Futuribles

Bon dia i bon divendres internautes. 'El futur no serà dominat per aquells que estan atrapats en el passat.' L'excel·lent reflexió que en el seu dia feia l'excanceller d'Alemanya, Willy Brandt, probablement dista molt de la filosofia dels tres tenors de la política espanyola, més capficats en vetar-se els un i els altres. Tenint en compte els egocentrisme del personal, no és gens estrany que una de les frases més escoltades darrerament a la capital de reino sigui "Hagan sus apuestas, señores".

I és que la política ficció dóna per molt, especialment perquè a hores d'ara l'aritmètica així ho afavoreix. El focus reial, mal que pesi a PP i C's, s'ha centrat aquesta setmana en la persona de Pedro Sánchez, el qual sembla haver vençut els cants de sirena de la vella guàrdia socialista i ha acceptat el repte de constituir un nou executiu.

Estem només a les beceroles de les converses, però és evident que no hi ha dos sense tres, un fet que incomoda en gran manera als protagonistes, bàsicament perquè això dels pactes és més propi dels catalans que d'aquelles terres. A dia d'avui, no cal ser ni el Mag Fèlix ni la Bruja Lola per endevinar que les escenificacions per deixar-se estimar seran el pa de cada dia.

En aquest sentit, sobre la taula s'han posat diverses possibilitats, però les que més número tenen són: coalició PP-PSOE-C's o PSOE-Podemos-C's. Els assidus als casinos il·lustren als més novells amb savis consells com "Juga només el que puguis perdre" o "No estiris més el braç que la màniga". Salvant les distàncies, perquè encara que a vegades ho sembli la política en cap cas ha de ser un joc, el que està en qüestió no és qui governi sinó si canvia una manera de fer que ja és anacrònica.

Ara com ara, encara que aquesta carta sembli estar amagada, no seria descartable arribar a un cert consens per la pressió exercida des de diverses institucions i lobbies. Un acord que tindria com a eix la defensa de la unitat d'Espanya i una reforma light de la constitució per tal d'acontentar una mica al personal. Es clar que tant Rajoy com Sánchez es postulen com a candidats, però i si la sortida d'aquest atzucac passés per deixar fora els favorits i Podemos, i fos finalment l'ambiciós Albert Rivera qui encapçalés el govern sota l'argument de "ni tu, ni jo. Però, i ell?"

Una papereta difícil de solucionar fins i tot amb noves eleccions. Això és el que desprèn del darrer sondeig que el CIS ha fet el passat mes de gener. Segons l'enquesta, els resultats podrien ser gairebé calcats als del 20-D amb l'excepció que Podemos es convertiria  per molt poc en la segona força per davant del PSOE. El suport als partits independentistes no variaria massa, si bé amb una lleugera pèrdua de vots per part de DiL, cosa que segurament quedaria solventada amb nota si es tornés a repetir la fórmula de JxSí.

Sigui com sigui, l'experiència ens diu que qualsevol de les fórmules no resoldrien el "problema catalán", perquè ja no és qüestió que ens donin un "peixet" que fa temps que es podreix al cove. I hom encara es pregunta, perquè alhora que s'entesten a oferir-nos "diàleg constitucional" judicialitzen qualsevol cosa que surti del Parlament o de les grades del Camp Nou. Estadi que ha tornat a posar-se al punt de mira, no tant per l'espectacular joc blaugrana sinó perquè la Fiscalia General de l'Estat hagi vist delicte en la sonora xiulada de la passada final de Copa entre el Barça i l'Athletic Club de Bilbao. Deu ser que hem sabut trobar l'annex on diu que la llibertat d'expressió exclou els xiulets.

En fi internautes,  que lluny de voler semblar Rappel o Sandro Rey prefereixo tocar de peus a terra i ser partícip del pensament de Winston Churchill: "Evito sempre predir per endavant, perquè és molt més fàcil fer-ho a posteriori."