Miraneies

Bon dia i bon dimarts internautes. 'El súmmum de l'estupidesa és aprendre allò que després cal oblidar.' Enginyosa cita la d'Erasme de Rotterdam, perquè malgrat fou escrita al segle XV té absoluta vigència als nostres dies. Segurament, si el filòsof i teòleg holandès hagués estat coetani nostre ben segur que hauria escrit paraula per paraula després de veure el tan publicitat cara a cara entre Rajoy i Sánchez.

El debat sota la fórmula bipartidista tradicional, no fos cas que els espanyols se'ls acudís optar per altres opcions, tingué un clar guanyador que no fou ni el president del govern ni el cap de l'oposició, sinó tots aquells que sàviament van estalviar-se veure'l. Tampoc l'expectativa, donat el baix perfil dels protagonistes, era excessivament alta, però si una cosa quedà clara ahir a la nit fou que si pretenien mobilitzar la important bossa d'indecisos fracassaren estrepitosament.

L'espectacle, lluny de convertir-se en un intercanvi ric d'idees i contrapropostes, fou simplement un diàleg de sords en forma de monòlegs al desert, amanit amb algun que altre insult. I el moderador? Més absent que Rajoy en les cimeres internacionals sense intèrpret. Campo Vidal fou un zero a l'esquerra i a la dreta que en cap moment va saber imposar-se als candidats, ja que aquests anaren per la seva, saltant-se qualsevol dels blocs temàtics proposats.

- Què dius?
- Miranius!
- Què deies?
- Miraneies! Digues a ton pare que t’estiri un pam les orelles!

Doncs, més o menys així es podria resumir el programa d'ahir que tingués com únic objectiu treure els drapets bruts d'uns i altres, passant de puntetes sobre propostes clares per fer front a temes tan sagnants com l'atur. De Catalunya? Cap solució miraculosa ni imaginativa, constitució un i reforma insubstancial l'altre. Ni referèndums, ni pacte fiscal. Simplement, una competició per veure qui dels dos era més vàlid per salvaguardar la seva sacrosanta pàtria. Això sí, els concerts basc i navarrès ni tocar-los!

I mentrestant, les cases d'apostes continuen obertes a un possible pacte d'investidura amb la CUP, tot i que els darrers dies els pronòstics s'inclinen més per les eleccions. En aquest sentit, el misteri en forma d'enigma "cupaire" tindrà com escenari Esparreguera, perquè aquest sembla ser el lloc triat per resoldre un apassionant debat entre els partidaris de facilitar un nou govern i els que prefereixen enterrar qualsevol acord amb Artur Mas. Caldrà veure si el marc del Teatre famós per la Passió, acaba convertint-se en el desllorigador del procés o en canvi fan de l'assemblea del 27-D un espectacle de magnituds èpiques, únic a Europa per haver contribuït a enterrar el somriure de gairebé dos milions de persones.

En fi internautes, estarem atents per veure si els importants avenços en intel·ligència artificial finalment curen l'estupidesa real abans que sigui massa tard.

Reaccions: