Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Se la juguen!

Bon dia i bon dimecres internautes. 'La política és un acte d'equilibri entre la gent que vol entrar i aquells que no volen sortir.' La frase no la va dir un qualsevol sinó Jacques Benigne Bossuet, un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès del S. XVII que va tenir com a principal escomesa a la vida defensar la teoria de l'origen diví del poder per justificar l'absolutisme de Lluís XIV.

I com en tantes moltes coses a la vida, la política també acostuma a ser un joc d'equilibris, especialment quan les majories i minories són tan volàtils com les de la cambra catalana. Aquest fou un dels punts que ahir destacà el president de la Generalitat en una llarga compareixença per fer balanç del 2014, any que qualificà de "grandíssim per al dret a decidir". Tot i compartir aquesta afirmació, em temo que molts de nosaltres completaríem l'afirmació dient que el final ha estat patètic.

Tan lamentable ha estat que són pocs els analistes que no veuen com el procés comença a desinflar-se, no pas com a conseqüència de l'esperit ciutadà, sinó bàsicament a aquestes picabaralles que després del 9-N han estat el pa de cada dia de la política catalana. Poc o gens cas han fet uns i altres (CDC i ERC) als que clamàvem unitat per tirar endavant un projecte de país, carregat d'il·lusió i esperança.

El to social que ahir emprà Artur Mas, evidencià un cert gir estratègic deixant un segon pla el procès, segurament per justificar l'obra de govern feta i per fer. Motiu pel qual és més que probable que la roda de premsa del proper dijous serà per anunciar que no hi haurà eleccions anticipades per manca d'acord amb els republicans.

És curiós veure com el que havia estat un idil·li al començament de la legislatura s'ha convertit en una ruptura en tota regla. Parafrasejant un conegut passatge de l'evangeli de Joan "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra", i pel que hem vist cap dels protagonistes treballaria en una pedrera. Dijous el President haurà de fer un "paperot", especialment perquè serà difícil justificar la desacceleració de la independència, i més quan ahir prometia no afluixar en res. El més trist de tot és que enlloc d'adonar-se del flac favor que estan fent al país, la història pot acabar passant-los factura a convergents i republicans fruit de l'emprenyamenta generalitzada que no deixarà les urnes indiferents.

La perla de dia té com a protagonista un dels enginys que han revolucionat el món de les comunicacions. Si fa dos dies ens assabentàvem a través del The Independent que un home havia estat enxampat per intentar entrar il·legalment a la Xina amb 94 iPhones enganxats al seu cos, tampoc és menys esbojarrada la notícia que parla d'un nou telèfon intel·ligent de Motorola.

Ja és ben veritat que els mòbils han canviat la vida de moltes persones i malgrat el mercat ja està més que consolidat, sempre queden clients per captar. En aquest sentit, la companyia de Chicago ha apostat fort per Scout 5000. Un dispositiu que a més d'estar permanentment connectat a internet, diposa de geolocalitzador i càmera que emet en streaming a alta resolució. 

La diferència entre aquest i els que ja existeixen al mercat és que aquest costa prop de 200 dòlars i té forma de collar, bàsicament perquè és pels amics peluts de quatre potes, altrament coneguts per gossos.

Des de la distància

Bon Any i bon dilluns internautes. "El llop no tem al gos pastor sinó el seu collar de claus." Un vell proverbi rus que fa uns dies em comentaven des de la gèlida capital moscovita. El cert és que a vegades cal posar distància i quilòmetres per veure les coses amb perspectiva, un fet que des de terres russes m'han ajudat sens dubte a fer-me certa composició del que és la radiografia actual del procés català.

La veritat és que en els moments claus val més analitzar els fets amb el cap fred i què millor que estar literlament a 20 sota zero per comprovar-ho. I un que sempre ha tingut el mal costum d'anar pel món explicant el "fet diferencial", s'adona que el nostre sempre ha estat un país d'incoherències i contradiccions a mansalva que no ajuden precisament a explicar el què volem, perquè entre altres coses, potser encara hi ha gent que ni ho sap.

No és d'estranyar que la meva amiga Irina se'n fes creus (ortodoxes) de com una nació que ha conseguit mobilitzar-se massivament i donar a conèixer els anhels de llibertat, en el moment clau, els principals actors es dediquin a llançar-se els plats pel cap trencant la il·lusió d'aquells que esperàvem que estessin a l'alçada. I si això no ho entenen els russos també és extrapolable a la majoria de la comunitat internacional que veu com el calendari del 2015 es desdibuixa no tant pels espanyols sinó pels propis catalans.

I la Irina que és molt llesta i ha seguit el procés, metàfores marineres incloses, em pregunta sense obtenir resposta, perquè enlloc de remar tots plegats ens dediquem a obrir vies d'aigua en aquest vaixell que té per destinació Ítaca. 

Per bé o per mal, aquesta és la imatge que anem donant pel món, i més tenint en compte aquest estira i afluixa d'aquestes darreres setmanes entre CDC i ERC, fent mans i mànigues per negociar i arribar a acords, i tot seguit desmentir-los, obviant que en tota negociació sempre cal cedir per ambdues parts si realment hi ha bona voluntat d'entesa. D'aquesta manera, els retrets entre uns i altres, filtrant converses, esbombant SMS i emprant paraules poc amables no ajuden precisament a disminuir el nombre d'arítmies d'aquest petit país.

País que en bona part ha estat massivament empés als carrers per dues grans organitzacions, les quals han fet allò que els responsables polítics no han sabut, tornar la confiança en que si es vol es pot. Quelcom que deu tenir molt en compte l'ANC després que el cap de setmana Carme Forcadell no descartés que si no hi ha un acords entre convergents i republicans, ells no descarten presentar-s'hi. Un fet que de ben segur podria ser un vot de càstig pels actuals púgils del sobiranisme.

Coincidència o no, veurem si la notícia que apunta que la paraula "estelada" podria ser l'escollida com el neologisme del 2014 té raó de ser i no quedi tant sols com un miratge d'allò que hagués pogut ser i no va ser.

Sigui com sigui internautes, i tal com diuen a Rússia: "Caure està permès, aixecar-se és obligatori!"

A Can Felip no ho veuen clar

Bona nit i bon dijous internautes. El refranyer català diu que 'Per Nadal qui res no estrena res no val.' Una dita que sens dubte molts de nosaltres ens agradaria veure acomplida pel que fa a la política, perquè ja fa massa temps que estem cansats al veure que uns i altres es dediquen a marejar la perdiu quan el que realment importa és el país. I si una cosa hem vist aquestes darreres setmanes és que a mesura que passen els dies el procés sembla que perdi pistonada, tal com reflectia la darrera enquesta del  Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, en que el NO comença a guanyar terreny.

Quelcom que Can Felip VI se'n deuen també alegrar, especialment després d'escoltar el seu primer discurs nadalenc des que és monarca. Lluny de prodigar-se llegint la cartilla a sa germana, el rei ha preferit dedicar bona part de la seva intervenció al mal causat per les "fractures emocionals, desafectes o rebutjos entre famílies". Al marge d'un discurs calcadet al del govern, resulta curiós que li faci més mal una fractura inexistent enlloc de la real i reial que si que existeix a casa seva per irregularitats fiscals. O sigui, que poc crèdit pot tenir el primer dels espanyols alliçonant-nos sobre el bé i el mal, quan encara és l'hora que posi ordre a casa seva.
 
Un ordre que tampoc sembla regnar a casa nostra tenint en compte els notables retrets entre els partidaris d'una llista única i els de separades. El cert però és que quan tot sembla anar-se'n en orris, sempre s'obre una escletxa de llum que curiosament té com a protagonistes membres del statu quo espanyol, el qual acaba donant-nos un cop de mà, no tant per voluntat pròpia sinó potser perquè no en saben més. 

La injecció de moral ha arribat en aquesta ocasio per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el qual com era d'espera ha admès finalment la querella contra el govern català per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional. I es clar, aquesta empatia i sentiment de solidaritat és una de les característiques dels catalans, especialment quan les coses van maldades. I no han passat massa hores perquè no només les formacions pel dret a decidir s'hagin posicionat a favor d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, ja que les cues de centenars de persones davant l'alt tribunal han estat notables, després que l'Assemblea Nacional Catalana posés en marxa una campanya d’autoinculpacions.

A hores d'ara però, les posicions estarien força allunyades i no sembla que la renúncia d'ERC a presidir la Generalitat en cas de victòria, hagi canviat el més mínim la posició d'Artur Mas, el qual continua condicionant l'avançament electoral a conformar una llista unitària. És temps doncs de tenir amplitud de mires i deixar-se d'enviar missatges a través dels mitjans. Veurem si les festes ajuden a estovar el cor i el cap a alguns, i d'aquesta manera ens estalviarem haver de comprar carbó als protagonistes.

Òbviament qui segur que rebrà carbó per part dels reis és el jutge José Castro, el qual no ha sucumbit a les pressions per tal de desimputar la Infanta Cristina. Així, la germana de Felip VI haurà de passar pel mal tràngol d'asseure's al banc dels acusats com la resta dels mortals del cas Nóos. No li han caigut massa arguments al magistrat per justificar la seva decisió, amparant-se en que "Hisenda som tots", o si més no des de fa poc. El fet és que la parella Urdangarín-Borbón haurà de trencar la guardiola per pagar els prop de 17 milions d'euros de fiança.

De fiança a confiança. Si més no aquesta és la sensació que va deixar l'èxit de la convocatòria de Podemos a Barcelona, en un acte que aplegà 3000 persones i en deixà fora més de 2000. Protagonista absolut fou Pablo Iglesias, que sembla haver-se convertit en un gran gurú, expert en la indefinició, especialment quan parla de Catalunya. Dret a Decidir sí, però en tot, i d'independència res de res. Volgut o no, el cas és que Podemos no només s'ha convertit en un maldecap per PSOE i PP, sinó també per aquells que defensen una tercera via, ja que la formació lila ha aconseguit fer-se amb allò que Joan Herrera, Miquel Iceta o Duran i Lleida no han sabut defensar amb prou credibilitat.

I un dels partit que segurament plantarà cara a Podemos, és sens dubte la CUP, la qual mira de fer un front d'esquerres independentista que podria veure's traduït amb la incorporació de Procés Constituent, tot i que encara res no està tancat del tot. David Fernández ha volgut destacar que els punts d'acord amb la formació d'Arcadi Oliveres i Teresa Forcades podrien acabar transformant-se en una llista conjunta.

Restarem a l'espera de veure si finalment fructifica o no, perquè al final com moltes altres coses cal voluntat i fins i tot fe. Fe com la que sembla tenir el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, José Enrique Ruiz-Domènec, que hauria assegurat que el Sant Pare s'hauria proposat intermediar també entre Espanya i Catalunya, després del triomf assolit en el restabliment de relacions entre EUA i Cuba. Restarem expectants a veure si el 2015 el nou pontífex acaba fent un miracle i així guanya mèrit per fer-lo sant de la nostra devoció.

Lluny de ser un miracle, el diari anglès Mirror, explica l'increïble cas de Karen Dawson, una ciutadana britànica que va veure's forçada a fer un canvi radical de vida. Així, aquesta dona amant del menjar ràpid i la brioxeria industrial va decidir canviar els seus hàbits alimentaris, no tant pels efectes d'una campanya publicitària de dietes miraculoses sinó per l'accident patit en un tràgic context.

Karen que pesava 175 quilos hauria rebut un senyal diví, ja que en el funeral de la seva mare, no només hagué de patir la seva pèrdua sinó també els dolors causats després que el banc on seien els seus familiars i ella es tranqués al no aguntar.

La vergonya passada provocà que finalment prengués consciència del problema que tenia i acabés fent una dieta estricta que ja li ha fet perdre gairebé 60 quilos.

En fi internautes, no us poseu pedres al fetge perquè com deia el poeta "La vida és una malaltia mortal de transmissió sexual."

Bon Nadal i Bones Festes! 

Incerta glòria

Bon dia i bon dimarts internautes. 'El pitjor no és cometre un error, sinó tractar de justificar-lo, en comptes d'aprofitar-ho com a avís providencial de la nostra lleugeresa o ignorància.'  Són paraules de Santiago Ramón y Cajal que demostren la vigència de la hipocresia malgrat el pas del temps. En certa manera no cal ser un premi nobel per comprendre-ho, ja que això semblen pensar molts ciutadans després de veure l'estranya maniobra que Esquerra Republicana va fer ahir davant els pressupostos del 2015. La disjuntiva era ben clara, tirar pel dret recolzant el "govern de les retallades" o bé presentant una esmena a la totalitat com la resta de l'oposició.

Ara bé, com que en ambdós casos la imatge dels republicans en surt malmesa, els assessors del partit de Junqueras han optat per la via del mig, evitant ser els dolents de la pel·lícula que posen pals a les rodes a uns pressupostos que contemplaven la recuperació de la paga extra als funcionaris. Però, es clar que també la tàctica de driblar el NO a la totalitat i presentar esmenes per cada departament suposa mantenir un perfil esquerrà propi, no fos cas que perdessin suport de cara a unes plebiscitàries i municipals posant-los al mateix sac de CiU.

En resum, una maniobra que no deixa de ser hipòcrita i no té cap altra intenció que justificar-se davant els seus electors, creient fer una demostració de força per prorrogar novament els pressupostos per la porta del darrera i assegurar també un avançament electoral. Una posició que en altres circumstàncies ben segur que seria legítima en la tàctica electoral, però que en el context d'excepcionalitat que vivim no deixa de ser un "tira la pedra i amaga la mà", que ve a recordar-nos la famosa novel·la "Incerta glòria" de Joan Sales, perquè ningú sap fins a quin punt pot passar-los factura a les urnes.

I als problemes d'Andreu Mas-Colell a l'hora de quadrar els comptes per l'any que ve, s'hi ha de sumar els 600 euros que la Generalitat haurà de pagar pels costos del recurs del 9-N. D'aquesta manera, el Tribunal Suprem sentencia la no admissió de l'apel·lació i a més renya al govern català per autoerigir-se en defensor dels drets fonamentals dels ciutadans i no adreçar-se al Constitucional que és el competent en la matèria. O sigui, "no tens raó i a més havies de passar per l'altra finestreta".

Evidentment, l'ambient continua tens i la incertesa segueix el seu camí, motiu pel qual alguns comencen a fer moviments per allò que pugui deparar-los el futur. És el cas de Josep Antoni Duran i Lleida, el qual hauria demanat fa uns dies permís al Congrés de Diputats per exercir com advocat, tot i que mantindrà el seu escó. De fet, la retirada del portaveu de CiU a Madrid, tot i ser més lenta del que alguns voldríem, deixa clar la seva radical discrepància amb el nou rumb independentista marcat pels convergents. No és gens estrany que el líder d'Unió formalitzés l’alta al Col·legi d'Advocats de Barcelona el mateix dia que el president de la Generalitat presentava el seu full de ruta per construir un Estat propi.

L'edició nord-americana del Huffington Post desvetlla com d'estranys podem arribar a ser les persones a l'hora d'alimentar-nos. Però, es clar, de gustos també n'hi ha per donar i per vendre. El diari publica l'estrany cas de Jade Sylvester, una britànica embarassada que ha començat a agafat un curiós hàbit, que continua mantenint després de donar a llum.

Segons diversos facultatius, la nostra protagonista pateix un peculiar trastorn anomenat "pica", el qual provoca que certes persones consumeixin compulsivament qualsevol tipus de substància no nutritiva com guix, terra, cola...

I a diferència d'altres gestants que es decanten per les maduixes amb nata o la xocolata, Jade Sylvester, té la necessitat de consumir diàriament 1 rotllo de paper higiènic, perquè li encanta la textura i el plaer que li produeix a la boca.

En fi internautes, és una llàstima que visqui un xic lluny, perquè si no sempre podria alegrar-nos la vida menjant-se diaris tant "exquisits" com La Razón, El Mundo, Abc..., que no deixen de ser quelcom semblant al paper d'estrassa.

El canvi d'Iceta

Bon dia i bon dijous internautes. 'Els discursos inspiren menys confiança que les accions', una màxima del gran Aristòtil que bé podria aplicar-se avui a les paraules que Miquel Iceta pronunciava a Les Drassanes davant de 700 convidats. I és que el líder del PSC no ha volgut ser menys que els altres i s'ha apuntat a la moda de les conferències, com si aquestes fossin la mare dels ous de la persuació. Sigui com sigui, sempre s'agraeix que un polític parli clar, si més no perquè encara ens costa acostumar-nos-hi, i ahir Iceta va dibuixar alguna de les línies que els socialistes tenen per Catalunya. El full de ruta presentat veu necessari que el govern català abandoni la via independentista per facilitar un major encaix amb Espanya, un fet que facilitaria mesures com una quitança del deute català amb l'Estat, la qual permetria una disminució de l'ofec financer.

La idea del dirigent socialista no és pas gratuïta ja que el peatge que hauríem de pagar és doble, primer veure Pedro Sánchez a la Moncloa i que aquest s'avingués a la proposta. La mesura respondria a la voluntat dels catalans, els quals segons Iceta "no som majoritàriament independentistes". I és precisament aquí que el PSC torna a sumar-se al joc de la majoria silenciosa que tan agrada a PP i C's, caient novament en el parany que a dia d'avui ha estat l'independentisme el que ha aconseguit mobilitzar milions de persones de forma continuada, i no pas l'unionisme que lluny d'exhibir múscul només ha ensenyat pelleringues. Es clar que el títol de la conferència d'ahir ja ho diu tot, perquè "El Canvi que necessitem" passaria inevitablement per evitar caure novament en els errors del passat i confiar en que els acords adoptats per Parlament català seran respectats per l'executiu central vista l'experiència del senyor "Talante".

I qui si ha hagut de canviar sí o sí ha estat la Generalitat després de la galleda d'aigua freda que l'empresa Veremonte renuncíes a pagar els 380 milions d'euros per la compra dels terrenys on previsiblement s'ha de construir BCN World. Un sotrac que malgrat el govern català ha volgut salvar signant un acord amb La Caixa per reservar-se l'opció de compra, deixa tocada la confiança en el macroprojecte, no tant perquè no pugui ser viable sinó per la multimilionària inversió que cal fer-hi, i tot sigui dit, per la incertesa política que vivim. Caldrà estar atents i amatents davant el cas amb l'esperança que no acabi convertint-se en un segon Eurovegas.

Finalment la tan esperada reunió entre Artur Mas i Oriol Junqueras tingué lloc ahir a la Casa dels Canonges. El resultat no massa dolent, si entenem que el fet de marcar un calendari per a noves trobades dóna entendre una voluntat d'arribar a acords o si més no de justificar davant l'opinió pública que "s'ha fet tot el possible". A dia d'ahir, aquest fou l'únic punt en comú, davant la intransigència d'uns i altres a consensuar una solució que evite condemnar a l'ostracisme la il·lusió recuperada després de 300 anys d'història.

La perla del dia ens la porta el britànic Daily Mail, el qual es fa ressò d'una sorprenent iniciativa de Paul Di Lucca per frenar la pèrdua de fe als Estats Units. El projecte de l'empresari nord-americà pretén fusionar religió i capitalisme cercant una fòrmula que miraria de connectar les noves generacions amb el cristianisme de forma innovadora.

El projecte anomenat McMass (la missa McDonald 's) se centraria en obrir establiments d'aquesta cadena de menjar ràpid a les principals esglésies de tot el món, un fet que ajudaria a recuperar els més de tres milions de persones que segons diversos càlculs perden la fe cada any. 

De moment la idea inicial és recaptar un milió de dòlars per obrir una primera franquícia i anar recuperant fidels a base combinant hamburgueses i hòsties, reconvertint l'espai de culte en un centre per a la conversa i el compromís cultural.

De tota manera, gairebé és per perdre la fe en la humanitat, si a aquestes alçades alguns prefereixen vendre's per un Big Mac enlloc de per un plat de llenties.

La indefensió

Bona nit i bon dimarts internautes. Deia l'autor de Tom Sawyer que 'El 28 de desembre ens recorda el que som durant els altres 364 dies de l'any'. La frase de Mark Twain és ideal per fer un repàs d'allò que ha estat notícia al llarg de la jornada, començant per la peculiar visió que el fiscal Pedro Horrach té de la situació d'indefensió de la infanta Cristina. Però és clar, Espanya ha estat sempre capital de la dislèxia, capgirant situacions i delictes flagrants davant l'aborregament del "respectable" que fins fa poc sortia en massa, bandereta en mà, a veure la que suposaven família feliç. I no és d'estranyar que ho fossin, tenint en compte els delictes dels que se'ls acusa, o si més no, se l'acusa, perquè com ja era d'esperar han simplificat el plural pel singular menys regi.

És evident que la darrera paraula la tindrà el jutge Castro, però si més no, la gent que fa un temps s'ha tret la bena dels ulls ha vist com d'igual és la justícia per tothom, quan a l'olímpic duc de Palma li demanen 20 anys de presó i una fiança de 3,5 milions, mentre a la seva muller només li demanen que aboni 600.000 per cobrir expedient i marxar cap a casa. Ben diferent també de la situació del matrimoni Torres o Jaume Matas amb qui el fiscal no ha estat tan condescendent.

No és d'estranyar doncs veure el resultat de l'enquesta que aquest matí presentava el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, sobre la percepció dels catalans vers la corrupció. Ja ho diu la dita 'tal faràs, tal trobaràs', i es que els polítics s'emporten la pitjor valoració al respecte, a diferència de com ens autoavaluem, ja que el 80 per cent considera que els catalans sóm molt o bastant honestos, modèstia a part.

Si un país funciona o mig funciona d'aquesta manera és normal que determinats personatges busquin alternatives per superar aquest tràngol i no fer-se mala sang. És el cas de l'expresident del Barça, Sandro Rosell, el qual estaria al darrere d'un centre de meditació a Àger, que ajudaria a desconnectar de tant estrès. Es clar que lluny de la filosofia ascètica prefereix optar estar ubicar en un hotel de luxe i una gastronomia de quatre forquilles, suposo que les penes passen molt millor així.

Qui sembla que encara deuen continuar estressats o si més no molt enfeinats són Artur Mas i Oriol Junqueras, que encara no han trobat el moment per trobar-se i apropar posicions. De fet, el conseller Oms ja advertia avui que a falta d'acords sobre la llista única, sembla que el govern comença a deixar de banda l'avançament electoral amb la intenció d'esgotar la legislatura, deixant el mort als republicans que continuen defensant llistes separades. Encara que no és ben bé una bassa d'oli pel que diuen algunes fonts d'ERC, ja que la unanimitat en el si del grup parlamentari respecte a la negativa al pla de Mas brillaria per la seva absència i hauria provocat algunes tensions.

Al revés del que ens porta la perla d'aquest dimarts, perquè del que podia haver estat un problema, Tabatha Bundesen, la mestressa d'un gat un tant especial que hauria nascut amb una discapacitat que l'impedeix créixer. El Daily Express en explica la sorprenent vida de la seva mascota Trigar Sauce, la qual s'ha convertit en tot un fenomen viral a internet per la seva expressió d'enfadada crònica.

Ja ho diuen que per triomfar en el món dels negocis s'han de fer en el moment oportú i en el lloc adequat, i la senyora Bundesen s'ho agafà tan al peu de la lletra que va decidir penjar un vídeo de la felina a YouTube, i quina fou la seva sorpresa que després de 2 anys ja té més de 16 milions de visites, 521.000 seguidors a Instagram, 225.000 a Twitter i el que és més important, 80 milions d'euros guanyats gràcies a les visites i a la publicitat.

En fi internautes, que com deia el poeta 'un miol és un massatge al cor', i en determinats casos a la butxaca.

L'ovella lila

Bona nit i bon divendres internautes. 'L'única cosa pitjor que un mentider és un mentider hipòcrita.' La frase del novel·lista i dramaturg Tennessee Williams ens demostra que per molt que ens hi esforcem la corrupció també és patrimoni de la humanitat. Aquesta lacra s'ha convertit en la segona preocupació dels espanyols segons l'últim baròmetre del CIS, només per darrera de la desocupació. I precisament a l'atur podria estar ben aviat el número dos de Podemos, Íñigo Errejón, el qual ha estat suspès cautelarment de sou i feina a la Universitat de Màlaga.

Ja ho diuen que cada família té una ovella negra, i potser en el cas que ens ocupa sigui lila. Colors al marge, és evident que una formació que ha sorgit del no res i amenaça en convertir-se en alternativa de govern, no és que vagi fent amics entre la tradicional casta. En aquest sentit, no cal dir que aquesta aprofita qualsevol esquerda per mirar de torpedinar un moviment popular que genera entusiasme, no tant pel seu programa, sinó perquè ha sabut destacar totes les febleses d'un sistema que per molt 3 en 1 que hi posin, grinyola per tot arreu.

El cas d'Errejón, que s'hauria beneficiat d'una plaça per endollisme i sense trepitjar el centre de treball, demostra que si les enquestes acaben materialitzant-se a les urnes, Podemos no estaria tan lluny de l'actual statu quo, perquè ja tenen elements a la direcció que apunten maneres. Així, amb escàndols com aquest, en que la quantitat no és l'important, sinó l'actitud ètica, és força lògic que fins i tot Felipe Juan Froilán de Todos los Santos de Marichalar y Borbón, que resumit és el fill revel de la infanta Elena, s'hagi vist temptat per la marea lila. Es veu que
això de treballar per la república ve de família,  tenint en compte els antecedents familiars.

A casa nostra, mentre ERC i CDC s'esforcen  a vendre'ns tranquil·litat alhora que es llencen els plats pel cap per la llista única i els pressupostos, el govern català insisteix a internacionalitzar el procés. Ahir mateix, el conseller de Presidència, Francesc Homs, anuncià des d'Itàlia l'obertura de delegacions a Roma i Viena, per anar gestant relacions que afavoreixin el reconeixement d'un nou estat. Caldrà veure si amb unes eleccions plebiscitàries el fracàs del Diplocat fa un gir i aconsegueix que la comunitat internacional prengui nota enterrant aquesta inhibició disfressada de "neutralitat".
 
La perla d'avui divendres ens arriba des de Youtube, el qual ens descobreix un vídeo surrealista que demostra que la reforma laboral no és només exclusiva de Mariano Rajoy. I és que els ciutadans de Tòquio han descobert que anar a fer unes copes pot tenir conseqüències imprevisibles.

Això és el que proposa cada nit als seus clients l'establiment de Kaoru Otsuka, el qual no només ofereix alcohol als visitants sinó quelcom que difícilment veuran en un altre lloc a menys que acabin en un estat d'embriaguesa lamentable.

D'aquesta manera, quan els clients ja hagin demanat la beguda, es sorprendran per qui els la porta, dos macacos vestits amb un peculiar uniforme. Segons explica el propietari, les mascotes eren tan aficionades a imitar-lo que al final va plantejar-se que l'ajudessin a mantenir el negoci.

Ja ho veieu internautes, que per agafar una bona mona no cal pas haver consumit alcohol, si més no al Japó.