Diva al divan

Bon dia i bon dimecres internautes. 'L'única cosa pitjor que un mentider és un mentider que també és hipòcrita.' Una cita del novel·lista i dramaturg Tennessee Williams que encaixa en gran manera amb el fariseisme de determinats personatges com el que ens ocupa avui. Virtuts musicals al marge, el més qüestionable és sens dubte l'escandalós tracte de favor rebut per Montserrat Caballé per part dels tribunals i l'Agència Tributària.

Sis mesos de presó per frau a la Hisenda Pública i una multa de 326.000 euros, després que la soprano declarés i ratifiqués còmodament via videoconferència des del menjador de casa l'acord amb la fiscalia. Així, malgrat haver escoltat que la justícia és sempre igual per tothom i que "Hacienda somos todos", el cas posa en dubte aquests principis, encara que ves a saber si en aquests temps de modernors tecnològiques simplement obeeix nova política de "treball a distància" del Ministeri de Justícia o simplement un mirament amb molt carinyo vers algú que porta la Marca España al cor.

La sentència, més semblant a un dècim premiat de la loteria que ella mateixa promocionava amb Raphael, reflecteix la doble moral d'algú que es dedica a torpedinar i criticar sempre que ha pogut els anhels de llibertat d'un poble, titllant els independentistes d'insolidaris i egoistes per "voler posar cadenes i malestars on no hi són." Curiós discurs de llagrimeta fàcil el d'algú que els darrers temps ha defensat l'amor patri i alhora anava defraudant els seus conciutadans evitant pagar impostos amb el pretext de ser resident andorrana.

Amb amors tan "sentits" com aquest recomanaríem a la diva que anés passant pel divan per tal de resoldre aquest desordre intern d'emocions crematístiques confrontades que xoquen obertament amb l'estimació a "su querida España".

I mentre Mariano Rajoy no descartava governar en coalició amb Ciudadanos, la seva mà "dretíssima" es passejava pel cap i casal convidada per l'amic i propietari de Pronovias. Juntament amb Soraya Sáenz de Santamaría també hi havia Alícia Sánchez-Camacho i Xavier García Albiol que no varen voler perdre's un publireportatge encobert fusionant els 50 anys de la marca antisobiranista amb la campanya dels PoPulars.

En fi internautes, paradoxal el glamour d'una vicepresidenta que hores abans tirava pel broc gros titllant el líder del PSOE de "macarra". Ja ho deia el poeta: 'L'essència de la immoralitat és la tendència a fer una excepció d'un mateix.'