Bon dia i bon dijous internautes. 'Avorrir-se en el moment adequat és signe d'intel·ligència.' La contundent i provocadora cita de l'escriptor nord-americà Clifton Paul Fadiman serveix en gran manera per descriure alguns dels debats que aquests dies saturen les nostres llars en horari Prime time. Si més no, aquesta és la sensació que tenim molts ciutadans quan seiem davant del que abans era una caixa tonta i actualment és venuda com la smart tv.
Vulguin o no els polítics, la moda de convertir la política en espectacle no sempre acaba atrapant una audiència que, cansada i farta de tanta eloqüència i dialèctica gratuïta que no porta enlloc, prefereix optar pel zapping o directament per "smart botó" que fent ús de la intel·ligència 3.0 apaga el televisor. Es clar que en aquest món hi ha gent per tot, des dels masoquistes que confessen la seva addicció per les pel·lícules iranianes subtitulades al japonès fins als friquis que sabent el resultat final acabem empassant-nos el debats electorals.
Un excés que de ben segur té efectes nocius i secundaris, però algun vici hem de tenir en aquesta vida. La cita electoral d'ahir a 8TV no restà exempta de badalls i alguna becaina, no tant per la fórmula emprada sinó perquè a aquest punt de la pel·lícula sembla que tothom és coneixedor dels spoilers que expliquen el final d'un film "pesadot i avorridot" que es fa llarg i llarg.
Quelcom que no hauria de ser així perquè després d'anys de PoPulars això podria canviar, però és que enguany casa nostra és més terra de debats que no pas de bolets, i això la ciutadania ho paga en escreix aquests dies. Probablement, l'abstenció a serà un dels elements més destacats a Catalunya, perquè el 27-S ha fet que molta gent hagi desconnectat completament i això de les Espanyes els queda ja molt lluny.
I la jornada passada a Can Cuní no en fou una excepció: retrets, demagògia, hipocresia i falòrnies foren els adjectius que millor descriuen un vell debat en format nou, que només evidencia que aquestes eleccions generals no són ni de bon tros "el vot de la nostra vida", perquè guanyi PP o PSOE res no farà variar la seva melangia imperialista.
Malgrat tot, compartint i entenent l'esgotament i desgast de bona part dels conciutadans, jo sóc dels que aniré a votar, no tant perquè n'estigui plenament convençut, sinó perquè no vull afavorir que les forces unionistes enriqueixin un discurs enfortit per la possible davallada de vots als partits independentistes.
En l'àmbit econòmic, paradoxal informe el que presentava ahir Foment del Treball, en el qual remarcava la consolidació de les exportacions catalanes (25% de tot l'estat) i la constant baixada d'aturats a casa nostra. Si a això hi afegim que la inversió estrangera a Catalunya s'ha quadruplicat coincidint amb el procés, no només deixa en evidència les fal·làcies d'aquesta patronal sinó també la del seu president, Joaquim Gay de Montellà que fins fa quatre dies deia tot el contrari.
Ja ho veieu internautes, "Cal tenir bona memòria després d'haver mentit." (Pierre Corneille, 1606-1684).
