Paper mullat

Bon dia i bon dimarts internautes. 'Tenia tan poca retentiva que s'oblidà que tenia mala memòria i es va recordar de tot.' No és menor la frase que en el seu dia escrigué Ramón Gómez de la Serna per entendre els darrers moviments a la CUP. Que el pacte amb Junts x Sí va comportar molts mals de panxa és evident, però a vegades hom oblidà que aquesta formació és tan complexa com heterogènia. 

Evidentment, l'acord in extremis per investir un nou president passà factura als guanyadors del 27-S, però no només a ells, ja que la divisió interna dels cupaires torna novament a demostrar que el pacte fet a contracor no va tancar la ferida oberta. I es clar, l'inconformisme i la rebel·lia sembla que predominen aquests dies per sobre dels acords signats.

De fet, ja ho deia Friedrich Hebbel: "L'obstinació és el succedani més barat del caràcter". I si alguna cosa hem descobert aquests mesos és que la tossuderia de determinats personatges per acabar amb el recent govern ha fet trontollar novament la confiança. Pocs dies després que Corrent Roig anunciés que abandonava la CUP pels acords signats i el suport a la pròrroga pressupostària, ara ha estat Endavant OSAN qui ha titllat de "paper mullat" els compromisos rubricats.

Sigui com sigui, seria injust generalitzar l'actitud de determinats sectors amb el global, però el temps demostra que plou sobre mullat, perquè Artur Mas no era l'únic obstacle per tirar endavant el full de ruta. Novament, descobrim que independència i revolució no sempre van agafats de les mans.

Els qui sembla que ja comencen a anar de bracet són PSOE i C's, els quals segueixen festejant per arribar a un acord. Diuen que en una relació tres són multitud, i Podemos sembla que li hagi tocat fer d'espelma. En aquest context, els socialistes presentaven ahir la proposta de govern a diverses formacions no independentistes per tal de portar-los a un molí que sembla haver ventilat tota reforma federal i autonòmica, malgrat Miquel Iceta ho atribueixi a un fatal error de tecleig.

En fi internautes, que cadascú pensi el que vulgui, perquè tal com escrivia Arthur McBride: "Una conclusió és el lloc on arribes cansat de pensar", i jo per avui ja he mossegat prou.

Reaccions: