Gripaus

Bon dia i bon dijous internautes. 'No es pot ser i no ser una cosa al mateix temps i sota el mateix aspecte.' Una reflexió d'Aristòtil que malgrat ser un dels filòsofs clàssics no hauríem de deixar en l'oblit ja que dibuixa perfectament moltes de les situacions que en ple segle XXI encara es donen. Tot i així, com en la vida res és blanc ni negre, sinó que els grisos hi juguen un paper cabdal.

En aquest sentit, hom que no és pas biòleg, malgrat coneixi molts animals de dues potes, adverteix la impossibilitat clara de classificar i catalogar científicament la formació guanyadora en les darreres eleccions del 20-D. El tema no es pas menor, però vistes les reaccions del nou ésser "podemita", sorgeix la incertesa raonable a l'hora de catalogar-lo com a organisme pertanyent als batracis o bé als rèptils.

En ambdós casos tenim arguments vàlids que podrien fer-nos decantar per un o per l'altre, però els cromosomes d'aquesta fusió no deixen prou clar si predominen més els de la ingenuïtat o els de la falsedat. La principal dificultat s'esdevé un cop passada l'eufòria dels resultat a Catalunya per davant dels partits independentistes, presentant la victòria com un triomf d'una nova esquerra amb veu pròpia a Madrid.

Llàstima que en aquest nostre món, confondre desitjos amb realitat no és precisament una virtut, ans al contrari. I és aleshores quan En Comú Podem, liderat per Xavier Domènech, ha de fer ús de la imaginació per intentar justificar l'incompliment manifest de tenir grup propi al Congrés de Diputats. Els arguments, potser pel precipitat de la situació, no han estat precisament massa creïbles, i han optat per la tradicional fórmula de la "casta" tot dient que se'ls havia mal interpretat i que no serà cap problema integrar-se en l'anomenat grup "confederal" de Podemos.

La pell camaleònica d'En Comú Podem que al llarg de la campanya va fer bandera de la veu pròpia a la capital del reino s'ha vist afectada per dues estranyes malalties. La primera passa pel desconeixement del reglament del Congrés en que delimita la formació de grups a aquells partits que han competit entre ells en els comicis, i l'altra la que afecta en gran manera la memòria.

Així, la dificultat per formar govern donada l'aritmètica parlamentària està provocant múltiples càlculs en forma de negociacions entre les diferents forces que aspiren al poder. A hores d'ara, l'actual partit del govern s'ha vist sorprès per la manca de diàleg i acord amb el PSOE per conformar la gran coalició. Curiosa reacció desairada la del PP al esquinçar-se les vestidures per la negativa quan fins avui és exactament la mateixa resposta donada als sobiranistes.

Sigui com sigui, dia rere dia guanyen més adeptes els que aposten per un executiu format per un acord entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Però com en tota negociació, sempre hi ha línies vermelles que no es poden traspassar. Fins ara, el principal escull era el referèndum català, el qual trenca la lògica dels socialistes, capficats com els PoPulars en mantenir la unitat d'Espanya, al marge del que puguem opinar els catalans.

Ara bé, sempre hi ha recursos per tot i sembla que el famós "interés general" per foragitar els PoPulars de la Moncloa podria ajudar a desbloquejar la línia vermella, deixant-la com un serrell perfectament assumible per Podemos i les seves franquícies autonòmiques, que com a bons camarades s'empassaran aquest gripau de forma solidària.

Reaccions: