I si hagués estat català?

Bon dia i bon dijous internautes. Diu Lee Smolin en una de les seves obres que 'la ciència és el cementiri de les hipòtesis.' Una teoria la del físic teòric que recalca la importància dels axiomes a l'hora d'engendrar projectes. Però es clar, en aquest món nostre sempre hi intervé el factor sorpresa que pot acabar alterant el resultat. La política no n'està pas exempta i el president del govern ho patia en pròpia cara emportant-se un cop de puny davant la mirada atònita dels escoltes que l'acompanyaven.

Òbviament, totes les alarmes saltaren per identificar l'autor d'una agressió que pel que vàrem copsar s'inspirà en els famosos mastegots amb que Foreman, Tyson o Ruiz Mateos castigaven als rivals. Fou aleshores quan les redaccions dels mitjans començaren una investigació d'urgència per trobar el perfil d'aquest individu que trencà literalment la tònica d'una campanya fluixa i avorrida. 

La feina de la premsa amiga a l'hora d'elaborar la informació deuria ser feixuga, tot i que sempre els quedava el recurs creatiu dels famosos informes de la UDEF en que la imaginació, la manca de rigor i l'apologia de la invenció substituïen la solvència, l'objectivitat i l'exactitud de la informació. Però ves per on, Rajoy era ahir al lloc equivocat, ben lluny de terres catalanes, i això feia menys creïble culpar un independentista català.

La segona línia que apuntava a algun dels proveïdor descontent amb l'administració catalana també quedà descartada pel fet que al matí Cristóbal Montoro ingressava 3.000 milions en forma d'estrenes de Nadal ("aguinaldo") en plena campanya electoral. Malgrat tot, encara els quedaven altres vies per mirar de relacionar el procés amb l'atemptat a l'autoritat, i una d'elles era algun mosso d'esquadra emprenyat amb el ministre de l'Interior, el qual aprofitava altra vegada el darrer robatori de coure per denunciar la manca de resultats d'aquest cos a Catalunya.

Tot podia encaixar perfectament, però, ai las! Resulta que no només l'epicentre del castanyot se situava a mil quilòmetres de distància, sinó que era perpetrat en terres del president i curiosament per un gallec com ell. Rebutjada la pista catalana, tocava aprofitar l'ocasió electoral per empastifar una mica als rivals, i els millors candidats la gent de Podemos. Veurem si l'aprofitament d'aquest episodi inesperat acaba alterant o no el resultats de diumenge, on curiosament enguany es dóna més importància a la segona posició que no pas a la primera.

A casa nostra, segueixen les apostes i especulacions al voltant del resultat del 27-D, data clau en que la CUP decidirà en assemblea si baixa o no del carró i dóna llum verda a la investidura del candidat de Junts x Sí. Ara com ara, les converses i acords avancen a bon ritme, però fonts properes al sector d'Anna Gabriel apunten que el 20-D pot ser clau per presentar les propostes a "l'apassionant" trobada d'Esparreguera perquè si En Comú Podem guanya a Catalunya, aleshores reforçarien els arguments per negar-se a donar suport a un president com Artur Mas, una coartada perfecte de cara a l'opinió pública.

En fi, veurem si el seny d'uns i altres acaba imposant-se en forma d'oportunitat històrica i ens regalen novament un somriure independentista. Bones i màgiques festes Internautes!

Reaccions: