Dues tasses

Bon dia i bon dijous internautes. L'escriptor Edmund Burke publicà en certa ocasió que "perquè triomfi el mal, només és necessari que els bons no facin res." Una manera elegant de dir que l'acceptació disfressada no és res més que una forma velada de resignació que no condueix enlloc. Un pensament aquest que corre el perill d'instaurar-se a l'Estat, després que a hores d'ara la investidura del president segueixi sense trobar el desllorigador.

A diferència del cas català, el que es juga a Madrid és el manteniment d'un statu quo consolidat al llarg dels anys per l'anomenada casta tradicional. L'hàbil jugada anunciada (que no pensada) per Rajoy ha trencat els esquemes clàssics per tal que el seu partit pugui seguir remenant les cireres. Es clar que res és gratuït i aquests dies la maquinària de Gènova segueix batallant en dos fronts que possibilitin una sortida que eviti un front d'esquerres.

La primera passa per posar el dit a la nafra de la clara divisió interna que tenen els socialistes amb dos bàndols ben diferenciats, els que aposten per l'abstenció permetent que el PP governi en minoria i els que volen governar amb Podemos. Els estira i arronsa entre la vella guàrdia i les noves generacions són més evidents cada dia, un fet que ha provocat també moviments al PSC on el dansaire Miquel Iceta s'enfronta a l'exministra Chacón, aliada sobrevinguda de la poderosa Susana Díaz.

Les constant burles i els sarcasmes gratuïts que haguérem d'aguantar els catalans poden girar-se ara en contra seva, quelcom que no només preocupa les direccions dels partits sinó també la Comissió Europea i les creditors per la manca d'estabilitat espanyola. A l'horitzó planeja el fantasma belga, un país que trigà un any i mig a constituir un executiu després de les eleccions. El cas podria quedar en anècdota si tenim en compte que mentre Rajoy o Sánchez no siguin votats, la constitució no contempla cap límit per convocar uns nous comicis.

Tot i així, la desesperació PoPular agreujada pel no parar d'escàndols corruptes ha fet que el principal damnificat s'hagi prodigat com mai en els mitjans. Ahir mateix, el president espanyol aprofitava el plató d'Ana Rosa Quintana per tal d'oferir un canvi de cromos. La proposta de Rajoy a Sánchez se centrà en la possibilitat d'arribar a acords en autonomies i municipis a canvi d'abstenir-se. 

Com no podia ser d'altra manera, el secretari general del PSOE s'ha negat en rodó ja que segueix creient en un acord amb Pablo Iglesias, sempre i quan l'actual inquilí de La Moncloa hagi perdut alguna votació. Mentre això no passi i a manca de solucions imaginatives com una presidència coral el problema podria derivar en un govern en funcions indefinit sota mínims.

Si com bé deia García Márquez "La vida no és sinó una contínua successió d'oportunitats per sobreviure", potser que aprofitem el buit de poder i anem fent via deixant que els nostres veïns segueixin fent matemàtiques.

Reaccions: