Moltes gràcies Muriel!

Bon dia i bon dilluns internautes. Deia el polític Frank A. Clark que 'Si un home no està agraït pel que té, és probable que no sigui agraït pel que tindrà', i a fe de Deú que Catalunya té molt a agrair a Muriel Casals. La diputada de Junts x Sí desdibuixava el somriure de la família independentista després de no superar les ferides d'un malaurat accident.

L'èxit del procés català ha tingut en la figura de l'expresidenta d'Omnium un pes significatiu, materialitzat sovint en les cada cada cop més massives manifestacions per la llibertat del nostre poble. Un triomf que si bé és fruit del treball col·lectiu també hi té molt a veure l'extraordinària feina feta per aquest binomi Casals-Forcadell.

Així, mentre l'actual presidenta del Parlament era el cor, Muriel en fou el cap. Els que la coneixien parlen d'una dona fràgil però de conviccions de ferro. Un tarannà que sempre la dugué a buscar consensos sense abandonar en cap moment els seus ideals. Aquesta discreció combinada amb la ferma voluntat de veure una república catalana, suavitzant la radicalitat amb l'habilitat de no variar el missatge conformaren bona part de la seva activitat pública.

Força ha plogut des d'aquella contundent mobilització del 2010 en contra de les retallades de l'estatut, però lluny de recular malgrat la repressió del govern amb l'empara del Constitucional, el nostre ha estat un poble que com ella no ha defallit. Segurament, per aquest mateix motiu i en plena crisi per formar un nou govern, un dels noms que arribaren a sonar a les travesses fou el d'ella.

No és d'estranyar aquest consens si tenim en compte la seva coherència política, perquè malgrat haver passat pel PSUC i Iniciativa, mai deixà enrere la seva militància d'esquerres, un factor aquest que la legitimà encara més la transversalitat del procés que defensava. Però, la tasca de formigueta en defensa de la llengua i la cultura tingueren feta durant anys a la universitat i en diverses entitats, tingueren la seva recompensa quan el 2010 fou escollida per un ampli marge com a presidenta d'Òmnium Cultural.

Escriu Álvaro Mutis que "Quan la gratitud és tan absoluta les paraules sobren". Tot i així, demostrem que la seva lluita no haurà estat en va i fem honor a la seva memòria recordant-la amb les belles paraules de La vall del riu vermell:

"Trobarem a faltar el teu somriure,
dius que ens deixes te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí."