200.000 Nacions

Bon dia i bon dilluns internautes. 'Hi ha 3 classes d'ignorància: no saber el que hauria de saber-se, saber malament el que se sap, i saber el que no hauria de saber-se'. Les sempre assenyades paraules François de la Rochefoucauld tornen a evidenciar el malèvol discurs del cap visible dels PoPulars catalans, Xavier García Albiol, el qual va delectar-nos amb una nova lliçó de supina ignorància.

La darrera ocurrència del personatge l'hem pogut escoltar aquest diumenge als micròfons del El Suplement afirmant que "la majoria de catalans pensem que Catalunya no és una nació". Si per això no fos prou titular, Albiol va amanir-ho sota el pretext que "aleshores a Espanya hi ha 200.000 nacions". Desconec si aquest tipus de raonament són causats per la dificultat de la sang a arribar als cervell pel 2,01 metres del polític o simplement per un empatx de consum del seu diari de capçalera (La Razón).

Sigui com sigui, la procacitat verbal de l'exalcalde badaloní demostra que lluny de moderar el discurs en temps on les negociacions són essencials per facilitar un nou executiu, ells segueixen aferrant-se als atacs contra les nostres essències. Una hipocresia que deixa en paper mullat el missatge conciliador que expressava ahir la secretària general del PP. Així, Dolores de Cospedal instava i suplicava a PSOE i Ciudadanos un pacte apel·lant a l'esperit de la transició per salvaguardar la pàtria d'una coalició d'esquerres i de l'amenaça independentista.

Cospedal va tornar a posar de relleu l'impacte negatiu (sobretot per ells) que suposaria un acord entre socialistes i "podemites", perquè segons ella els espanyols no veuen amb bons ulls "pactes de perdedors". Curiosa

"És el moment de viure aquest segon estadi amb un únic objectiu, la defensa de la nació espanyola. Per Cospedal és fonamental diferenciar entre aquells que estan "lluitant" pel futur d'Espanya i aquells que ho fan per fer "pactes de perdedors". Curiosa reflexió la dels que havent guanyat sembla que hagin perdut.

Una sensació que també divendres transmetia el president en funcions, al anunciar a Felip VI que ara com ara no pensava presentar-se a la investidura per falta de suports. Una decisió que tornava la pilota al líder del PSOE, el qual ja va deixar clar que fins que Rajoy no perdi la votació no pensa mantenir cap negociació amb altres forces, entre les quals Podemos. Un partit que ja se saltava vàries pantalles al oferir un gran pacte a Pedro Sánchez a canvi d'una vicepresidència i algun ministeri.

En aquest sentit, Iñigo Errejón assegurava en una entrevista a la sexta que no existeixen línies vermelles, tot i pensar que un referèndum seria el millor per resoldre el problema català. Ara bé, també va explicar que si algú troba una solució millor resten oberts a acceptar-la.

Doncs què millor que començar a comportar-se com un país democràtic iniciant d'una vegada unes negociacions pels actius i els passius, i no posar més pals a les rodes a la voluntat d'un poble. Es clar que com bé deia el gran Antonio Machado: "Tot el que s'ignora, es menysprea" i si no que ens ho preguntin a nosaltres.

Reaccions: