Comença la partida

Bon dia i bon dimecres internautes. Siegbert Tarrasch, un dels millors jugadors d'escacs del segle XIX va dir en certa ocasió que 'La bellesa d'un moviment no es reflecteix només en la seva aparença, sinó en el pensament darrere d'ell.' I aquest moviment el feu finalment Felipe VI davant l'enrocament en que es troba el govern d'Espanya després que l'aritmètica parlamentària hagi deixat un panorama complicat a l'hora de trobar aliances.

Davant el perill d'enquistament indefinit, el cap de l'Estat va voler evitar que la marmota tornés a treure el cap i es tornés a repetir la negativa de Mariano Rajoy a presentar-se. D'aquesta manera, Pedro Sánchez serà l'encarregat d'intentar gairebé l'impossible, crear un front d'esquerres incorporant-hi Ciudadanos.

A hores d'ara, no sabem quina serà l'estratègia del secretari general del PSOE per assolir la presidència, però em temo que com faci com l'arquebisbe de Barcelona que demana la intervenció divina perquè plogui, Sánchez ho té més que complicat. Els seus socis potencials (Podemos i C'S) ja han explicat que es veten mútuament i no pensen afavorir la investidura si la fórmula dels socialistes és aquesta.

Mentrestant, Rajoy que és gat vell a l'hora de veure com s'immolen els seus rivals titllava de "aliança heterogènia, contradictòria i experimental" un govern d'esquerres i sobiranistes, com si la gran coalició que proposa ell mateix amb els socialistes no patís dels mateixos mals. La tossuderia de Rajoy per no fer un pas al costat i obrir noves possibilitats la deixà meridianament clara ahir mateix en la compareixença que féu a Moncloa per explicar la seva trobada amb el monarca.

El president en funcions que dóna per fet el fracàs del cap de l'oposició en aquesta aventura, té totes les esperances posades en unes eleccions postvacacionals que podrien celebrar-se passat l'estiu i donarien als PoPulars cert aire si confirma el desinflament de C's. Resulta interessant l'opinió de nombrosos experts que afirmen que el país exigeix "Alta Política". Perillosa reflexió que ens hauria de fer pensar que si no la practiquen sempre és perquè acostumen a viure en un baix rendiment perpetu.

Però si ja de per sí els obstacles externs són gairebé insalvables per Pedro Sánchez, no menys ho són els interns, on bona part dels seus barons veuen el partit de Pablo Iglesias com l'amenaça fantasma que els pot fer desaparèixer del mapa. La sensació d'angoixa no ve donada per la fugida de vots cap a Podemos sinó per la por a que el referèndum català defensat per aquests acabi assenyalant als socialistes com cmplices del trencament d'Espanya.

La paradoxa és sensacional i deu haver deixat als tradicionals votants del PSOE amb la boca oberta al veure com bona part dels seus dirigents progressistes renuncien olímpicament a fer un govern d'esquerres i aposten per fer una coalició de dretes sense envermellir. Encara que de més verdes en maduren, i si no que li preguntin a Josep Fèlix Ballesteros que s'ha prestat gustosament a fer de conillet d'índies pactant el govern de Tarragona amb PP i UDC.

En fi internautes, com deia Fiodor Dostoievski 'El secret de l'existència no consisteix només en viure, sinó en saber perquè es viu", i alguns sembla que ho facin pel càrrec.

Reaccions: