Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Jutge i Part

Bon dia i bon dimarts internautes. L'escriptor i filòsof Michel de Montaigne ja deia en ple segle XVI que 'Tota persona honrada prefereix perdre l'honor abans que la consciència.' Els fets d'aquestes darreres hores no només demostren que alguns no tenen vergonya sinó que a més segueixen un guió perfectament marcat per l'executiu, un fet que demostra que malgrat vestir de negre no són immunes a la inconsciència que suposa assentir a tot, oblidant que la seva "preuada" constitució deixa ben clar la separació de poders.

L'auto sacramental començava ahir el matí amb una més que improvitzada compareixença de Mariano Rajoy, el qual es despistà i concedí tres preguntes comptades després de reiterar que el govern havia presentat els dos recursos per impedir la consulta. El millor de tot és que el president no fou l'únic despistat, ja que pel que hem sabut les presses i els nervis van fer envermellir l'advocada de l'Estat que lliurà dos recursos
contra el decret de taxes universitàries i la llei de modificació d’urbanisme, ambdós de l'any 2004.

Sigui com sigui, els dotze magistrats van votar unànimament la suspensió cautelar del 9-N i de la llei de consultes comportarà que la campanya i tots els preparatius de la mateixa es vegin aturats. Aquesta eficiència inusual a l'hora de dirimir si el decret català s'ajustava o no a llei, contrasta amb els tres anys que ses senyories van trigar a decapitar l'Estatut.

A falta d'una sentència en ferm que aniran desenvolupant al llarg dels propers 5 mesos, els magistats argumenten que la consulta és en realitat un referèndum, el qual és absolutament il·legal perquè "només hi ha una sola sobirania a l'Estat" que pugui convocar-los. Curiosament la mateixa explicació, gairebé calcada, que l'oferida per Rajoy unes hores abans a la Moncloa.

Mentre tot això passava a la capital del reino, a casa nostra el Consell Assessor per a la Transició Nacional presentava l'esperat llibre blanc, el qual demostra amb estudis seriosos i acurats que malgrat les dificultats la independència és possible malgrat el líder del PSOE s'esforci cada dia per convèncer als espanyols de la gran "fractura de canyell" que suposa posar un vot a les urnes.

La nota sorprenent del dia la posa Libertad Digital, el qual destaca que l'immobilisme del govern no seria tal, ja que en el seu dia tant ell com el Rei Juan Carlos II (segons Rajoy) haurien ofert una consulta legal, sempre i quan després fos també votada per la resta dels espanyols en cas d'haver sortit Sí. Un pacte que Artur Mas hauria rebutjat al considerar que això només era competència dels catalans.
 
El que sí és competència nostra és la crida que Òmnium Cultural i l'ANC han fet per protestar aquest vespre a les 7 davant tots els ajuntaments de Catalunya. No és moment de defallir sinó de reivindicar la nostra llibertat.

En el terreny de les perles ens fem ressò de la inquietant informació servida per la cadena Sky News, la qual ens explica els nous reclams publicitaris d'un popular restaurant de l'estat nord-americà de Louisiana. El cas és que el propietari se l'ha empescat per mirar de combatre la falta de clientela davant l'augment de delinqüència del barri. Així, l marge del tradicional cafè o "aigua tenyida" que acostuma a servir-se gratis, els clients d'aquest establiment gaudeixen de fins un 10 % de descompte sempre i quan arribin armats.

Veurem si el negoci acaba triomfant o bé els surt literalment el tret per la culata, bàsicament perquè allà els "sinpa" també hi van armats.

Movem fitxa

Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia l'escriptor francès Paul Valéry que 'La política va ser en principi l'art d'impedir a la gent ficar-se en el que l'importava. En una època posterior se li afegí l'art de comprometre la gent a decidir sobre el que no entén.' I precisament el que encara no entén la ciutadania de Catalunya és aquesta dèria d'evitar que puguem exercir el vot. Ara bé, sovint l'etimologia resolt en gran manera el misteri o si més no ens ajuda a comprendre el perquè d'aquesta ofensiva política i judicial. Així, "ofensiva" té el mateix orígen llatí que la paraula ofensa (offendere) i per tant és fàcil comprendre que el fet d'excloure el dret a vot de l'essència de la democràcia només obeeix a una ofensa a la intel·ligència dels catalans, és a dir, una presa de pèl perfectament constitucional.

Afortunadament, el temps cada vegada corre més de pressa i desvetlla aquelles incògnites que des de fa temps tots tenim al cap. Un del elements històrics que ajuda a posar cotes en aquest regnat de l'immobilisme és el decret signat dissabte pel president de la Generalitat en que crida a les urnes el 4,5 milions de catalans perquè expressint la seva opinió sobre el model de país desitjat.

D'aquesta manera, el govern català escenificà, juntament amb gairebé la totalitat de partits favorables al 9-N, la signatura en una cerimònia tant austera com emocionant. Dues foren les absències sonades: l'ecosocialista Joan Herrera (ICxV) i el democristià Josep Antoni Duran i Lleida. El primer argumentà que no se l'havia convidat i posteriorment trascendí que la seva negativa a assistir-hi fou perquè no se li brindà la possibilitat de veure i revisar el decret amb antelació. El segon com ja és tradició no donà cap mena d'explicació, ja que tothom sap que aquest tipus d'actes unitaris no és que li facin cap gràcia. En fi, extrems oposats però equidistància compartida.

El cert és que la campanya institucional per la consulta ja ha començat, un fet que ha fet accelerar la maquinària estatal. El primer moviment el feia ahir el Consell d'Estat en format express, donat que tan sols va necessitar hora i mitja per arribar a la conclusió que el decret era il·legal. El següent pas el farà avui mateix el consell de ministres que es reunirà de forma urgent per presentar els dos recursos al TC. I com a colofó restarem atents i amatents a la reunió que el Tribunal Constitucional convoqui sense cap mena de mania ni dissimulació un ple urgent per rubricar allò que els ha preparat el govern.  Una exemple més que demostra com de rebé "funciona" la separació de poders.

Aquest serà el darrer pas conegut, però tot i així la incertesa tornarà a planar sobre el TC per si decideix pronunciar-s'hi abans del dia 9 de novembre o bé fa ús de la tradicional "diligència" alentint tant com sigui la sentència com ja féu en el cas de l'Estatut. Tot i així, els dubtes no cessaran perquè si bé l'estratègia de l'executiu espanyol no es coneix passada la cita a les urnes, tampoc hi ha cap mena de pista sobre què farà el bàndol català.

Al marge d'això, el cap de setmana ha estat maratonià en quan a informació, especialment per Artur Mas. El president de la Generalitat ha concedit dues importants entrevistes, una en clau catalana amb Mònica Terribas (TV3) i l'altra en clau espanyola amb Ana Pastor (La Sexta). Val a dir que a casa vam trobar Mas en forma, més diumenge que dissabte, ja que en la seva conversa amb Mònica Terribas deixà certs dubtes sobre si havia estat corrupte en alguna ocasió. Un fet que deurien apuntar-li els seus assessors perquè tot i passar de puntetes sobre retallades i el cas Pujol, sí que deixà ben clar que ell no era pas un corrupte. En resum, el president no sols se'n sortí bé sinó que està brillant.

Com en altres ocasions la premsa internacional ha destacat la signatura de dissabte a les seves portades, igual que ho ha fet la premsa espanyola amb un to menys neutral i esmerçant força tinta en carregar contra el que ells consideren desafiament de Mas. Molt més enllà han anat l'eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz, un alumne avantatjat de José María Aznar, el qual ha deixat anar que la convocatòria és un cop d'estat en tota regla i demostració que Mas és un aliat d'ETA. Acusacions gravíssimes que òbviament han ratificat també els seus amics de Ciutadans a Brussel·les.

El Daily Mail és l'encarregat de portar-nos la perla d'aquest dilluns. El diari explica el cas de Patricia Hewitson, una jubilada que dedica part del seu temps a cuidar del seu jardí. En aquest món de la botànica tampoc ningú neix ensenyat i la nostra protagonista, gran amant de les plantes, va sentir curiositat per una que no acabava de tenir classificada.

Enlloc de fer servir el famós cercador que comença amb "G" i acaba amb "oogle" va triar la forma tradicional, fer una consulta a un popular programa local de la BBC centrar en les curiositats de la flora. 
Els experts del programa no van trigar gaire a dir-li l'espècie que la senyora Hewitson tenia al seu hortet: "Cannabis sativa", popularment coneguda com Maria o Marihuana.

No va passar gaire estona fins que la venerable senyora va rebre una notificació policial sobre possessió de substàncies il·legals. Tot i així, sembla que la nostra jardinera no serà acusada de cap delicte degut a que desconeixia quin tipus de planta es dedicava a cuidar. Per si un cas, la policia va decidir requisar la maria, no fos cas que la Patricia fos lector d'Oscar Wilde i recordés que: 'Jo acostumo a resistir-ho tot, excepte la temptació.'

Recordant Merceditas

Bona tarda i bon divendres internautes. 'Gràcies a la memòria es dóna en els homes el que s'anomena experiència.' La cita d'Aristòtil la deu conèixer prou bé una de les figures més rellevants de la política catalana dels darrers trenta anys. Jordi Pujol, exmolt honorable, ha assistit aquesta mateixa tarda davant la comissió d'afers institucionals del Parlament de Catalunya, en una les compareixences més experades dels darrers temps. L'expectació era màxima per escoltar l'expresident després del sotrac que el passat 25 de juliol provocà la seva confessió sobre un frau fiscal a partir d'una herència.

A grans trets poca cosa ha aclarit Pujol, si bé ha deixat clar que malgrat sempre s'ha caracteritzar per tenir una memòria prodigiosa, es veu que en determinats moments i circumstàncies patí una singular amnèsia que l'impedi declarar uns quants milions que el seu progenitor deixà a la seva família. La gent volia respostes i no n'ha rebut ni una.

La sessió ha tingut dues parts ben diferenciades, la primera en la que Jordi Pujol, visiblement nerviós s'ha cenyit escrupulosament al guió elaborat pels advocats, en el que més que una explicació sobre el seu delicte semblava més un relat narratiu de la postguerra i de la lluita antifranquista. Seguidament, els diferents grups parlamentaris representats per les primers espases, amb l'excepció d'Oriol Junqueras que ha delegat en Gemma Calvet, han fet ús dels 10 minuts per preguntar. Els tons i actituds han estat força diferents, mentre ERC i PSC tenien un tractament respectuós però a l'hora incisiu cercant respostes a les moltes incògnites del cas, altres han aprofitat l'esdeveniment per fer discursos que lluny de buscar respostes només pretenien escoltar-se ells mateixos.

Així, PP i C's han tret l'artilleria pesada, linxant-lo públicament a ell, el seu partit i el seu hereu polític, fusionant de forma barroera corrupció amb sobiranisme, ja que segons ells només les estructures d'estat pròpies tindrien la finalitat de saltar-se els controls judicials i governmentals espanyols. 

D'altra banda, Iniciativa ha volgut separar el cas del procés i ha optat no tant per aprofundir en el frau concret sinó per fer un judici a crítica dels 23 anys de pujolisme. Línia molt semblant a la de la CUP que ha recordat les amistats perilloses de Pujol (Andreotti i Köhl) i l'espanyolisme manifest del dirigent essent peça clau per sostenir els governs del PP i PSOE, malgrat els nombrosos escàndols que clamaven el cel.

La segona part ha estat molt més convulsa, especialment perquè lluny de respondre les preguntes concretes de cada grup, el compareixent ha elevat el to, fent gala d'aquella supèrbia que tant bé coneixia la premsa d'aleshores quan el primer dels catalans els renyava per fer preguntes que "no tocaven". La tensió ha acabat convertint la sala gran del Parlament en un gran reality on les picabaralles entre el portaveu de CiU (Jordi Turull) i la del PP (Alícia Sánchez-Camacho) han acabat tancant una sessió sense pensa ni glòria, al més pur estil Sálvame, o pels que teniu més memòria, a l'estil "Queremos Saber", on Merceditas Milá fou plantada per l'escriptor Paco Umbral perquè es parlava de tot menys del seu llibre, talment com avui.

I finalment, serà demà el dia triat pel president de la Generalitat per signar la convocatòria del 9-N, en un acte sobri però solemne que comptarà amb la prèsencia del govern, la presidenta del Parlament i la majoria del responsables dels partits signants de la consulta. Un acte que vindrà precedit per la sorpresa que avui ha donat l'Ajuntament de Badalona, el qual ha aprovat donar-hi suport després que els partits s'hagin posat d'acord deixant en evidència l'Alcalde Albiol, el qual ha marxat amb la cua entre les cames.

Després d'una jornada un xic agra, convé endolcir una mica l'actualitat amb la darrera perla de la setmana. En aquesta ocasió l'encarregat de fer-ho és el diari britànic The Independent, el qual es fa ressò d'una sorprenent descoberta gastronòmica a la llunyana localitat xinesa de Yan'an. El cas és que aquesta vila acollia per molts una autèntica catedral de la cuina oriental, si tenim en compte l'important augment de la clientela del restaurant del senyor Zhang.

Diuen els crítics que entre els requisits perquè un local triomfi hi ha el servei i com no el xef, factors que de ben segur garanteixen que els plats que surten de la cuina siguin del grat dels comensals. A banda d'això la importància de la matèria primera acostuma a garantir gran resultats, i això és el que en destacaven els clients que repetien i feien del boca orella la millor propaganda.

Ara bé, diuen que tot té un començament i un final, perquè a vegades alguns acaben morint d'èxit. Aquesta podria ser l'explicació que ha portat al tancament preventiu de l'establiment després que un dels seus clients acabés demostrant l'impensable.

Així, Liu Ju You va començar a trobar-se diferent després d'haver-hi sopat i decidir investigar fent servir la seva família com a conillets d'índies per demostrar la seva teoria. Un cop els tingué a tots ben tips i contents, els acompanyà a l'hospital per demostrar que aquesta sensació d'eufòria tenia com a causa no la mà del xef o potser sí, perquè aquest es dedicava a especiar el menjar amb opi, tal com revel·laren les proves toxicològiques.

Sigui com sigui internautes i respectant les "opi-nions" diverses si el plat estrella no us fa al·lucinar recordeu la frase de Pierre Daninos
: 'Els anglesos van inventar la sobretaula per oblidar el menjar.'

La hipocresia PePera

Bona tarda i bon dijous internautes. 'Quan la hipocresia comença a ser de molt mala qualitat, és hora de començar a dir la veritat.' Paraules del dramaturg alemany Bertolt Brecht que no haurien de deixar indiferent els electors del PP, donat que als dirigents això de la hipocresia és un tema que sempre els ha relliscat. Un clar exemple el trobem en aquests darrers dos dies en que per estrany que sembli la justícia ha fumut una plantofada a la nineta del ulls del PP Balear: el Tractament Integrat de Llengües.

Sens dubte que aprendre altres idiomes ha passat de ser un mèrit a obligatori en la nostra societat, però el cas balear té una lectura ben diferent ja que té una lectura força diferent i una intencionalitat clara, que no és ni més ni menys que eliminar progressivament el català del mapa. Així, amb l'excusa d'ampliar hortitzons lingüístics el president José Ramón Bauzá ha eliminat la llei de normalització lingüística davant la impotència de famílies i docents.

A diferència del País Valencià, la resistència en aquestes terres ha estat força més contundent, aconseguint mobilitzar tota una marea verda de protesta, que tot i no provocar cap mínim gest en l'executiu popular sí que ho ha fet en la judicatura al anul·lar el TIL i posteriorment la seva suspensió immediata per no haver seguit el procediment reglamentari que obligava a consultar la universitat de les Illes. Però es clar, a Can PP ja se sap que acostumen a tirar pel dret sense preveure les possibles conseqüències, recolzant-se en el coixí proporcionat per les majories absolutes.

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Balears no sembla haver trastocat els plans del partit de Bauzá, aquell que dia sí i dia també s'omple la boca de la necessitat de respectar la legalitat vigent per evitar l'anarquia que comporta estar al marge de la llei. El remei però sembla que només és aplicable a altri, donat que sense cap mena de vergonya el govern de ses illes ha manifestat que no pensen suspendre l'aplicació del TIL perquè això és el que necessiten els ciutadans d'aquella comunitat. Evidentment, com en altres casos, parlen motu proprio perquè que jo sàpiga no han preguntat pas als interessats si volien implantar aquest disbarat.

I mentrestant, a la capital de reino no paren de recordar-nos en les conseqüències gravíssimes que comporta no complir la llei ni acatar sentències. En aquest sentit, l'exfiscal en cap de Catalunya, José María Mena, ha passat avui per l'antena de Catalunya Ràdio i ha deixat entreveure l'estratègia que sembla tenir preparada Mariano Rajoy si per aquelles remotes casualitats els catalans seguíssim el full de ruta i acabéssim votant el 9-N. Consulta que per cert serà convocada formalment el proper dissabte tal com ha informat avui el president de la Generalitat als partits signants del pacte de desembre.

Les paraules de l'exfiscal portaran cua. Segons Mena quan el govern presenti els decrets contra la consulta i el TC la deixi en suspens, "tot aquell que treballi per al 9-N, ja sigui alcalde, regidor, funcionari o ciutadà, serà jutjat i condemnat" al considerar-ho com actes de desobediència i sedició. I jo em pregunto: això no serà un segon Plan Español para el estímulo de la Economía y el Empleo, donat que haurien de licitar la construcció de milers de presons per encabir-hi tots els que volem votar?

A títol anecdòtic, cal fer-nos ressò d'una altra dimissió, aquesta vegada la del president de RTVE, Leopoldo González-Echenique, el qual també s'ha vist abandonat pel govern popular en la seva escomesa per obtenir un nou finançament per l'ens públic. Dimissió que ve després de la d'Alberto Ruiz-Gallardón al capdavant del ministeri de Justícia, el qual serà rellevat per Rafael Catalá Polo, que fins ara havia defensat la reforma constitucional per un encaix millor de Catalunya. 

Sense perdre de vista els "catalá" no deixa de ser simptomàtic, que malgrat el forat a les arques valencianes, la portaveu del govern de Fabra, Maria José Catalá, expliqués que el president de la Generalitat pensa abaixar els impostos, generar 200.000 llocs de treball i eliminar l'aforament dels parlamentaris. Veurem com s'ho fa, a menys que el seu col·lega d'Extremadura, li hagi donat la recepta màgica.

En el terreny de les perles el diari anglès The Guardian publica una notícia que confirma aquelles converses que sovint es donen a moltes llars. La informació ens explica la mala relació que la jove Kuntal Patel tenia amb la seva mare. Ja ho diuen que la tele a part d'aborregar també té la "virtut" de donar males idees, i això és el que portà a la filla a intentar acabar amb la vida de la seva progenitora perquè en el seu dia l'impedí casar-se amb el seu promès.

La premiada sèrie 'Breaking Bad' l'ajudà a dissenyar un pla que passà per comprar Abrina, un verí que va aparèixer en un dels capítols. La compra realitzada per internet no li acabà de sortir prou bé, ja que li administrà barrejat amb un refresc light, fent que l'efecte de la metzina fos fins a mil vegades menys tòxica.

Això feu que la dona es veiés obligada a comprar-ne més per rematar la feina. Aquest fet va aixecart la llebre i permetè la seva detenció. 

Per tant internautes, feu cas del que deia el mestre Alfred Hitchcock: 'La televisió ha fet molt per la psiquiatria: no només ha difós la seva existència, sinó que ha contribuït a fer-la necessària.'

Tocat i enfonsat

Bona tarda i bon dimarts internautes.  En certa ocasió Fiodor Dostoievski va escriure que 'Després d'un fracàs, els plans més elaborats semblen absurds.' I no anava pas equivocat l'escriptor rus, i si no que li preguntin a Mariano Rajoy, que finalment ha deixat tocat i enfonsat el que havia de ser la gran esperança blanca. Fins avui ha durat l'agonia d'Alberto Ruiz-Gallardón, un home que de ser inqüestionable en el PP pels triomfs continuats a la comunitat de Madrid i a l'Ajuntament, s'ha vist superat per l'allau de crítiques a la reforma de l'avortament, i han estat els assessors del partit els que han aconsellat el cap de l'executiu a prescindir d'un actiu que fa temps s'havia convertit en passiu.

No calia escoltar els insistents rumors que el situaven fora del govern donat que les veus discordants les tenia a casa mateix, i com diuen els entesos en la vida hi ha amics, enemics i companys de partit. De fet, Gallardón tenia la idea de passar un bon estiu i tornar al ministeri amb la llei ja aprovada, però ves per on no ha estat així. Espanya doncs, si més no una bona part respira un xic més tranquil·la després que el president espanyol fes públic que aparcava la polèmica reforma per falta de consens, i òbviament per mirar de frenar una sagnia de vots que pel que es veu deuria ser molt més important que la que esperava obtenir dels grups provida.

Feia dies, per no dir setmanes que els mentideros madrilenys auguraven la dimissió del titular de Justícia, per haver caigut en desgràcia "marianil", tot i que fa uns dies que defugia la premsa al més pur estil Rajoy, Gallardón ho atribuïa a la feixuga tasca que comportava fer front a la consulta catalana. Veurem si aquesta crisi de govern afecta d'alguna manera a l'estratègia que aquest ministeri venia aplicant per frenar els aires independentistes.

Si fa un moment fèiem referència a una de les plomes de la literatura russa més importants, també la Roma clàssica ens oferia regals com els d'Horaci, el qual convivia diàriament amb la corrupció, les conspiracions i les calúmnies. Segons el poeta satíric la millor recpeta en aquesta vida és aquesta: 'Mescla un gra de bogeria a la teva prudència ', i aquesta mateixa consigna sembla haver emprat l'edició d'avui del diari El Mundo. El rotatiu madrileny ha tornat a fer bullir l'olla en temps com en temps dels cèsars i ha publicat el "pla secret" del president Mas per votar, fusionant consulta i eleccions al Parlament en una mateixa data.

La informació que ja ha estat totalment desmentida pel conseller de presidència, coincideix amb la darrera enquesta elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). El sondeig destaca que gairebé 6 de cada 10 catalans estaria a favor de la independència i només 3 de cada 10 hi estaria en contra. En un altra de les preguntes la mostra subratlla que el 87,6% dels consultats acceptaria democràticament el resultat final d'un referèndum. Caldria veure si al cantó fosc farien el mateix.

La perla del dia ha aparegut en la majoria de diaris del món i té com a protagonista Jasmine Tridevil, una noia nord-americana que ha trencat la guardiola per mirar de fer realitat el seu somni 3.0. Si fins fa no massa el somni americà sempre s'havia caracteritzat per aquells infants que començaven repartint diàrias en bicicleta i acabaven presidint la Casa Blanca, ara la cosa és molt més mediàtica si tenim en compte en què ha invertit aquesta jove els 15.000 euros estalviats.

Allò que els efectes especials de Hollywood mostraven a 'Desafío Total', ara ja és realitat. Per fi, Jasmine va aconseguir convèncer un dels 50 cirurgians que va visitar per a que l'implantés un tercer pit i així aconseguir convertir-se en estrella de la cadena MTV. Veurem si finalment dona el do de pit per triplicat o acaba convertint-se en una dida avantatjada ara que els atletes han començat a prendre llet materna com a beguda energètica.

Tempus fugit

Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia Jean de la Bruyere que 'Els que empren malament el seu temps són els primers a queixar-se de la seva brevetat.' I no deixava de tenir raó aquest filòsof i moralista francès perquè a els caps d'Alicia Sánchez-Camacho estan que trinen des que divendres el Parlament de Catalunya aprovés àmpliament la llei de consultes. Una llei paradoxal perquè fins i tot abans d'acabar el seu redactat ja havia estat condemnada al foc etern pels despatxos de Madrid. No deixa de ser hipòcrita el fet que mentre per una banda alguns s'omplen la boca de democràcia i legalitat quan per l'altra dimonitzen l'instrument que permet consultar als ciutadans.

Els anys han passat però hi ha coses que no canvien, això sí els Torquemada d'avui són 3.0 i constitucionalistes fins a la medul·la. Ara bé, resulta curiós veure'ls fanatitzats pel text legal quan en el seu dia molts d'ells ni la votaren i no perquè fossin massa joves sinó perquè s'estimaven més altres règims igual de tecnològics per allò de la designació "Digital".

Diuen que els nervis són l'única cosa de la que no te'n pots lliurar perdent-los, i a la capital del reino aquests dies la tensió és màxima esperant la rúbrica del president de la Generalitat en la famosa convocatòria del novembre. Tota la maquinària estatal està més que a punt des de divendres al vespre, fins l'extrem que Mariano Rajoy tenia a tothom mobilitzat per presentar el recurs que la frenés, ja que volia marxar a la Xina amb els deures fets. Però ves per on, en Mariano haurà de fer via cap a terres asiàtiques sense tenir-ho tot "lligat i ben lligat".

La veritat és que l'ambient que córre per la meseta cada vegada és més terrorífic, tant que fins i tot el Festival de Sitges queda empetiti davant els que molts consideren ja una tragèdia inevitable davant la intransigència incomprensible d'un govern que es nega a acceptar que el problema és seu i no nostre. D'aquesta manera, són força els dirigents espanyols que comencen a plantejar-se deixar la til·la i passar-se al Prozac, el qual sembla ser més efectiu pels casos de depresió.

Òbviament, malgrat les amenaces directes o velades sempre els queda el recurs de la caverna, una màquina al servei del CNI o del Club de la Comedia que sorprèn amb titulars com el que publica avui La Razón amb tota riquesa tipogràfica: "El 80,7% de los catalanes no fue a la «V» de la Diada." Llàstima que ometen la segona part, perquè em temo que aquests mateixos no van desplaçar-se fins a Tarragona per recolzar la unitat d'Espanya. I és que malgrat tots el recursos dels fons reservats destinats a la campanya anticatalana, no sembla que la guerra bruta dissenyada per les clavegueres de l'Estat estiguin guanyant la batalla, especialment després de llegir notícies com aquesta: "La ciudad de Madrid asiste a una oleada de robos de tapas de alcantarillas e hidrantes sin precedentes durante las últimas semanas." Només falta que acabin acusant d'associació il·lícita amb els catalans les bandes de romanesos.

Qui sí sembla donar una imatge d'unitat són els més de 600 municipis catalanas que han respost positivament a la crida feta per la societat civil, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per tal que donin suport al 9-N amb l'aprovació de mocions i plens extraordinaris.

El cap de setmana també ha estat escenari de rèpliques i Artur Mas no ha volgut desaprofitar l'ocasió per respondre primer a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, la qual en qualitat de "perdonavides" retreia al president català que ell ostentava el càrrec gràcies a la Constitució que ara menysperea. Mas va rebatre-la i abatre-la contestant que ell és el president 129 d'una institució força més antiga que la carta magna del 78.  O sigui, potser que llegíssim un xic més Soraya!

La perla del dia ens arriba des de l'altra banda de l'Atlàntic a través del portal de notícies argentí Nexofin, on la casualitat o fatalitat ha fet que coincidissin al mateix rotatiu dues esqueles del ja desaparegut Guillermo del Castillo.

La coincidència féu que la vidua i la família del finat s'assabentés unes línies més abaix que el marit, pare i avi portava una doble vida, ja que el segon escrit deia literalment això: "El meu grassonet estimat, el meu Guille ... Gràcies per aquests 5 anys de felicitat. Teva per sempre, Susana". 

En fi internautes no sé si després de saber-ho a algú li agafessin temptacions per rematar-lo, ja ho deia el poeta: "Els
honestos són inadaptats socials".

Ufffff!

Bon tarda i bon divendres internautes. 'És una ximpleria arrencar-se els cabells en els moments d'aflicció, com si aquesta pogués ser suavitzada per la calvície.' La frase de Ciceró hauria de ser tinguda en compte per alguns residents a la Moncloa, perquè si bé avui els han alegrat el dia no estaria de més que algú els recordés els discursos d'aquests darrers dies en que les enquestes semblaven més favorables al Yes, assegurant que el país de William Wallace i el de Rafael de Casanova no tenien cap punt en comú. Com ja era d'esperar, això ha canviat en gran manera avui, després de que el No acabés imposant-se en el referèndum d'Escòcia per 55% a 45%. 

La incògnita radicava en el vot indecís, que com el seu nom indica, no tenia un candidat segur. El que és evident és que avui dos governs han celebrat amb xampany, suposo que cap dels dos amb cava, la victòria dels unionistes que han guanyat àmpliament davant els independentistes. Malgrat la decepció de molts, la unanimitat a l'hora de destacar les millores que tindrà aquest país després de la votació ha estat la notícia més comentada. Una tercera via sobrevinguda que no estava a la pregunta original però que segurament ha fet que una part de la població acabés decantant-se pel No davant les promeses de més competències fetes pel govern britànic.

Com ja es tradició en els països anglosaxons el perdedor acostuma a marxar cap a casa, i això precisament és el que ha fet el ja dimitit Alex Salmond. Un cop reconeguda la derrota i després de demanar al bàndol unionista que acceleri el màxim possible les inversions promeses dos dies abans del referèndum.

I avui que hi havia consell de ministres, el president del govern espanyol ha aprofitat per donar la cara en diferit i sense premsa, ara que l'arítmia escocesa ha desaparegut,i ha felicitat la Gran Bretanya per mantenir les seves fronteres. No ha estat l'únic, perquè la Comissió Europea ha seguit l'exemple espanyol, francés i alemany destacant la importància de tenir uns estats forts per garantir la supervivència de la Unió, un fet que fa certa gràcia tenint en compte que Espanya es caracteritza més aviat per la seva mala salut de ferro i el Regne Unit no és que  tingui massa ganes de seguir a la UE. Els missatges no eren gratuïts, ja que sense citar-la explícitament, tothom tenia al cap l'assignatura pendent: Catalunya.

La nostra nació que, a diferència de l'escocesa, mai ha estat reconeguda com a tal, s'ha convertit en el focus mediàtic del moment un cop passat el capítol esmentat. Aquesta mateixa tarda, el Parlament de Catalunya ha votat la llei de consultes que permetrà el paraigua legal per poder convocar la consulta, aquella que amb tota seguretat serà difícil de celebrar. S'esperava amb candeletes la signatura del president Mas convocant-la i fins i tot Mariano Rajoy ja havia donat ordres a funcionaris i ministres perquè demà estessin a punt per fer una reunió d'urgència, però pel que es veu, Artur Mas acabarà rubricant el document dilluns, un cop publicat al DOGC.

Per tant, la pilota està al nostre camp i hem de ser nosaltres qui decidim si optem per avançar cap a la porteria contrària o bé ens repleguem i fem una defensa per conservar el resultat actual. Agosarats o conservadors, aquesta és la qüestió. Ens la juguem o encara esperem que aquest govern central que ens nega el pa i l'aigua sistemàticament acabi oferint-nos aquelles famoses promeses virtuals en forma de cants de sirena?
Parlant de cants, però aquests de protesta, són els que s'estan escoltant aquests dies a Uganda on una qüestió de mesures s'ha convertit en tot un problema d'estat. Ens ho recorda aquest vídeo de la cadena NTV de Kenya la qual es fa ressò de la denúncia del parlament d'aquell país africà pel fet que algunes companyies no tenen en compte el fet diferencial Ugandés, i això ha causat importants problemes entre la població.

Així d'indignat i explícit es mostrava el diputat Merard Bitekyerezo a l'afirmar : "Alguns joves es queixen que els condons que reben són molt curts, els seus òrgans sobresurten per tot arreu."

Quina raó tenia aquell que un bon dia digué que 'El sexe alleuja la tensió, mentre que l'amor la causa.'