Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Quins temps aquells!

Bon dia i bon dimecres internautes.  El dramaturg i novel·lista Oscar Wilde deixà escrit que 'L'únic encant del passat és que és el passat.' I segurament té raó, perquè sense oblidar d'on venim hem de viure el present i construir un futur. Però es clar, no tothom es troba còmode amb l'actual present i enyora un passat gloriós en blanc i negre. Aquest és el cas d'Alicia Sánchez-Camacho, la "innocent" nena de la foto, que sense els frankfurts a la boca costa de reconèixer.

Diu un vell proverbi rus que 'Enyorar el passat és córrer després del vent' i la sinceritat de la presidenta del PPC es feu evident ahir quan lamentà no viure en aquella Catalunya de la infantesa o haver de patir l'actual "dictadura tova". Ja ho diuen que qui perd els seus orígens perd la identitad i pel que es veu això d'haver tingut un pare guàrdia civil fidel al règim, no democràtic precisament, sempre deixa certa nostàlgia pel benestar que tenien alguns que aixecaven el braç i no per preguntar.

La dirigent popular, seguint com sempre l'estela de C's, intercalà el seu discurs emprant català i castellà, posant com sempre més bilis en aquesta última llengua per tal que Telediarios i tertúlies madrilenyes aprofitessin aquests talls per tenir més munició anticonsulta. De la seva intervenció n'extreiem dos conceptes que venint de qui venen diuen força de qui les pronuncia: "No s'ha d'escoltar tant al carrer i si en canvi els que defensen les lleis" i "Si posa les urnes estarà fora de la democràcia”.
El seu principal competidor, Albert Rivera, va tornar a reivindicar les tradicionals eleccions autonòmiques perquè sembla que té ganes de fer forat i aspira fins i tot a governar en coalició amb els altres partits unionistes per "retornar-nos" la pau i tranquil·litat trencada per nosaltres els independentistes.

La intervencio més esperada fou sens dubre la d'Oriol Junqueras, especialment després de les recents divergències sobre saltar-se la decisió del TC, i malgrat alguna que altra crítica, el que quedà a la retina dels presents fou l'interès dels republicans per entrar el govern i "blindar" la consulta després de molts mesos tocant el violí. Però com diu la tradició "cada cosa al seu moment i a cada moment la seva cosa", i és que malgrat el president afirmà que en parlaran al llarg de les properes setmanes, ara també "hi ha altres alternatives possibles a la cambra".

Del PSC poc a destacar que no sabéssim ja, oferiment per acabar la legislatura si renuncia a aquesta consulta i opta per una altra negociada amb l'estat, la qual permetria un nou encaix amb l'Estat sempre i quan no gosés demanar la independència. La resposta de Mas ben clara, que sigui el PSC que se sumi a la consulta i defensi el NO.

Segurament qui major crítica dedicà a la política social i a les retallades foren ICV i la CUP, els quals tot i coincidir en la necessitat d'anar junts pel 9-N, incidiren en les desigualtats causades per la crisi i la manca de transparència en casos de corrupció com el cas Pujol. Davant d'aquest discurs, Artur Mas oferí irònicament la conselleria d'Economia a Joan Herrera si tan fàcil veia arreglar-ho tot.

La perla que amenitza La Mossegada d'avui té aires britànics i ens l'apropa el  'Daily Mirror'. Segons aquest diari, un inspector sanitat que realitzava una visita rutinària per diversos restaurants va veure's sorprés pel panorama que es trobà en un restaurant de West Sussex.

La llegenda urbana diu que val més no entrar a la cuina de certs establiments per l'estupefacció que pot causar-nos. Al marge dels ja "tradicionals" gossos o micos que alguns restaurants orientals tenien a les cambres frigorífiques, el que es troba Ian Brightmore és per nota. Després de demanar explicacions al propietari pel fet de trobar-se, ni més que menys, que un lleó congelat, l'home explicà que havia fet un favor a un zoo proper i aprofitaria la seva carn per alimentar els gossos que tenia.

Esperem que aquest costum no acabi imposant-se i acabem trobant-nos el Simba a la Sirena.

La fràgil porcellana

Bon dia i bon dimarts internautes. 'La prudència és una vella soltera rica i lletja festejada per la incapacitat.' Aquest pensament del poeta William Blake hauria de fer reflexionar a més d'un ja que aquests dies, sobretot a mesura que ens apropem al 9-N, sorgiran cada vegada més dubtes "margaritils" sobre si fer o fer la consulta. Sens dubte la gran V del dia 11 ha de servir no tan sols per donar un toc d'atenció als de fora sinó també als "nostrats", perquè s'adonin que, si no ho han fet ja, si no remen tots junts cap a un objectiu comú el càstig que rebran a les urnes aquells que han de fer-la possible serà majúscul.

De fet, del discurs amb que el president de la Generalitat obria ahir el debat de política general se'n desprenia certa resignació, d'aquella tan cristiana que li agrada a Duran. L'ús del condicional fou el més comentat a la Cambra perquè donava a entendre que votarem però no pas una consulta sinó unes eleccions anticipades, les quals ves a saber si tindran caràcter plebiscitari o no. I és que els darrers enfrontaments entre CiU i ERC alimenten cada vegada més el rumor que afirma que la federació podria estar cercant un altre soci, i això no només ho hem vist a la sessió parlamentària d'avui amb la mà estesa del PSC, sinó també pel fet que els socialistes catalans s'han acabat desinflant i no han signat el document demanant la comissió d'investigació pel cas Pujol.

Per si un cas, l'ANC no baixa la guàrdia i la jornada passada entregava 750.000 peticions a la cambra catalana reclamant als representants del poble una DUI en cas que no acabem passant per les urnes, la qual cosa sembla més que probable davant l'escalada d'amenaces del govern espanyol que avui mateix en veu del ministre d'Exteriors no descartava qualsevol mesura que evités la terrible i temible votació dels catalans. Així, José Manuel García-Margallo tornava a treure la suspensió de l'autonomia en una trobada amb nombrosos ambaixadors a Espanya, fent gala de la diplomàcia i la Marca España.
 
Tenint en compte els vents que bufen, el dilema que segurament podem plantejar-nos és si la nostra classe política avantposarà els interessos de país davant els partidistes i pactaran una candidatura unitària en cas d'eleccions plebiscitàries o bé assitirem atònits a unes simples eleccions autonòmiques de pà sucat omb oli de girasol (per això de les retallades). Entenc o vull creure que CiU, o si més no CDC no acabarà fent la gara gara al partit d'Iceta, perquè el resultat d'aquest binomi no crec ni que surti a les enquestes pel databaix electoral que suposaria per aquestes formacions que, a dia d'avui, no és que estiguin per tirar coets.

L'altra hipòtesi, un xic rebuscada, seria tibar la corda fins el final i veure si l'Estat acaba suspenent l'autonomia, cosa que malgrat pugui semblar negativa, podria ser un revulsiu per aquells catalans que encara dubten entre quedar-se amb el present o aixecar el vol lliurement vers un futur esperançador, lliure i carregat d'il·lusió. Arribats a aquest extrem, no crec que hi haguessin prou presons a Espanya com per conduir-hi els partidaris de la independència i davant d'aquest lleig públic no m'imagino la comunitat internacional mirant cap un altre cantó.

Per tant, la incertesa no està tan en què passara el 9 de Novembre sinó en el 10, donat que per molts que alguns vulguin autoenganyar-se, Espanya mai de la vida negociarà res que tingui a veure amb la pèrdua d'un territori conquerit fa tres segles, tot i que potser si Merkel li demana a Rajoy encara són capaços de perdonar-nos el deute i fins i tot regalar-nos Ceuta i Melilla.

La perla del dia ens arriba de la ciutat xinesa de Chongqing on pel que sembla la febre per les xarxes socials arriba a quotes inusuals. Fins a tal punt és la bogeria per les noves tecnologies que les autoritats d'aquella població han fet un carril per aquells vianants que passegin pel carrer més pendents del mòbil que del que tenen davant dels nassos.

Aquesta mesura pretén evitar accidents i mira de conscienciar els ciutadans dels perills que suposa no tenir els 5 sentits quan es va pel carrer. El més frapant del cas és que aquests mateixos usuaris ni tan sols s'han adonat del nou paviment i continuen caient. Potser és que encara no coneixen l'aplicació Transparent Screen que obre una finestra al mòbil per veure-hi mentre camines.

Sigui com sigui internautes, no deixa de ser paradoxal que ciutadans que malgrat els xinesos siguin una potència econòmica no tothom aixeca el cap en aquell país.

Tornem-hi que Sí ha estat res!

Bona tarda i bon dilluns internautes. L'escriptor i poeta francès Charles Baudelaire digué en certa ocasió que 'Una successió de petites voluntats aconsegueix un gran resultat.' Aquesta mateixa és la sensació que tinguerem aquells que vàrem participar vestits de vermell i groc en la gran V de la Diada. Moltes pors i havia a casa nostra perquè a l'igual que l'any passat fins a última hora no estava massa clar que acabés essent un nou èxit de convocatòria i organització, ressaltant el càracter reivindicatiu, alegre i familiar d'un conjunt de ciutadans que tornaren a emplaçar els polítics a mantenir-se units i treballar per fer possible la consulta, cosa que no sembla pas fàcil tenint en compte les darreres piulades de Josep Antoni Duran i Lleida. 

El líder democristià ha aprofitat l'entrevista que el diari El Mundo ha fet aquest cap de setmana a Oriol Junqueras per carregar durament contra la posició del republicà defensant el 9-N tot i que s'hagi de desobeir la probable negativa del Tribunal Constitucional amb la que a Duran li treuran un pes de sobre per defensar una votació que mai li ha fet especialment gràcia. Un xic menys bel·ligerant, però en la mateixa línia es mostrava Ramon Espadaler al posar en dubte el "radicalisme" d'ERC dient que un partit de govern això no ho faria. Intressant veure com a poques hores del debat de política general alguns es dediquen a obrir foc amic, potser perquè l'amistat no ha estat mai sincera.

Parlant de sinceritat, no podem deixar passar la d'un individu que segons ells va tenir la desgràcia de néixer a Catalunya, Albert Boadella. El bufó del regne i del nacionalisme espanyol més ranci quedava ben descansat al declarar a Libertad Digital que "Si no hubiera existido la lengua catalana hubiéramos sido más felices". Amb tota seguretat, aquesta mateixa idea deu ser en gran manera compartida per la "gran multitud" de participants que feren la seva pròpia diada a Tarragona convocats per Societat Civil Catalana. El més interessant de l'acte, al marge del fracàs de convocatòria (3.700 persones), fou el vídeo que algú publicà sobre la reputació d'alguns dels participants. Tal com llegim a Vilaweb, aquest document recull les indicacions que'un dels principals dirigents de SCC donava a un grup de nazis per passar desapercebuts en la manifestació i així esquivar el marcatge de la premsa.

No en feu cap mena d'esment de la peculiar concepció que aquests individuus tenen de la democràcia algú que també va decidir participar-hi. Això sí, Carmen Chacón va aprofitar els micròfons i càmeres per denunciar el poc democràtics que són aquests sobiranistes al obligar-la a triar entre "papá y mamá". Ella però ja fa temps que ha triat les companyies i si féssim cas dels refranys caldria recordar-li aquell que diu "Dime con quién andas, y te diré quién eres", i és que el seus anys a Defensa no l'han deixat indiferent, potser per allò que "la cabra de la legión siempre tira al monte."

El cert és que hi ha coses que cauen pel seu propi pes, i la màscara democràtica que algun duen sembla que també cau, deixant entreveure que el discurs tan pregonat de la convivència i la defensa de l'estat de dret no és més que una simple hipocresia. No ha estat aquest del Partit Popular del Masnou , el qual lluny del políticament correcte, dissabte van tenir un atac de sinceritat quan publicaren un tuit en el qual es veia el president de la Generalitat envoltat de diverses armes, preguntant-se si aquesta seria una bona manera de fer claudicar Artur Mas. 

La perla d'aquest primer dia de la setmana la trobem a la versió anglesa del diari Metro. Si bé aquests darrers dies la majoria de diaris se centren en l'estret marge entre els partidaris del Sí i del No, i en les grans companyies que podrien marxar d'un territori escindit, la premsa també ha trobat un testimoni d'excepció que podria inclinar la balança de tant seriosa decisió.

El cas és que si William Wallace ha estat sempre un referent de la lluita escocesa també ho ha estat algú que des de fa centenars d'anys es considera un referent per aquest país on  no estrany veure els homes portant faldilla.

D'aquesta manera, no sé si cansats de tantes enquestes o no, el rotatiu publica que davant una possible victòria dels independentistes, un dels escocesos per excel·lència hauria fet les maletes traslladant-se a la localitat anglesa de Windermere, segons hauria testimoniat un fotograf de la zona. 

Pel que es veu, la notícia de l'emigració del monstre del Llac Ness (Nessi) podria trastocar el resultat d'unes votacions que a hores d'ara estan frec a frec. Afortunadament, em sembla que Sebastià D'Arbó a diferència d'Iker Jiménez pot assegurar que el nostre Nessi de Banyoles no marxarà si assolim la independència i fins i tot formarà una família.

Pam i pipa al TC

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Cal saber el que es vol; quan es vol, cal tenir el valor de dir-ho, i quan es diu, és necessari tenir el coratge per realitzar-ho.' Aquesta reflexió de l'exprimer ministre francès, George Clemenceau, demostren que en aquest món no es s'assoleixen objectius amb actituds covardes i per tant, sempre hi ha d'haver un moment en que cal tibar un xic més la corda sinó volem perdre pistonada. En aquesta mateixa línia es manifestava ahir Oriol Junqueras a Catalunya Ràdio, fent-se seva la causa de la desobediència civil, com en el seu dia ja va proposar la CUP.

Resulta sorprenent veure la polseguera que han aixecat les seves paraules, no tant aquí on la majoria de forces sobiranistes s'han dedicat a tocar el violí evitant posicionar-se, però sí a la capital del Reino on li han advertit de les conseqüències que pot tenir no acatar una sentència del Constitucional. És evident que el republicà deu veure magre la celebració de la consulta, perquè una cosa és convocar-la i una altra molt diferent fer-la, pesi a qui pesi. A hores d'ara, alguns segueixen jugant a la "puta i la ramoneta" a l'hora de posicionar-se sobre si cal fer cas a l'alt tribunal espanyol o bé centrar-nos en la legitimitat del Parlament de Catalunya i la legalitat internacional.

Òbviament, cap estat per definició posa les coses fàcils a una part del seu territori per a que aquest marxi, a menys que sigui molt deficitari, motiu pel qual sempre tindrà blindades les seves fronteres i posarà totes les traves per impedir que els desafiaments independentistes acabin triomfant. Però es clar, sempre hi ha hagut un moment en que les nacions s'han hagut de saltar la legalitat per ser lliures, com molt bé saben totes les excolònies espanyoles, que saltant-se les lleis establertes, van guanyar el pols a la "madre patria".
 
Mentrestant, el compte enrera vers la Diada continua i els assajos de la V a diferents poblacions segueixen repetint-se. A tall d'exemple, fins a 31diputats i senadors (CiU i ERC, ICV, PNB, BNG i Bildu) van escenificar una mini V davant del Congrés de Diputats encoratjant a la participació dels catalans a l'acte del dia 11. D'aquesta reivindicació a Madrid n'extreurem dos fets, la no presència de Josep Antoni Duran Lleida per raons personals que no volgué explicar (tampoc calia) i l'altre que diversos agents de la Policia Nacional van prendre nota dels parlamentaris que participaren en aquesta acció, ves a saber per quins foscos motius.

En el terreny internacional no podem passar per alt la informació que oferien diversos experts a l'agència Bloomberg advertint de l'efecte contagi que pugui tenir la independència escocesa a l'estat espanyol, especialment perquè si el nostre país s'emancipa unilateralment sense cap mena de negociació, aleshores Espanya es veurà en una difícil tesitura perquè serà impossible fer front al dèficit acumulat tota sola, i això tindrà repercussió en els mercats que la financien comprant-ne el deute.

La perla d'aquest dimectes ens l'apropa el diari 'La Repubblica', el qual publicava una carta deseperada de Giovanni Calabrese exhortant el Totpoderós a ajudar-lo. Si una cosa ha posat de manifest aquesta crisi econòmica ha estat la precarietat laboral i la sort que tenim els que encara tenim un sou a final de mes.

Tot i així, malgrat generalitzar no és pas un exercici recomenable, aquest ciutadà de la localitat italiana de Locri, pateix i molt la desidia en que determinats treballadors exerceixen la seva feina. Tant desesperat està que ha decidit fer públic el seu malestar buscant el consòl diví ja que la via terrenal no li ha acabat de rutllar. Així, Calabrese que és alcalde d'aquesta població s'ha vist superat per la inoperància del municipi a causa de l'absentisme laboral, denunciant que la casa de la vila només compta amb 20 o 25 treballadors, depenent del dia, enlloc del 125 amb que compta la plantilla.

En fi internautes, ens veiem demà a Barcelona. Per cert recordeu que és la V i no la B, no us equivoquéssiu pas i us trobéssiu que no hi ha ningú.

La misteriosa N

Bona tarda i bon dimarts internautes. L'escriptor francès Pascal Quignard va dir en certa ocasió que 'El misteri sorgeix quan vénen a afegir-se la fascinació a l'espant.' De fet aquest sentiment d'incertesa i misteri és el que ha deixat el que ha transcendit de la reunió que ahir tingué Mariano Rajoy amb la direcció del PP per explicar que seguirà l'executiu que presideix davant el 9-N. El que està clar és que fa temps que el govern espanyol té els deures fets, especialment pel que fa als 2 recursos que anul·laran la llei de consultes i la consulta, però la incògnita encara està en saber què més faran si per aquelles "remotes" possibilitats el govern català i les forces sobiranistes decideixen tirar endavant fent oïdes sordes a allò que pugui dir el Tribunal Constitucional.

Però es clar, l'opacitat estratègica del PP no és l'única, perquè si uns amaguen les cartes sobre què faran al marge de la via judicial, nosaltres maregem la perdiu cercant una tàctica comuna davant la negativa de l'Estat a negociar i/o oferir cap millora substancial. En aquest sentit, tampoc deixava les coses massa clares el president de la Generalitat en l'entrevista a El Temps respecte a un pla B que hauria de ser acordat per totes les forces signants del desembre passat.

De tota manera, el que sí evidencià Artur Mas és l'emprenyada que té amb els seus socis republicans, no tant per no haver entrat encara al govern sinó pel suport que aquests han donat a la creació d'una comissió d'investigació per l'afer Pujol. I això sembla haver estar la gota que ha fet vessar el vas tenint en compte els mots emprats i les comparacions a part de masclistes desafortunades al·ludint la grandària dels "webs" del personal. El president també incideix en la importància de fer les coses ben fetes, no sabem si segons la llei espanyola o catalana, reflexionant sobre de què ens serviria ser independents si la resta del món no ens reconeix.

I mentre els partits airegen les seves discrepàncies sobre si fer ús de la desobediència civil, la Via Catalana segueix afortunadament creixent fins arribar als 500.000 inscrits després de les últimes crides realitzades per Òmnium i ANC. Si fins fa no massa molts teníem la concepció que les manifestacions no servien absolutament per res, quelcom va canviar el 2010 quan els catalans sortírem al carrer reivindicant el Dret a Decidir de la Nació Catalana. I des d'aleshores força han canviat les coses, tant al carrer com en l'actitud dels partits que s'han vist empesos per la força de la gent que fastiguejada de tanta injustícia i presa de pèl.

Enguany doncs, l'anomenada per molts "la Diada més decisiva de la història" ha de servir novament per demostrar a Madrid i als nostres representants que no és pas l'hora de mirar per interessos partidistes sinó pel país, perquè en som uns quants els que estem cansats de viure agenollats i volem gestos valents que ens treguin d'un atzucac de tres segles. Per tant, malgrat les més que probables provocacions que hi haurà per part d'aquells que neguen els valors democràtics, cal sortir al carrer i reivindicar a propis i estranys que VOLEM LA INDEPENDÈNCIA!

Precisament, aquests dies la caverna mediàtica aposta per titulars que miren de minar la moral dels manifestant per evitar que es tornin a repetir imatges que impactin a nivell internacional, i és per això que es dediquen a divulgar informacions tan inversemblants com aquestes: El Confidencial.com: "Mossos independentistas, en cursos de tácticas de guerra" o "Una amante despechada de Pujol padre filtró datos ‘sensibles’ a los servicios españoles". Tampoc es queda curta Libertad Digital: "Un comerciante de Barcelona explica entre lágrimas las presiones que recibe en su negocio de los separatistas catalanes."o bé "La Diada que oculta CiU: butifarradas a favor de ETA y disturbios". o ja per rematar el que publica La Gaceta: "Artur Mas operado por insuficiencia cardiaca".

Artur Mas, operado por insuficiencia cardiaca
Artur Mas, operado por insuficiencia cardiaca
La perla d'aquest dimarts ens la porta la BBC, la qual es fa ressò de l'expulsió d'un dels posseïdors del rècord Guiness en la modalitat de Pírcings. I és que
Rolf Buchholz, segurament l'home més foradat del món (453 pírcings) era l'estrella convidada d'una important discoteca de Dubai, però es va quedar amb les ganes d'entrar al país. Un cop desembarcat de l'avió, les autoritats duaneres van decidir denegar-li l'entrada, no perquè fes tornar bojos els detectors de metall, sinó perquè pensaren que amb aquell aspecte es dedicava a practicar la màgia negra.
 
Ja ho diuen que les aparences enganyen, però sigui com sigui i tal com deia el poeta: "Més val semblar babau i estar callat ... que obrir la boca i esvair els dubtes.'

Ai, les barbes del veí!

Bon dia i bon dilluns internautes. 'Els tímids tenen por abans del perill; els covards, durant el mateix i els valents, després.' La frase és de l'escriptor alemany Jean Paul posa de manifest la importància de de la guerra psicològica en en tot conflicte, alhora de minvar la moral de l'adversari. Es clar que no tots els bàndols són iguals, un fet que constatem des de fa mesos escocesos i catalans veient com els primers tenen dret a decidir mentre a nosaltres ens el tenen segrestat.
 
Probablement, malgrat sempre s'ha exhibit l'arrelada democràcia britànica com a valor perque allà si que hagin autoritzat el referèndum, sempre queda el dubte si la llum verda vingué donada per la concepció que a Downing Street tenien de la feblesa del nacionalisme escocès, el qual en un principi semblava més que condemnat a quedar com a clar perdedor davant l'unionisme imperial de Sa Graciosa Majestat. Ves per on, com si d'una formigueta es tractés, l'independentisme ha anat fent feina al llarg d'aquests mesos aconseguint sumar adhesions al seu projecte.

Aquest cap de setmana, la por s'ha apoderat de la classe política britànica després de l'enquesta publicada pel The Sunday Times. El terratrèmol  causat pel canvi de tendència donant per primera vegada la victòria al projecte impulsat pel Partit Nacional Escocès ha fet reaccionar ràpidament l'executiu de David Cameron, no amb virolència i desqualificacions sinó amb un Pla B que contempla major autonomia i més recursos per aquelles terres per mirar de convèncer-los que la millor opció és no deixar el vaixell.

Talment com a casa nostra, on el govern espanyol i la major part de la classe política espanyola neguen la major, escudant-se en una constitució que, vist el vist ,no deu ser tan democràtica si no permet conèixer l'opinió de persones. Si això ja de per sí és prou greu, molt més n'és la nul·la voluntat de reformar-la perquè curiosament ara "no es donen les circumstàncies favorables".

En aquesta mateixa línia s'expressava la plana major del PP, que aquest cap de setmana aterrava a Badalona per participar en la conferència política de la seva filial catalana, tenint com amfitrions Alícia Frankfurt Camacho i Xavier García Albiol, un dels alcaldes més enigmàtics no tant perquè no se sàpiga el que pensa sinó perquè sembla que tingui un megàfon a la boca i amb prou feina se l'entén. El darrer fascicle del pla governamental per frenar el que anomenà "dictadura disfressada catalana " el desvetllà Dolores de Cospedal oferint allò que per molts és un pacte contranatura: una coalició PP, PSC-PSOE, C's i Unió.

Però en la festa PoPular també hi tingué protagonisme Soraya Sáenz de Santamaría. La vicepresidenta assegurà que una fractura suposaria tornar Catalunya al temps del blanc i negre, fent caure la seva economia a nivells de fa 30 anys. Això sí, aclamada pels incondicionals que esclataren en aplaudiments quan assegurà que els catalans poden estar tranquils perquè tenen la "completa garantia del Govern que no hi haurà referèndum."

La Perla d'aquest inici de setmana tornà a tenir tocs asiàtics i paranormals. L'actor principal és un jove australià que després de patir un greu accident de trànsit va entrar en coma. Després d'una setmana, Ben McMahon sorpengué als facultatius no només al despertar sinó per la manera com va fer-ho. 

I la primera que quedà bocabadada fou la infermera que l'atenia, la qual tingué un xoc al veure que no entenia res del que aquell home li deia. El cas és que la veterania féu que la dona li portés un paper i un llàpis perquè el pacient mirés d'explicar-se millor. McMahon ho feu, el problema és que no el seu idioma sinó en xinès mandarí, provocant que l'hospital hagués de localitzar un traductor per entendre'l.

L'explicació lluny de trobar-la en una pel·lícula de l'Exorcista la donà un neurocientífic de l'Institut del Cervell de Queensland, el qual afirmà que el trauma de l'accident havia danyat parts del cervell que recordava l'anglès, i havia activat les que van retenir el poc xinès que havia après de petit a l'escola.

Diuen que els que desperten del coma és com si tornessin a néixer, però en en cas d'aquest jove fins i tot li han permès iniciar una nova vida convertint-se en guia turístic i presentador d'un programa per a la televisió xinesa.

Ni Victus se'n salva

Bon dia i bon divendres internautes. 'Els homes són criatures molt rares: la meitat censura el que ells practiquen, l'altra meitat practica el que ells censuren.' Benjamin Franklin sentenciava d'aquesta l'actitud del que fomenten avantposen la mordassa a la llibertat. Han passat més de dos segles des que el científic nord-americà escrigués aquestes paraules, però malauradament continuen força vigents a l'estat espanyol. Ho sap prou bé l'escriptor Albert Sánchez Piñol, el qual s'ha vist sorprès a Holanda per la suspensió de l'acte a l'Institut Cervantes on havia de presentar la versió neeralandesa de"Victus". A hores d'ara encara no hi ha hagut un comunicat oficial que expliqui aquest incident, amb l'afegitó d'un discurs de desaprovació de la primera secretària de l'ambaixada espanyola en aquest país criticant la "manipulació" d'aquesta novel·la històrica sobre els fets del 1714.

Resulta curiós aquest nou torpede a la cultura catalana, primer perquè el llibre fou escrit originalment en castellà i segon perquè l'estiu de 2013 Mariano Rajoy revelava que tenia com a llibre de capçalera aquesta mateixa obra de l'autor català. En aquest sentit, potser és aquest un dels motius que haurien portat el Cervantes a vetar Victus perquè sovint les veritats històriques incomoden el que tradicionalment han estat el discursos oficials i més si aquestes comencen a difondre's més enllà de les nostres fronteres i en ple proces sobiranistes.

Sense abandonar l'àmbit internacional esmentem les ressenyes que dos diaris estrangers han fet del conflicte català. El prestigiós "The New York Times" dedicava el seu editorial a la via pacífica que tant Escòcia com Catalunya practiquen per tal de canviar les seves fronteres i esdevenir estats independents a diferència del que està passant a Ucraïna, posant de manifest que no només obeeix a motius econòmics. Una conclusió aquesta compartida també pel diari "El Postimees", el més important d'Estònia, que també publicava un article emplaçant el govern d'aquell país a posicionar-se obertament a favor de Catalunya. I és que Estònia fou l'escenari en que aquesta setmana Barack Obama trià per lloar les virtuts democràtiques de la Via Bàltica en els 25 anys d'aquella mítica fita.

A casa nostra destaquem l'acte organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona en que el president de la Generalitat reiterà la seva ferma voluntat de fer la consulta, tot i que adverti que si el resultat fos a favor de la independència caldrà tenir en compte que "la llibertat té un preu" però potser no tenir-la el cost és molt superior. Al marge d'aquest discurs si que cal subratllar, per fi, l'anunci d'Artur Mas respecte a l'edició d'un llibre blanc sobre la independència que es publicarà aquest mateix mes de setembre per respondre les incògnites que genera aquest procés.

D'altra banda, la notícia d'ahir era també la confosa informació publicada pel diari digital El Confidencial, segons el qual Anonymous havia piratejat la base de dades de l'Assemblea Nacional Catalana , publicant-ne alguns detalls dels seus membres. L'alarma que pretenia causar va quedar ràpidament desactivada i desacreditada perquè no només el grup de hackers desmentí l'autoria sinó que també l'ANC negà que els seu sistema informàtic hagués estat atacat. De tota manera, tal com llegim a Vilaweb si  que en l'acte que l'entitat independentista celebrà a Tarragona, algun expert hauria aconseguit infiltrar-se entre els assistents aconseguint robar únicament el llistat d'assistents en l'esdeveniment. Sigui com sigui, al marge de les més que probables maniobres dels serveis secrets espanyols (ometo expressament dir-los d'intel·legència) cal denunciar que des de la caverna mediàtica fa temps que s'entesten a tillar l'ANC com organització "pseudo-terrorista" i còmplices tots aquells que en formen part.

La perla del dia té aires orientals i ens l'apropa l'agència France Press. Així llegim com Baidu, un dels gegants d'internet a la Xina, ha presentat aquesta setmana uns innovadors bastonets o palets intel·ligents que suposaran una important millora en l'hàbit de menjar dels ciutadans d'aquell país.

Pel que sembla, aquesta idea sorgí després de l'escàndol causat per nombroses partides d'aliments contaminats com la llet infantil que tingué com a conseqüència l'hospitalització de milers de persones. D'aquesta manera, la tecnologia permetra usar els tradicionals coberts orientals per detectar si els ingredients del plat són aptes pel seu consum, fent que el sensors enviïn la informació al telèfon mòbil.

Per tant internautes, si sou dels que acotumeu a freqüentar els restarurant xinesos i us ofereixen coberts o palets, penseu-vos-ho dues vegades, no fos cas que us enganyessin com a xinos o més aviat com occidentals.