisme, el sindicat ultradretà comença a fer forat i assegura que aviat portarà testimonis que provaran el cobrament de comissions d'obra pública per part de la família Pujol Ferrussola. I aquí radica el nostre mal, ja que als més que provats indicadors que demostren que Espanya ens roba, la caverna contraataca fent ús de la demagògia explicant que més aviat som els catalans els que hem estat defraudant i manllevant els seus calers.

De tota manera, en aquesta vida per molt que molts s'hi escarrassin no tot són contes i faules, i és per aquest motiu que s'hi algun tipus d'irregularitat es confirmés posaria també en qüestió la credibilitat dels governs espanyols de PSOE i PP per durant anys haver estat còmplices d'un secret a canvi de permetre la governabilitat d'una Espanya, on per cert tothom sembla haver oblidat que de hi ha milers d'imputats per un i altre bàndol

I és que el frau pujolià no només ha quallat a les Espanyes sinó també en l'àmbit internacional. Un dels referents mundials de la premsa estrangera és el 'Financial Times', el qual dedica el seu editorial a destacar l'impacte que ha suposat aquest escàndol. El rotatiu va més enllà i aconsella el president Rajoy perquè negociï a la baixa amb Artur Mas, ja que veu el procés català certament tocat. Ara bé, l'anàlisi publicada explica que si el govern espanyol no mou fitxa aleshores pot trobar-se amb una patata encara més calenta a les mans: la victòria contundent d'Esquerra Republicana.

La perla d'aquest dijous ens la porta The Washington Times, el qual publica la polèmica generada al EUA per un petit restaurant familiar de Carolina del Nord. Ja ho diuen els experts que la manca de recursos aguditza l'enginy i aìxò és el que va portar Jordan Smith a oferir un 15 per cent de descompte en els seus menús.

Això que en un principi no seria pas res de l'altre dijous, va provocar les ires d'una important fundació de Wisconsin que predica la llibertat de culte religiós. La iniciativa de la propietària no és que no tingués èxit en un primer moment, però finalment la pressió ha pogut més que el màrqueting i finalment la propietària ha decidit suspendre l'oferta per aquells clients que resessin abans o després de l'àpat.

Sigui com sigui internautes, qui no es consola és perquè no vol, i així ho expressava un vell poeta: 'Era ateu fins que els hindús em van convèncer que jo era Déu'.

Ara és l'hora... de capitular?

Bon dia i bon dimecres internautes. Escrivia un dels pares de la ciència moderna que 'L'única manera de descobrir els límits del possible és anant més enllà d'ells, a l'impossible.' Aquesta frase d'Arthur C. Clarke no la deu pas compartir Joana Ortega com ja comentàvem ahir, especialment perquè lluny de defensar el Sí-Sí, com de fet fan companys seus al govern i a la federació, va aconseguir superar la calor pròpia del dia i alhora treure de polleguera els socis parlamentaris que encara els recolzen. 

I no n'hi havia per menys, perquè si ANC i Òmnium miren de mobilitzar aquests darrers la gent per sumar-se a V de l'Onze de Setembre i convertir la Diada en un element decisiu per votar el 9-N, les paraules d'Ortega afirmant que si les institucions espanyoles no permeten la consulta sempre podrà fer-se en qualsevol altra data. Resulta sorprenent que una persona amb una llarga trajectòria política faci aquest tipus d'afirmacions que enlloc d'ajudar i facilitar els esforços de molta gent només fan que crear dubtes sobre una possible capitualació d'aquells que han de posar-nos les urnes.

Així, la vicepresidenta i dirigent d'UDC demostra que malgrat la seva recent llicenciatura en psicologia sembla que no n'hauria fet massa ús, tenint en compte que descafeinar el 9-N en un moment tan delicat no és la millor manera per recuperar la confiança dels electors. Però és clar, una cosa és la psicologia i l'altra tenir mà esquerra o cintura política.

Òbviament, la premsa espanyola es fa ressò d'aquesta picabaralla estiuenca entre govern i ERC, especialment el diari El País , el qual aprofita la munició brindada i parla de la divisió existent a l'independentisme català. A més dels republicans, també s'han escoltat altres veus crítiques com les d'ICV-EUiA i la CUP, que no entenen perquè aquests dubtes d'última hora davant el més que previsible dictamen del TC, i hom que fa temps que s'afaita no crec que es produís un gir copernicà la doctrina de l'Alt Tribunal.

Es clar que com diu un vell proverbi espanyol "De todo hay en la viña del Señor", i a casa nostra al marge de que Duran pugui celebrar que una companya de partit pensi com ell, també a Can PSC somriuen d'alegria i aprofiten per instar al president Mas que faci cas de la seva subordinada i es deixi estar de consultes molestes i poc federals.
 
La perla d'aquest dimecres ens la publica l'edició britànica de Yahoo news , on constatem allò que en altres àmbits ja és vigent: "torna l'antic". No cal que tremoli pas Màrius Carol, perquè no parlem d'antics exdirectors de diaris sinó de l'èxit que ha tingut un veterà artista nord-americà al substituir les noves formes de comunicació i marquèting per les de tota la vida.

Lluny de combregar amb les xarxes socials i malgrat que alguns se'n burlessin titllant-lo d'estar demodé, el nostre protagonista ha optat per buscar-se xicota enganxant cartells per tot Manhattan. D'aquesta manera la "Gran Poma", s'ha vist invadida per 500 pamflets explicant el seu reclam.
L'home ha quedat més que desbordat, ja que segons explica el portal hauria rebut fins a 100 trucades al poc de penjar els cartells i 1.600 durant la primera setmana. interessant-se pel tema "amoril" i 1.600 durant la primera setmana.

Veurem si finalment té sort, però en tot cas sempre ens quedarà el consell del gran Oscar Wilde: 'Escullo als meus amics per la seva bona aparença, als meus coneguts pel seu caràcter i als meus enemics per la seva raó.'

Encara dubtem?

Bon dia i bon dimarts internautes. 'Si comença un amb certeses, acabarà amb dubtes; més si s'accepta començar amb dubtes, arribarà a acabar amb certeses.' Això que en un principi capficava el Filòsof i estadista Sir Francis Bacon fa temps que també preocupa els catalans en forma de nebulosa jurídica i els nostres polítics no és que hi ajudin pas massa. A l'igual que ja passa amb "consulta" o "referèndum", el concepte legal s'ha convertit en cavall de batalla que serveix per vestir amb més o menys fortuna l'argumentari del dret a decidir. Afortunadament, les paraules si resten escrites costa més que se les emporti el vent i no va malament fer un repàs a les hemeroteques que ens recorden aquella famosa frase: la consulta es farà sí o sí.

El cert és que ningú sap si el 9-N s'acabarà celebrant o commemorant com la Diada, i de la fermesa incial tornen a sortir veus del bàndol proconsulta (que no sobiranista), que condicionen la posada d'urnes a que finalment un Tribunal situat a 500 Km, que no ens té especialment simpatia, acabi dictant que l'acte de preguntar a la ciutadania de Catalunya se surt del que l'Estat considera legal. La qüestió radica doncs en si hem de fer cas a la llei espanyola o la catalana, tot i saber que aquesta darrere sempre queda supeditada a la primera mentre nosaltres continuem acceptant aquest principi d'autoritat imposat des de fa tres segles.

La vicepresidenta Joana Ortega i el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, van assegurar en diferents entrevistes radiofòniques que la decisió de poder votar o no passa inevitablement pel posicionament que adopti Espanya, ja que si la impugnen ells no podrien avalar la consulta perquè ""no seria prou democràtic perquè fos la base d'una política de futur" i s'haurien de buscar altres fòrmules o moments, com si aquestes alternatives si fossin legal a ulls de l'Estat.

Al marge d'aquestes consideracions, l'expresident del Parlament també aconsellà Jordi Pujol que el mes de setembre doni explicacions a la Cambra catalana per aclarir la confessió de l'herència fantasma. En aquest sentit, suposo que pensant que la millor defensa és un bon atac, la família Pujol Ferrussola estari estudiant querellar-se contra BPA i Andbank per violació del secret bancari. D'aquest capítol, només destacar la pobre defensa que Manuel Cuyàs, autor de les 'Memòries' de l'expresident' feia a La Vanguardia justificant l'acció de l'exhonorable tot dient que estava més preocupat pel país que no pas per la seva persona, raó per la qual "se li hauria passat" declarar-ho a hisenda.

La perla del dia, tot i la semblança no té relació directa amb la crisi porcina que afecta als ramaders catalans després del veto rus als productes europeus. Ara bé, la informació publicada per l'edició nord-americana del Huffington Post podria fer-nos dubtar, perquè el diari explica un concepte trencador de la indústria del perfum.

El culpable o l'artífex és Daniel Peltz, professor de Cinema que s'ha aventurat en el món de les olors i ha creat una fragància a partir de la suor dels bufadors de vidre se Suècia. La idea li sorgí després de visitar una factòria i percebre la peculiaritat d'aquella flaire.

D'aquesta manera, a partir d'una recepta secreta ha elaborat una essència que barreja els efluvis del vidre i la transpiració dels professionals que el treballen. El perfum segueix la innovadora moda d'altres dissenyadors que han elaborat fragàncies a partir de substàncies tan poc agradables com el vòmit de balena.

 Caldrà estar atents i veure si això de suar la samarreta acabi donant beneficis a aquest emprenedor. Sigui com sigui, el famós inventor Thomas Alva Edison ja deia que 'El geni és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de suor.'

No ens adormíssim pas!

Bon dia i bon dilluns internautes. L'actor i director Woody Allen va escriure en certa ocasió que 'Cal treballar vuit hores i dormir vuit hores, però no les mateixes.' No cal entrar en un insomni crònic però tampoc és qüestió d'adormir-se sobre els llorers, perquè sigui per naps o per cols, la sensació que es respira a l'ambient a manca de 30 dies per la Diada és que ens cal més cafeïna i menys valeriana. Tots els reptes són difícils i més el nostre que ha viscut en letargi durant 300 anys fins que després de la decisió del TC de retallar l'Estatut la gent començà a despertar.

No sé si és el doctor Estivill estaria d'acord en pensar que els somnis mals resolts acostumen a derivar en malsons, i el nostres fa massa temps que duren. Cal doncs aprofitar aquest context d'il·lusió i no deixar-nos vèncer ni pel cansament ni aquesta malaltia tan comuna als nostres dies anomenada sedentarisme. És ben sabut que si les manifestacions no arriben enlloc acaben cansant el personal, però ara que ho tenim a tocar dels dits no podem endur-nos pel tradicional "uf que hi vagin els de Barcelona" perquè no és aquesta ciutat la que vol emancipar-se sinó tot el país, i per tant cal fer un nou esforç de mobilització que deixi bocabadats els mesetarios exhibint el nostre múscul pacífic, lliure i democràtic.

Tot i que de moment des de l'ANC i Òmnium no volen crear angoixes innecessàries, sí que hi ha un xic de preocupació perquè a data d'ahir encara hi ha 69 trams per omplir dels 73 que té la V de la Diagonal, un fet que contrasta amb el nombre d'inscrits a la Via Catalana de l'any passat on el degoteig era constant. Davant d'això ambdues organitzacions entonaven un cert mea culpa per haver-se centrat més en la campanya del 9-N enlloc de 11-S. En aquest sentit, encara queden dies per invertir la tendència, però no tants com llonganisses perquè estiguem de braços creuats que de fet és el que desitgen des de la capital del Reino.

Així, si encara volem seguir aspirant a guanyar la partida hem de ser conscients que ens cal fer molta feina, i mostrar al món la nostra determinació que lluny de defallir seguim ben vius i decidits a seguir endavant pesi a qui pesi. D'aquesta manera, Òmnius i Anc tornen a insistir en la necessitat de fer els deures i inscriure's si no ho hem fet ja al web Ara és l'hora.

Seguint la línia navarrista, Miquel Iceta, com no podia ser d'altra manera ha volgut donar llibertat a la militància socialista que vulgui assistir a la V. Enguany però, aquesta llibertat a diferència del 2013 es fa extensiva a l'acte que  la plataforma Societat Civil Catalana ha organitzat a Tarragona per contraprogramar l'independentisme. Serà interessant veure si hi ha algun dirigent del PSC prefereix quedar-se a casa o bé és conseqüent i s'hi presenta d'acord amb el que diu fora de micròfons.

La primera perla de la setmana ens arriba de la premsa nord-americana, perquè la multinacional PepsiCo, propietària també de Fregit-Lay, ha decidit prendre mesures d'estalvi per afrontar la pèrdua de facturació dels últims anys. De moment, els directius han evitat parlar de retallades en les plantilles, però sí que han explicat com pensen estaviar fins a 50 milions de dòlars.
 
La fòrmula màgica passa per aplicar el mateix procediment que ja aplica l'any 1987 American Airlines, quan va deixar de servir en els seus vols una oliva per amanida, un simple gest que li comporta un estalvi anual de 40.000 dòlars.

En el cas de PepsiCo, la companyia ha calculat que eliminant 5 patates de cada bossa (14 grams menys) tindran uns beneficis de 21 centaus (uns 15 cèntims) per cada bossa, malgrat que com era de preveure el preu de final del producte no s'abaixarà pel consumidor. 
 
En fi internautes, quanta raó tenia el nostrat Capità Enciam quan deia que "Els petits canvis són poderosos".