La dislèxia unionista

Bon dia i bon dilluns internautes. 'L'important és sembrar la confusió, no eliminar-la.' L'encertada teoria de Salvador Dalí sembla ratificar-se dia rere dia en el discurs unionista, el qual confon sempre naps amb cols. Si no fos perquè fa anys que ens afaitem uns i es depilen unes altres, qualsevol professional de la psique diagnosticaria que aquesta afecció s'ajusta molt més al joc dels disbarats que no pas a una dislèxia sobrevinguda.

Els practicants d'aquesta estranya variant de fal·làcies tornaren novament a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, no pas fent una exhibició de múscul sinó mostrant uns arguments que com a les pel·lícules "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència". Entre les diverses pancartes que portaven les 3.500 persones vingudes d'arreu podíem llegir "El procés ens roba". Un lema que torna a posar a prova l'exquisit sentit de l'humor amb que els catalans sempre hem fet gala. 

Complementant aquesta "broma" de Societat Civil Catalana amb el suport de representants del PP i C's, els organitzadors en un exercici de demagògia de baix nivell han pretès denunciar la "perversió democràtica del govern" per no respectar els resultats electorals. Curiosa o mesquina arenga que tergiversa la majoria absoluta de l'independentisme al Parlament, exigint que els 72 diputats que la componen se sotmetin a la resta de partits que varen perdre els comicis.

L'acte que va passar sense pena ni glòria, no ha de confondre'ns als que defensem il·lusionats la creació d'un nou Estat, trencant amb l'anacronisme d'un sistema corrupte i anacrònic que ens porta inevitablement cap a un forat negre més temible que els de Stephen Hawking. I és que malgrat l'unionisme sempre punxa en les mobilitzacions, no ho fa pas a les urnes. Precisament per això, seria irresponsable subestimar l'adversari pensant que ja ho tenim tot guanyat.

Cal doncs anar eixamplar la base independentista aconseguint nous suports, un fet que no serà tampoc massa complicat si els ciutadans acaben adonant-se del mal negoci que suposa continuar a Espanya. Òbviament, l'unionisme sempre tindrà els seus fidels, però si són com els que ahir es passejaren per la capital catalana estic segur que no tardarem a fer realitat el nostre somni amb el vist i plau de la comunitat internacional que tard o d'hora s'adonarà que els xiulets a l'himne europeu d'ahir brillen per l'absència al bàndol sobiranista.

Per tant, els propers divuit mesos seran crucials per dotar de continguts el full de ruta, demostrant al món la nostra tenacitat i voluntat democràtica d'esdevenir un país lliure i democràtic on convivència sigui com fins ara la marca catalana. En aquest sentit, l'estratègia del govern Puigdemont sembla que seria preparar el terreny i culminar el procés amb la convocatòria d'unes eleccions constituents que en cas d'aprovar-se donarien el tret de sortida per la desconnexió oficial de l'antic règim.

En fi internautes, no perdem l'esperança perquè com deia el poeta: "Dos de cada tres espanyols no creuen en política, el tercer no sap o no contesta, però és aquest el que viu d'ella".

Reaccions: