Votar o no votar?

Bon dia i bon divendres internautes. Argumentava Benjamin Franklin que 'la pitjor decisió és la indecisió' i no anava pas errat el gran científic, perquè tot i que el dubte no sempre és raonable sovint aquest titubeig pot acabar influint en gran manera en una resolució satisfactòria. I en aquest sentit, el procés català transcorre plantejant-nos una sèrie d'incògnites que ni politòlegs ni parapsicòlegs s'aventuren a oferir un desenllaç inequívoc.

Igual d'enigmàtics són els resultats de les properes eleccions a les Corts Generals, les quals podrien oferir una fotografia ben distinta de la que fins ara teníem. Així, el tan arrelat bipartidisme espanyol donaria pas a una cambra tan multicolor com la volta ciclista, gràcies a la incorporació dels equips taronja i lila.

Precisament, ahir mateix es donava el tret de sortida d'una de les campanyes electorals més disputades, ja que els actuals favorits veuen amenaçat el seu lideratge pels nous corredors. Una cursa estatal que tindrà a més una etapa reina anomenada Catalunya, la qual demostrarà fins a quin punt els equips es mostren més o menys conservadors a l'hora d'afrontar-la.

I és que aquest port de muntanya, resulta costerut i de quina manera per aquells que fins ara gaudien de terrenys plàcids i amb dificultat zero. Però ves per on, els catalans hem obligat l'organització a trencar-se el cap per superar mil i un obstacles. Es clar que dissortadament l'estratègia encara se centra en la força, deixant l'enginy arraconat al calaix més oblidat de l'escriptori.

Un escenari canviable segons totes les enquestes, però no prou decisiu com per alterar el mur del NO a qualsevol tipus de negociació bilateral que possibiliti un referèndum a Catalunya. És aleshores quan novament emergeixen els dubtes en alguns dels electors catalans davant la necessitat o no d'anar a dipositat el vot en les eleccions espanyoles.

El dilema és força raonable, especialment perquè part de la ciutadania pensa que la millor desconnexió és oblidar-nos d'uns comicis que ja no van amb nosaltres, perquè formen part d'una terra que lluny d'estimar-nos sovint ens menysprea. Ara bé, tampoc podem oblidar que mentre no es canviïn les regles del joc hem d'aprofitar qualsevol escletxa per donar a conèixer i defensar el nostre full de ruta en tots els fronts possibles, per tal de seguir convencent la comunitat internacional per tal que acabi forçant les autoritats espanyoles a asseure's d'una vegada.

Si a aquest fet li sumem que l'abstenció afavorirà PP, PSOE, C's i Unió, val a dir que estarem afavorint el discurs oficial que afirma que l'independentisme cada vegada és més feble i perd pistonada eleccions rere eleccions. Per tant, ara que tenim una nova oportunitat i més partits que aposten per la llibertat de Catalunya, no deixem passar l'oportunitat de fer-los la "punyeta parlamentària" i els obliguem a escoltar mil i un cops la paraula Independència a casa seva.

En resum internautes, que com bé deia el poeta Alessandro Manzoni: 'És menys dolent agitar-se en el dubte de descansar en l'error'. Esperem que en la nova legislatura a la capital del reino comencin a replantejar-se la tàctica, ja que per vèncer la contrarellotge no només cal una bona bicicleta per creuar la meta sinó unes cames fortes lliure de rampes.