Nous vents a l'horitzó

Bon dia i bon any internautes! Explica un vell proverbi holandès que "No es pot impedir el vent, però cal saber construir molins" i de ben segur que a casa nostra cal no deixar perdre la força amb què ha bufat el procès si no el volem malbaratar, especialment perquè s'ha vist reforçat per una tramuntana inesperada. 

I és que quan tot semblava dat i beneït un gir inesperat va tornar el somriure a moltes cares, que vulguis o no, ja estaven més que desangelades. Amb certa barreja d'estupefacció i sorpresa deurien també quedar-se a la meseta aquells que ja es fregaven les mans pensant que el malson català s'havia acabat definitivament.

Però res més lluny de la veritat, ja que com les bones novel·les de misteri el final no tingué com a protagonista el majordom sinó algú ben diferent. És evident, que per molt transversal que es vulgui ser no calia arribar a una situació com aquella, però l'important és que per molts plats que s'hagin trencat encara ens quedava una altra vaixella de reserva feta a Amer.

Òbviament, la jugada d'Artur Mas ha estat mestra, perquè no només s'ha garantit un sortida digne al facilitar la investidura del nou president de la Generalitat fent un pas al costat, sinó perquè si aconsegueix reconstruir CDC i el procés tira milles, l'expresident pot treure molts bons redits en un futur no massa llunyà si opta per tornar a presentar-se.

Sigui com sigui, l'agenda del nou executiu de Carles Puigdemont es presenta complexa en els 18, 20 o 24 mesos que tenim pel davant. La fita és ben clara, construir les estructures d'estat per tal de tenir-ho tot llest quan arribi el moment. Però es clar, tothom és ben conscient que un procés constituent no es fa en quatre dies ni de qualsevol manera si volem que la comunitat internacional acabi contagiant-se dels nostres somriures.

Per fer-ho no podem pas ancorar-nos en només el 48 per cent dels vots i cal anar eixamplant la base entre els que encara dubten de la viabilitat d'una Catalunya independent. A hores d'ara, si d'alguna n'hem tret l'entrellat és que la tradicional indefinició ha quedat reduïda a la mínima expressió, quelcom que saben molt bé els que fins fa quatre dies encara defensaven la tercera via.

El seu màxim exponent, Josep Antoni Duran i Lleida, anunciava el cap de setmana que deixava la primera línia política, no sense abans fer honor al mític western "Murieron con las botas puestas tot afirmant que les coses ens haguessin anat millor si Pujol l'hagués triat a ell elloc d'Artur Mas. Qui ho té al néixer no ho deixa al créixer i com la novel·la de García Márquez, la seva ha estat una crònica d'una mort anunciada. Els pèssims resultat electorals del 27-S i el 20-D han estat l'espurna per tal que l'incombustible hoste del Palace hagi deixat orfes d'il·lusions i esperances als membres del conegut com a "Pont Aeri".

Reaccions: